dissabte, 27 de novembre de 2010

Eleccions 28N (2/2): El poder dels electors.

Ja només falten unes hores perquè els ciutadans de Catalunya comencem a votar i decidim les persones que ens representaran al Parlament. És una llàstima que haguem de triar aquests representants mitjançant llistes tancades, i no puguem escollir simplement els candidats que més ens agradin, encara que pertanyin a partits diferents. Aquest tema, però, ja el tractarem un altre dia. Avui m'agradaria comentar quins són per mi els reptes de la propera legislatura i com això ha fet decantar el meu vot.


Crisi econòmica i sostenibilitat de l'estat del benestar

Si en alguna cosa coincideixen els partits polítics catalans és en considerar que la crisi econòmica serà la primera prioritat del Govern escollit pel Parlament. La nostra economia havia esdevingut excessivament especulativa (operacions de compra-venda relativament ràpides amb grans plusvàlues). L'objectiu hauria de ser tendir cap a un model d'economia productiva com per exemple Alemanya. Hem de tenir en compte que per aconseguir pagar tot el deute que tenen tan Catalunya com l'estat espanyol s'ha d'aconseguir una balança comercial positiva, i això només és possible augmentant les exportacions i disminuint les importacions.

Hem de veure aquesta transformació de la nostra economia com una oportunitat i no com una llosa. I hi ha molts sectors en què això és realment possible: energia (més independència energètica; estalvi, eficiència i producció pròpia), el sector agro-alimentari (productes locals), reconversió del turisme, noves tecnologies, etc.

Els requeriments d'aquest canvi de model són molts: tenir gent qualificada (tant doctors i llicenciats com amb formació professional) que sigui seriosa i responsable alhora de treballar, que els nous projectes tinguin el finançament necessari per començar, les infraestructures necessàries de mobilitat, transport i comunicacions, una legislació que defensi els drets de les petites i mitjanes empreses en contra de les grans corporacions (llei contra la morositat), etc. A més, també caldran incentius (pastanagues i bastons) que primin un tipus d'economia respecte un altre (alts impostos als beneficis provinents de l'especulació vs. facilitats als emprenedors per obrir empreses).

Tots podem fer alguna cosa per contribuir a aquest canvi. No admirar el diner fàcil, parlar amb la nostra entitat financera per tal que els nostres estalvis financiïn empreses locals encara que això signifiqui una menor rendibilitat, i en particular, votar.


Camí de la independència de Catalunya

Aquestes eleccions no són iguals que qualsevol de les anteriors. Alguna cosa ha canviat al nostre país des de la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del 10-J. Catalunya no es troba dins de l'estat espanyol tal com vam votar en referèndum els seus ciutadans, el dèficit fiscal fa que la Generalitat no pugui donar els serveis mínims d'atenció a les persones sense tirar de deute, i la manca d'inversió i en el control de les infraestructures perjudica l'economia del nostre país. Tot plegat fa que cada cop siguem més els que creiem que per construir el país que realment volem hem d'abandonar el projecte polític d'Espanya.

Això ha fet que noves propostes hagin aparegut amb força a l'arena política. Em refereixo bàsicament a Solidaritat Catalana per la Independència i a Reagrupament. El seu objectiu és, en cas que treguin prou diputats, proclamar la independència de Catalunya i tallar, d'aquesta manera, la dinàmica repetitiva en que ens trobem immersos. Sembla que els partits amb representació parlamentària juguin un rol que no evolucioni davant dels esdeveniments recents.

El pas cap a la independència però, l'hem de fer bé. Com a independentistes hem de jugar bé les nostres cartes. Hem d'avançar cap a la independència amb el suport d'una majoria social. Això vol dir un full de ruta clar de les forces catalanistes. I quan dic clar és que per avançat es digui quin serà el pla B si el pla A fracassa. Vaja, tot allò que ens va faltar en el projecte de l'Estatut. Després de la retallada del constitucional som nosaltres els que hem de moure fitxa. A mi, m'és indiferent si proclamem la independència de forma unilateral, si fem un referèndum o si intentem l'última entesa abans de fer el referèndum. L'important és que ho consensuem i avancem plegats i sense excuses.


Crisi energètica

Un altre aspecte que és per mi de vital importància és el d'aconseguir una societat el màxim independent del petroli. No és clar encara exactament quan, però tots els experts apunten que el pic del petroli tindrà lloc en un futur proper (10-15 anys). La nostra economia està completament basada en el preu barat d'aquest combustible fòssil. Només cal recordar el caos que es va originar quan el preu del barril es va més que doblar fins als 140$ l'any 2008: insostenibilitat del transport, vaga de transportistes i supermercats buits. Si no treballem per ser més independents del petroli ara, ens tornarà a passar com en la crisi econòmica que ara patim. No podem renunciar doncs a l'anticipació.

Les receptes són conegudes i ja esteu farts que les repeteixi: estalvi, eficiència i producció d'energia local. I això es pot aconseguir mitjançant: transport públic com el ferrocarril, reformar les cases perquè estiguin més ben aïllades, invertir en renovables, canviar alguns hàbits de consum (productes més propers i amb menys embolcalls de plàstic), etc.


