dissabte, 31 de gener de 2009

Transgènics, el debat inexistent

Ahir al vespre, l'Adrià, un dels nois a qui vaig fer de monitor anys ençà i qui ha esdevingut un amic i monitor del Centre Excursionista, em va comentar que havia realitzat el seu treball de recerca de batxillerat sobre els transgènics. Vaig recordar aleshores que havia estat aquest un tema d'intens debat temps enrere i que, incomprensiblement, ha passat a estar actualment completament desapercebut.


El aliments transgènics són vegetals i cereals (sobretot blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata) que han estat modificats genèticament. Aquestes modificacions es duen terme amb l'objectiu principal d'augmentar la productivitat. Se'ls incorporen gens de resistència a herbicides de manera que se'n pot utilitzar una major quantitat i matar les plagues sense ferir la planta. També s'han desenvolupat gens autoinsecticides amb els que no és necessari l'us de productes externs, ja que el mateix cultiu duu l'insecticida.

Fins i tot hi ha científics que veurien viable modificar genèticament l'arròs, per tal de que engendrés proteïnes i disminuir així els problemes de malnutrició de molts països pobres on l'arròs és la base de la seva dieta.

Aparentment, doncs, els transgènics són una oportunitat per alimentar els més de 6 mil milions de persones que formem la humanitat. No obstant, els aliments modificats genèticament, tenen també alguns riscos.

Una difícil coexistència
El liberalisme diria que ha de ser tria de cada agricultor decidir quin tipus de cultiu vol plantar, si transgènic o tradicional. El problema és que no és gens fàcil, per no dir impossible, la convivència dels dos cultius en zones pròximes. Les raons en són:
  • La contaminació: quan es produeix la pol·linització, el pol·len de camps transgènics fertilitza els cultius tradicionals propers. Això podria fer desaparèixer les plantes tradicionals, de manera que finalment només sobrevisquessin les transgèniques.
  • La resistència dels cultius transgènics a les plagues augmenta moltíssim la pressió als cultius veïns.

Una incertesa en les conseqüències per a la salut
Tot i que, aparentment, els aliments transgènics no tenen cap efecte sobre la salut. No hi ha un acord unànime en la comunitat científica sobre les seves repercussions a llarg termini en el cos humà.

Dependència econòmica
Les empreses alimentàries que venen les llavors dels aliments transgèniques han desenvolupat llavors d'un sol us, és a dir, l'agricultor any rere any ha de comprar les llavors ja que la segona generació del cultiu deixa de ser fèrtil. Això crea una dependència completa de l'agricultor a l'empresa que li subministra les llavors. En un context de globalització com l'actual, en que el poder econòmic es va concentrant cada cop en més poques mans, a través de fusions i compres d'empreses, ens estem acostant a un escenari on unes poques multinacionals tindran un oligopoli sobre les llavors transgèniques i, en conseqüència, sobre l'alimentació mundial.

Donats aquests riscos, ens hauria de ser possible als consumidors tenir, al menys, la llibertat d'escollir quins productes volem consumir. És per això que fa uns anys la Unió Europea va fer la directiva d'obligar a especificar en l'etiqueta el contingut de transgènics dels productes alimentaris.

Aquest exercici de transparència però, no és elemental. Primer, perquè la mateixa legislació accepta una contaminació per transgènics fins al 0,9% en cada ingredient, sense que el consumidor hagi de ser informat. I segon, perquè és difícil seguir la pista de totes les matèries primeres dels productes que trobem al supermercat. Segons un estudi realitzat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària al llarg de 2004 i 2005, es va determinar que entre el 15 i el 17% dels aliments amb blat de moro i soja que estaven etiquetats com a lliures de transgènics contenien en realitat organismes modificats genèticament. Aquests productes incloïen aliments i llets infantils, iogurts, plats preparats o productes càrnics.

El tema, doncs, és prou important i transcendent per les actuals i futures generacions de persones del planeta, com perquè el deixem únicament en mans de les multinacionals alimentàries. Un debat obert amb experts independents esdevé per mi imprescindible. Sobretot tenint en compte que l'estat espanyol és l'únic país de la Unió Europea que cultiva transgènics a gran escala, i el que s'està mostrant més reticent als estudis que vol impulsar aquesta administració per valorar l'impacte social, econòmic i ecològic de la posada al mercat dels aliments modificats genèticament. Des del nostre país ja han sortit iniciatives per tornar posar el debat sobre la taula (www.somloquesembrem.org)

dimarts, 20 de gener de 2009

Barack Hussein Obama president dels EUA

Fa uns mesos, expressava la meva admiració per un jove senador per Illinois que es presentava a les primàries del partit demòcrata a la presidència dels Estats Units. El temps corre. Van passar les primàries, la campanya i les eleccions, i aquell jove, fill d'un kenià i una nordamericana, s'ha convertit avui en el primer afroamericà president dels Estats Units d'Amèrica.


