divendres, 26 de setembre de 2008

17-S: CRISI

Fa uns mesos, un grup de persones molt actives en els moviments socials van tenir una idea que, al contrari del que acostuma a passar, van decidir dur a terme. El seu objectiu: "demostrar que si ens organitzem no cal tenir el govern, el Grupo Prisa, el Grupo Zeta, el grupo Godó o el Grupo Planeta darrera per fer arribar una informació important a tota la població". El resultat: el butlletí CRISI (www.17-s.info), un recull d'articles que ells mateixos han preparat i redactat per posar damunt la taula, diagnosticar i analitzar els problemes del nostre sistema econòmic actual.

Com s'ho han fet? Doncs dedicant el temps i els diners d'un viatge d'estiu en aquesta acció. Què han rebut a canvi? La satisfacció de dur a terme un projecte i idea pròpies.

Una sola paraula resumeix tot allò que els voldria dir: chapeau. Ja n'hi ha prou de lamentacions i fer el ploricó. Tenim una societat civil amb gent preparada i empenta. Internet ens dóna els nostres propis mitjans per comunicar-nos. No tenim por al debat, i ja no creiem en dogmes. Catalunya i el món seran el que nosaltres vulguem que sigui. I és amb accions com aquesta que es demostra. S'ha acabat el temps de criticar el discurs del contrari, és el moment de tenir la iniciativa i crear.

dimarts, 16 de setembre de 2008

La revolució no serà retransmesa

Aquest és el títol del documental que ens va regalar TV3 durant la matinada que queda entre divendres i dissabte. Només en puc lamentar la intempestiva hora d'emissió que devia impedir gaudir-ne a més gent. Tot i així, m'agradaria des d'aquí felicitar a televisió de Catalunya i en especial a la seva recent i flamant directora, Mònica Terribas, per aquesta aposta informativa.

La revolució no serà retransmesa explica la seqüència de fets que van envoltar el cop d'estat contra el president veneçolà Hugo Chávez l'11 d'abril de 2002. Chávez, un polític atípic que no deixa a ningú indiferent però a qui tampoc ningú pot negar la seva legitimitat democràtica, va ser segrestat durant dos dies fins que una massiva reacció popular i varies unitats militars van recuperar el Palacio de Miraflores i reivindicar-lo com a president constitucional. La revolució no serà retransmesa és tan un testimoni d'aquests fets que posteriorment van ser ocultats i deformats pels grans mitjans de comunicació (veneçolans i internacionals), com una denúncia al frau informatiu.

Al veure el reportatge, no he pogut evitar sentir indignació i certa ràbia a l'adonar-me de la mala fe d'aquells qui orquestren el cop d'estat per recuperar els seus privilegis econòmics. Indignació i ràbia que he procurat canalitzar en ganes de ser més fidel que mai a la causa de la justícia i en energia per aprofitar les oportunitats que tenim cada dia al davant per fer una mica millor el nostre entorn.

Penso en el poder que ens dona internet contra aquells que volen silenciar i deformar la realitat per enganyar una opinió pública que sovint no tenim prou temps per mirar el món amb els nostres propis ulls i confiem en aquests mitjans. Uns mitjans de comunicació que estan cada vegada concentrats en més poques mans.

M'adono que Internet ens fa més lliures; ens permet llegir i escoltar moltes altres veus a les imperants, ens ofereix la possibilitat d'exposar les nostres idees al món tal com vosaltres llegiu aquestes paraules, i farà possible que vegeu el documental aquells que no vau tenir l'oportunitat de fer-ho en directe.
Disfruteu-lo com jo ho he fet. Abans de conduir aquest post fins a la seva fi, però, us deixo amb una petita píndola d'il·lusió i optimisme que m'ha ajudat a reconduir tot el sentiment d'indignació i impotència que et deixa el documental en quelcom constructiu i positiu. Una petita dosi d'energia per aquest camí cap a Itaca, un camí que tal com diu Lluís Llach, hem de pregar perquè sigui llarg.



dimarts, 9 de setembre de 2008

El passatge de l'entusiasme

La Festa Major de Llinars ja ha passat, i amb ella tot el seguit d'activitats i moments que l'acompanyaven. Ha estat una festa agradable, amb trobades d'aquells amics i amigues que feia temps que no veies, amb estones per parlar amb aquells que sí que veies però l'agenda t'impedia conversar-hi, amb anècdotes i àpats, i en el meu cas, tot compaginat amb una mica de feina. En definitiva, uns dies de diversió, amistat i poques hores de son.


D'entre tots els actes però, n'hi ha hagut que ha estat per mi especial. Un que m'ha fet adonar encara més que aquells anys que vaig passar de monitor al Centre Excursionista van valdre i molt la pena. Em refereixo al passatge del terror que van organitzar i preparar el grup dels Falcons. I és que aquests joves (i els seus monitors) que es troben cada dissabte a la tarda al Centre per xerrar, jugar i preparar excursions de cap de setmana, van demostrar la potència que té un equip ple de bon rotllo que comparteix un mateix objectiu.

Tot va ser perfecte; decoració, so, llums, vestits, argument, actuacions, i el més i més difícil, la coordinació de tot plegat. Cadascú va ocupar el seu lloc i va fer la seva feina per tal que el complicat engranatge funcionés al mil·límitre. Així és com és treballa. El talent i l'entusiasme van superar amb escreix la manca d'experiència. Una experiència que quan sigui assolida farà assequible tot objectiu que aquest grup es planti al davant. Felicitats a tots, joves i monitors, perquè heu demostrat talent, cooperació, equip, i sobretot perquè heu generat sinèrgies d'il·lusió, i d'aquestes, tant al centre com a Llinars, sempre en fan falta.

M'adono aleshores que no tinc alternativa al somriure. Sí, amb un jovent així, estic convençut que un altre món serà i esdevindrà possible.