tag:blogger.com,1999:blog-15156865726307685742024-03-12T21:36:45.448-07:00A mig camíSón diferents les aigües que cobreixen els que entren a un mateix riu.
(Heràclit d’Efes)Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.comBlogger108125tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-53143122236202603842012-12-05T20:56:00.002-08:002012-12-06T10:24:32.524-08:00Spanish government and Catalan independence<div style="text-align: justify;">
As most of you already know, the movement for the independence is growing in Catalonia since several years ago. Last November 25, pro-independence parties won the elections for the Catalan Parliament and more than one hundred seats of a total of 135 support the idea of having a referendum about this issue.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-lV5cCMbe3qQ/UMAkK-kGsAI/AAAAAAAAAqo/m6xAXEpvhag/s1600/ovidi.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lV5cCMbe3qQ/UMAkK-kGsAI/AAAAAAAAAqo/m6xAXEpvhag/s1600/ovidi.jpeg" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
One could expect that in front of such a situation, Spanish government would work for the reconciliation between the Catalans and the rest of Spain and would offer to Catalans some of their demands to show that it is not necessary the secession from Spain in order to accomplish our collective projects. Nothing further from the truth. Two days ago, Spain's education minister said he was drafting a proposal
to make the Castilian (Spanish) obligatory in schools
throughout Catalonia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Since 34 years ago, Catalan is the language of instruction in Catalonia's public schools and Spanish is taught as a subject. The aim of this policy is to guarantee that all pupils end their studies knowing both Catalan and Spanish. The model works, and Catalan students not only know Catalan but they also
get the same results in Spanish language exams than in
the rest of Spain. Moreover, the model has been praised as a good
practice by the European Commission and UNESCO.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
What is normal in the Swiss cantons or in Quebec, that pupils learn in the own language of the region at school, is seen as unpatriotic in Spain. What is normal in USA, that education is a competence of the regional states and the federal government has nothing to say about it, is considered a threat to Spanish nation. What is normal in Scotland and Quebec, that nations can decide peacefully and democratically their own future, is understood as a sign of weakness in Spain. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
As Ovidi Montllor said, there are some people who don't want that we speak, read, and think in Catalan. They are the same people who don't want that we speak, read, and think.</div>
Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-35598232507675854302012-11-26T20:59:00.000-08:002012-11-26T21:10:16.822-08:00La pluralitat ens donarà l'hegemonia<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans vam decidir. Vam decidir que volíem caminar cap a la independència, però que no ho volíem fer de la mà d'un sol partit, ni d'un sol líder.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-nrpIUMU4lD0/ULRIf5_GRNI/AAAAAAAAAqY/CykOUMQR1Bw/s1600/catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://4.bp.blogspot.com/-nrpIUMU4lD0/ULRIf5_GRNI/AAAAAAAAAqY/CykOUMQR1Bw/s320/catalunya.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans vam advertir. Vam advertir que el nou estat no serà
patrimoni de ningú sinó un projecte plural, i que encara que ser més ens obligui a parlar més entre nosaltres i caminar una mica més a poc a poc, ser més i diversos ens farà guanyar l'hegemonia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans ens vam contar. Vam saber que ja som majoria els més de dos milions de ciutadans que tenim la il·lusió de fer un nou estat i que només ens queda poc més d'un milió de catalans per engrescar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans vam sorprendre. Vam sorprendre tots els mitjans de Barcelona i de Madrid que tant s'havien entestat en pintar-nos una campanya en blanc i negre, on s'havia de triar entre la A d'Artur o la A d'Alícia. Vam mostrar-los que existien els colors i que no havíem de renunciar a res. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans vam reflexionar. Ens vam adonar que érem diversos, i que això ens fa millors. Ens vam adonar que ens queda molta feina per fer, que haurem de saber guanyar, i que la supèrbia és una mala companyia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, amb calma, el món ens mira, reconeix la nostra majoria, i ens concedeix algun petit gest senyal que anem per bon camí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I avui també, com sempre, el govern espanyol i els seus mitjans continuen negant la realitat, com si aquesta no existís quan s'ignora o es transformés a cop de titular de diari o de roda de premsa. Creuen que allà on escriuen fracàs de Mas, els (com a mínim) 80 diputats independentistes del parlament deixen de ser-ho. És la seva miopia una de les nostres millors aliades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ahir els catalans vam ser hàbils. Vam ser hàbils per dir, independència sí, però una independència de tots i per a tots.</div>
<br />Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-40028689424972225472012-11-22T21:05:00.004-08:002012-11-27T19:38:51.322-08:0025N: No perdéssim la memòria<div style="text-align: justify;">