Els motius de la meva simpatia per Barack Obama, són molts i diversos. La seva gran capacitat de comunicació, elocuència, carisma i discurs, juntament amb un missatge de redistribució de la riquesa, denúncia de les desigualtats i sensibilitat pel medi ambient, em van empènyer a llegir el seu darrer llibre, l'Audàcia de l'Esperança. A través seu he descobert que darrera aquesta imatge, potser excessivament messiànica, s'hi amaga un home senzill, humil i molt, molt serè. Una persona amb una mentalitat oberta que escolta i s'esforça per entendre els punts de vista dels seus iguals, que defuig el dogmatisme, creu en el consens i confia en els altres. Aquesta empatia li dóna una visió polièdrica de les coses, amb tota la seva profunditat i complexitat. I és aquesta visió la que transmet quan descriu un món amb matisos grisos, reservant, únicament, el blanc i el negre per afirmar les coses de les que està completament segur: la necessitat de lluitar contra la crueltat en totes les seves formes, el valor de l'amor i la caritat, de la humilitat i l'amibilitat.

Molts diran que paraules en un llibre són poesia, i que, a partir d'una certa edat, les il·lusions et converteixen en un il·lús. Jo, mentrestant, no puc evitar sentir una sana enveja pel president que tenen a l'altre costat de l'Atlàntic i esperar que aquí siguem capaços de canviar la direcció de la nostra política en una sentit semblant. Hi ha repte més gran que construir plegats un futur millor per tots?

dimecres, 14 de gener de 2009

Homenatge a Wikipedia, 8 anys i 8 milions d'articles

El primer post del 2009 s'ha fet esperar, fruit de les presses, l'escassetat del temps i una certa manca d'inspiració. El desig d'intentar escriure alguna cosa optimista i una agenda sempre atapeïda m'han fet posposar aquesta periòdica cita fins al dia d'avui. Vinc però amb una bona notícia; aquest mes de gener ja se cel·lebra el vuitè aniversari de l'enciclopèdia lliure Wikipedia (o en català Viquipèdia).
Segurament, ningú no hauria pogut mai predir el seu èxit. Un èxit, que des del meu punt de vista, es troba tan en el resultat final (més de 8 milions d'articles de lliure accés en diferents llengües), com en la forma en què aquest resultat ha estat aconseguit, la cooperació de tota la humanitat per compartir el seu coneixement. És un projecte de la humanitat, on tots podem participar-hi. Wikipedia ens diu a cadascú de nosaltres que també sabem alguna cosa i ens anima a compartir-la, ens diu que les èpoques fosques on el coneixement estava tancat en poques mans ja s'han acabat. Ara el coneixement és lliure i tothom el pot editar.

És precisament aquesta llibertat la que inquieta a alguns dels seus detractors. Argumenten, amb raó, que si tothom hi pot escriure, el projecte esdevé molt susceptible al vandalisme i a la introducció d'informació errònia o poc fiable. La rèplica és per mi senzilla. Només cal mirar els resultats. El desembre del 2005 un estudi publicat a la revista Nature establia que el nivell de rigor i qualitat dels articles de Wikipedia era equivalent als de la enciclopèdia britànica, considerada en aquells temps la millor enciclopèdia del món. Wikipedia, però, no té límits ni fre i, dia rere dia, centenars de milers de persones la van millorant mitjançant les seves petites aportacions. Us atreviu a predir què passaria si es repetís l'estudi avui?

Sí, Wikipedia i, en un sentit més ampli, internet, han canviat al món. Ens han dut a la tercera revolució de la informació, com ja havien passat abans la invenció de l'escriptura i l'impremta. I no puc evitar somriure quan llegeixo que la segona wikipedia que es va crear, després de l'anglesa, va ser la catalana. Com a comunitat petita que som, sense estat, ni seleccions esportives, són coses com aquestes les que ens identifiquen com a cultura i em fan pensar que encara som un nosaltres.

Queda, però, molt per fer encara. Igual que les seves revolucions antecessores, l'accés a internet esdevé, en els seus inicis, encara un luxe. El mapa mundial de connexions coincideix amb el dels països rics, i ni tan sols en aquests mateixos països tothom hi té accés.


Les revolucions no passen envà i aquesta, juntament amb el procés de globalització iniciat durant la dècada dels 90, han reobert un debat que fa estralls a la xarxa i té conseqüències en la creació artística, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia i el futur de molts països pobres. M'estic referint als drets de propietat intel·lectual. D'això, però, permeteu-me que en parlem en la propera entrada.