El poder dels nostres vots

He de reconèixer que aquest any ho he hagut de meditar més de l'habitual. Per una banda, Iniciativa és l'opció que millor s'adiu amb la meva ideologia, qui representa al Parlament el moviment europeu verd i pacifista amb que m'identifico, qui fa sentir la veu d'organitzacions com Amnisitia Internacional o Greenpeace i qui incorpora propostes concretes més semblants als reptes plantejats abans. De l'altra, aquestes eleccions eren també una oportunitat per donar aire fresc a la política catalana i un toc als seus polítics. La idea d'una candidatura unitària que aglutinés tot l'independentisme era realment atractiva. Al final, però, hem estat incapaços de vertebrar-la i els independentistes concorren separats. Així, després de sospesant-ho tot, m'he decidit per quedar-me on era.

En unes hores els catalans escollirem els nostres representants. El Parlament que sortirà serà el que els catalans i catalanes haurem volgut. No hi ha excuses que valguin. El futur del nostre país és a les nostres mans.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Eleccions 28N (1/2): Balanç.

D'aquí a una setmana hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Les eleccions són un bon moment per fer balanç de les polítiques fetes els darrers anys, reflexionar sobre la societat que volem construir a llarg termini, i definir objectius específics (a implementar en la propera legislatura) que ens permetin acostar-nos a aquesta societat. Quan votem, crec que hem de tenir en compte precisament aquests tres factors (balanç del passat, ideologia i projectes immediats) per escollir. Parlem avui del balanç del tripartit.

Si ens fixem en l'opinió de la majoria de mitjans de comunicació, sembla que els 7 anys de govern d'esquerres hagin estat un absolut desastre. El mantra més repetit en diaris com la Vanguardia ha estat: "el tripartit és un desgavell que ha frenat el desenvolupament del país". Si busquem, però, paràmetres objectius per mesurar tal paràlisi podem veure que això no ha estat realment així. Durant el període 2003-2010, per exemple, s'han aprovat més lleis que en la majoria de períodes de set anys anteriors.

És natural que les accions d'un govern tinguin detractors i no agradin a tota la ciutadania. Ara bé, com a ciutadà tinc la impressió que el desprestigi que ha sofert el projecte de govern tripartit no s'ha correspost amb les seves polítiques concretes sinó a quelcom més abstracte. Aquest desprestigi no ha tingut res a veure amb la crítica constructiva. No té sentit que ens omplim la boca amb patriotisme si després desprestigiem sense arguments les institucions del nostre país.

1) Regeneració democràtica
El primer que va significar el tripartit va ser un canvi en el poder després de 23 anys de governs de centre conservadors. Aquest fet és per si sol positiu, ja que introdueix l'alternança. En el nostre país havíem arribat a confondre les institucions públiques i els seus càrrecs amb un partit polític i unes persones.

Pel que fa als projectes a mig-llarg termini, s'ha intentat fer els pactes nacionals consensuats amb l'oposició i els actors dels sectors implicats. També es van introduir mecanismes de participació ciutadana en l'elaboració de l'Estatut. La cara i la creu d'aquesta legislatura van ser les ILP contra els toros per una banda (va ser aprovada) i les dels transgènics i del referèndum independentistes (ni tan sols van ser admeses a tràmit).

2) Eix esquerra-dreta
El segon gran canvi que introdueix el govern és una orientació diferent de les polítiques. Es posa més prioritat als serveis públics i s'hi destinen més recursos. S'afronten temes que no s'havien afrontat fins aleshores: la planificació territorial, la gestió de l'aigua, política d'habitatge, més èmfasi en les energies renovables, els problemes de qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana, la construcció de presons, posar fi als privilegis de què gaudien alguns mitjans de comunicació, algunes escoles concertades i privades, etc.

Pel que fa a la fiscalitat se segueix el manual socialdemòcrata de la progressivitat. Per exemple, es fa una reforma intel·ligent de l'impost de successions que garanteix mantenir gran part de la recaptació a la vegada que menys d'un 10% de contribuents han de fer-hi front.

3) Eix catalanista-espanyolista
En aquest àmbit el primer tripartit trenca i supera la dinàmica del "peix al cove" en les negociacions amb Madrid que s'havien practicat fins aleshores. El tripartit planteja de forma clara i transparent quina és la relació que Catalunya vol tenir amb l'estat espanyol. Així, el 30 de setembre del 2005 s'aprova una proposta de nou estatut al Parlament. Tots coneixem el desenllaç d'aquesta història: es fa per primer cop evident el conflicte de sobirania amb l'estat espanyol.

Pel que fa a reconeixement internacional, s'ha fet un esforç per tenir presència a diverses capitals mundials mitjançant les delegacions de la Generalitat. Com a persona que viu a l'estranger, puc certificar que la Delegació Catalana a Berlín fa una bona feina al llarg de l'any per internacionalitzar la nostra cultura, llengua, potencial turístic i indústria. L'objectiu es connectar-nos amb el món sense intermediaris i fer-hi amistat.

Naturalment el govern tripartit no ho ha fet tot bé. Jo mateix n'he estat crític diverses vegades en aquest mateix bloc. A vegades, ha faltat coherència en l'acció de govern. Així, per exemple, mentre Medi Ambient ha fomentat la lluita contra el canvi climàtic, Esports donava subvencions per construir Kàrtings.

El balanç global, però, és per mi més positiu que negatiu. S'ha canviat el rumb en molts àmbits i s'han fet coses que no s'havien ni plantejat fins ara. Alhora, em queda també un regust amarg. Jo sóc dels que hauria volgut anar més enllà en molts altres àmbits (participació ciutadana, internalització dels costos ecològics, banca pública, canviar la regulació de l'ordenació del territori, millorar la formació dels mestres, etc.). De tot això, però, en parlarem el proper post.