dilluns, 21 de gener del 2008

FSCat: pensa globalment, actúa localment

Y en estos días el que escribe,
consciente del privilegio
de nacer en esta orilla,
cree que aún este será el tiempo
del ángel temeroso que suspira,
átomo que gira en solitario,
alienígena nacido en esta tierra,
del sueño sublime, en fin,
del hombre y la mujer que buscan
otro mundo posible.
Ismael Serrano

Aquestes paraules d'Ismael Serrano condensen l'esperit del Fòrum Social Català (FSCat) que tindrà lloc a Barcelona el proper cap de setmana. El FSCat vol ser un espai de trobada integrat per més de 150 entitats d'un ampli ventall sectorial que té per objectiu enfortir el teixit associatiu català, i millorar-ne la coordinació. Us deixo a continuació amb el seu vídeo de presentació i difusió.



dilluns, 14 de gener del 2008

Paraules predestinades

Tot és fosc i jo em trobo perdut davant mil camins que es difuminen i fonen en un de sol. He tractat de que tot això fos diferent. No sé com puc sortir, estic atrapat entre tu i la teva ombra. La tristesa és present en l'ambient i en el silenci. Només sospirs de resignació i pessimisme després de saber que he perdut la llibertat. La voluntat de decidir en cada moment se m'ha fos entre les mans tot i el fred d'aquest dur hivern. Només hi ha una voluntat única i veritable, la teva, que avança implacable amb el temps i enverina la nostra ànima amb la il·lusió de creure'ns lliures. Ets tu, destí, el culpable del millor i el pitjor, la causa de la tristesa i l'alegria, de la pau i la guerra, de l'existència. Ets tu qui en realitat està escrivint aquestes paraules que innocentment crec escollir. En tu s'amaguen el futur i el passat i fas que deixin d'existir. Tu ens converteixes en mers testimonis que impotents només podem mirar amb resignació la realitat. Per tot això et faig culpable. Només puc, a contra cor, donar-te les gràcies per tot el que m'has fet viure i la gent que has fet creuar en el meu camí.

dijous, 10 de gener del 2008

A punt per entrar al túnel

Com ja vaticinava fa uns dies Jordi Sánchez en un article al diari El País, el PSC comença a trobar-se amb el dilema de si ha de sotmetre's completament al PSOE i d'aquesta manera conservar el "bon rotllo" amb el seu germanet gran, o mantenir-se fidel als seus principis i idees i defensar els interessos del nostre país impulsant al màxim les potencialitats del nou estatut.

A part dels conflictes que ja fa temps que van, com la publicació de les balances fiscals, el finançament i la gestió de ports i aeroports, aquesta setmana hem pogut veure com el govern central ens abandonava en un tema clau: les infraestructures, en particular, el fre a l'adjudicació de les obres del TGV i el no traspàs de Rodalies. És clar que la idea dels socialistes espanyols és guardar-se "asos a la màniga" de cara a futures negociacions post-electorals, però amb aquest gest demostren quines són les seves prioritats polítiques. Així, podíem llegir al Periódico (aquest diari català que ens acostuma a esbossar com es veu la realitat des del carrer Nicaragua) l'advertiment que feia el PSC en boca de Jordi Hereu que exigia al PSOE que no acceptarien la renúncia del traçat actual del TGV.

Si la memòria no em falla, tot i que he estat incapaç de trobar la referència concreta a la premsa del moment, l'actual traçat va ser aprovat en la legislatura del 2000 quan l'ajuntament de Barcelona era governat pel tripartit, la Generalitat de Catalunya es trobava en mans de CiU i el govern central estava gestionat per un PP que gaudia d'una majoria absoluta aplastant al congrés. Més tard, el roig descolorit dels socialistes ocuparia la Generalitat i el govern espanyol, i l'oposició, CiU i PP, utilitzaria el traçat que ells mateixos havien consensuat per desgastar el govern tripartit i, sobretot, el govern municipal de Barcelona. La bola de neu s'ha anat fent grossa i el canvi de traçat ja forma part d'una condició sine quanon de convergència per donar suport a la investidura de qualsevol dels líders dels grans partits estatals.

Tal com explica Jordi Hereu en la Portada del Periódico, la renúncia a aquest traçat seria un cop dur per Catalunya en general i per la ciutat en particular. Per una banda enrederiria uns 10 anys la connexió amb França, de l'altra tota la planificació del creixement de la ciutat dels darrers 10 anys s'ha fet pensant en aquest traçat.

Els partits catalans majoritaris, doncs, es troben en un situació difícil. Els socialistes hauran de decidir què fer en cas que el PSOE estigui disposat a canviar el traçat. O els diputats del PSC a Madrid es neguen a votar la investidura del candidat del seu mateix partit constituint un grup parlamentari propi i essent coherents amb el projecte de ciutat i país que han defensat els darrers 10 anys, o se sotmeten al PSOE renunciant a la seva identitat. Els convergents hauran de decidir si unes gotes d'aquesta perillosa essència anomenada poder, els fa fer el contrari d'allò amb que sempre s'omplen la boca, defensar el nostre país i buscar el millor per als seus ciutadans.

Mentrestant, recordo la màxima que "en política un mes és una eternitat", i em plantejo si allò que avui tothom dóna per fet, la victòria de Zapatero, acaba no succeint el dia de les eleccions.

dilluns, 7 de gener del 2008

Comença un nou any

Lamentant-me que el dia només té 24h em disposo a escriure el primer post del nou any que ara comença. Les obligacions socials a les quals tampoc he volgut renunciar m'han impedit tenir el temps i les idees perquè aquest primer post tingués lloc abans.

En la missió que representa la vida d'un mateix, és important, de tant en tant, aturar-se i fer balanç. Com, què i qui volem ser? Com, quan i per què volem viure? Nous projectes, nous camins i el més important, noves il·lusions. Es tracta d'aixecar el cap amb la mirada altiva, visualitzar a l'horitzó les respostes a aquestes preguntes i traçar el camí que ens ha de dur fins a elles. Aquest és un procés que no s'acaba mai. Cada vegada que tornarem a aixecar el cap, tornarem a tenir un nou horitzó diferent del d'abans fruit de l'experiència del nou tram recorregut.

Entre els projectes d'aquest nou any; continuar aprenent i respirant la felicitat que desprèn aquest clima del que som privilegiats, trobar i compartir un pis ben maco amb la Laia, organitzar i preparar un cicle de xerrades de divulgació científica amb els DDLK, fer un curs de tastar vins amb en Marc i en Bene, intentar acabar la marató de Barcelona amb en Javier, en Dani i en Joan, disfrutar de bones converses amb coneguts i desconeguts que deixaran de ser-ho, renovar la meva webpage, descobrir noves pel·lícules, cançons i llibres, gaudir de festes divertides i àpats suculents, fer algun viatget i moltes excursions a la muntanya, assaborir la gamma de cafès i tes que hem comprat al despatx, ... i a part de totes les coses que em puc descuidar i qualsevol altre plan que ja improvisarem al seu moment, aquest bloc, que intentaré continuar escrivint i des d'on podreu veure, per uns instants, el món amb els meus ulls.