Aquestes eleccions no són unes eleccions qualsevol. Per primera vegada, pràcticament tots els partits d'àmbit estrictament català s'han posat d'acord per, en cas que aconsegueixin una majoria prou àmplia al parlament, començar el procés d'autodeterminació. Aquestes eleccions són el primer pas en el pla institucional del procés que la societat civil vam començar l'onze de setembre al carrer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Y5lH-OWH-Bw/UK8B53QdCQI/AAAAAAAAAqI/U47FSU-diXk/s1600/memory.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-Y5lH-OWH-Bw/UK8B53QdCQI/AAAAAAAAAqI/U47FSU-diXk/s320/memory.jpg" width="314" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest període que el proper dilluns encetarem, serà relativament llarg i difícil, i requerirà la suma de sensibilitats polítiques i socials molt diferents. Conservadors, liberals, socialdemòcrates, ecopacifistes, i comunistes ens haurem de coordinar i remar en la mateixa direcció. Diumenge, definirem quina és la correlació de forces que volem tenir al parlament en aquest moment de transició. Si l'independentisme ha estat sempre un moviment transversal i plural, plural hauria de ser també la seva representació parlamentària. Ningú en té el monopoli, i les opcions són moltes i diverses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'altre tema que marca aquestes eleccions és la crisi econòmica. Mai a Catalunya ni a la mediterrània hi havia hagut tanta gent sense feina. Mai els desnonaments havien estat tan massius, ni mai tan grans les contradiccions: els governs han fet el rescat més gran de la història de la banca, mentre a la vegada retallen durament els serveis públics bàsics. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El problema de la crisi és complicat, té causes diverses, locals i globals, i la seva solució també requereix polítiques a escales regionals i europees. Tal com dissertava en un <a href="http://amigcami.blogspot.ca/2012/03/una-crisi-antiga-per-una-nova_10.html">post recent</a>, tots plegats hem de reflexionar com hem arribat col·lectivament fins aquí i com n'estem sortint. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a les causes, crec que és fàcil consensuar que algunes de les més importants serien el model de creixement que vam utilitzar en la fase expansiva del cicle econòmic (construcció i mà d'obra barata), la irresponsabilitat dels diferents governs centrals
en matèria fiscal, i el model d'inversió pública. Doncs bé, el model de creixement basat en la construcció comença amb l'aprovació de la nova llei del sòl el 1996 per part de <b>PP</b> i <b>CiU</b>. Més endavant, quan partits de l'esquerra proposaran introduir regulacions per limitar i frenar l'endeutament privat, <b>PSOE</b>, <b>PP</b> i <b>CiU</b> hi votaran en contra. <b>PSOE</b>, <b>PP</b> i <b>CiU</b> també aprovaran al Congrés la reforma fiscal de 2006 amb rebaixes fiscals per als més rics (reducció els tipus dels trams alts de l'IRPF i introducció de noves deduccions per a l'impost de societats). És en aquest moment quan comencem a utilitzar ingressos extraordinaris provinents de la construcció per finançar despesa corrent. Quan més tard la bombolla de la construcció punxi, ens trobarem amb un sistema fiscal insuficient. Finalment, per acabar-ho d'adobar, la major part de la inversió pública de l'estat i les comunitats anirà destinada a obres faraòniques sense cap tipus d'anàlisi cost-benefici (aeroports, AVE, ciutats del cinema, de les arts, etc.). Les inversions en comptes de fer-nos més competitius esdevenen lloses en el pressupostos dels propers anys. Però a qui li importa, si les grans constructores de les obres i les grans caixes que les financen van fent calaix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Respecte a la resposta que els governs han donat a la crisi, crec que també és fàcil consensuar que és injusta. Tot l'esforç ha caigut sobre la classe mitjana i treballadora mentre les grans empreses i fortunes n'han quedat intactes. La correcció del dèficit s'ha fet bàsicament per la via de la retallada en la despesa social, i la pujada de l'IVA i altres taxes. La reforma laboral votada per <b>PP</b> i <b>CiU</b> ha implicat una pèrdua de drets laborals dels treballadors, ja que al contrari que als nòrdics, la flexibilització del mercat laboral no ha s'ha compensat amb una millora dels drets dels aturats. A més, el rescat dels bancs i les concessionàries d'autopistes del govern central (dut a terme pel <b>PP</b> amb el suport de <b>CiU</b>), fa que la riquesa no es distribueixi de dalt cap abaix sinó de baix cap amunt. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Totes les propostes fetes al parlament i al congrés pels grups d'esquerres en la direcció de reduir el dèficit mitjançant un augment dels ingressos han estat descartades successivament per <b>PP</b>, <b>PSOE</b> i <b>CiU</b>. Des d'una lluita més intensa contra el frau fiscal (s'estima que és com a mínim del 20%), fins a la recuperació de l'impost de successions i patrimoni, passant per taxes a les elèctriques i nuclears (que per cert tenen beneficis astronòmics gràcies a una regulació que els permet un oligopoli de facto).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També cal citar la modificació exprés de la constitució, sí, aquella que és intocable per fer una Espanya on els catalans ens sentim còmodes, <b>PSOE</b> i <b>PP</b> se la reformar el setembre del 2011 amb un cap de setmana i amb en <a href="http://www.vilaweb.cat/editorial/3924619/ridicul-duran-ciu-cordes.html">Duran provant de pactar fins l'últim moment</a>. Més tard, <b>PP</b> i <b>CiU</b> aprovaran la llei d'estabilitat pressupostària que que inclou un mecanisme per intervenir les comunitats autònomes que incompleixin l'objectiu de dèficit, i estableix com a prioritat número 1 de tota administració tornar els diners prestats. Si la llei d'estabilitat pressupostària espanyola contenia uns objectius més estrictes dels que proposava la UE, <b>CiU</b> i <b>PP</b> tornaran a aprovar una altra llei d'estabilitat encara més rigorosa al parlament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més a més, quan el descontentament per aquestes polítiques va fer sortir la ciutadania al carrer, la resposta dels governs espanyol i català va ser unívoca: repressió policial. Accions violentes sense justificació (sense la identificació dels agents amb un número de sèrie a l'uniforme), detencions preventives (el cas més famós va ser el d'en <a href="http://www.youtube.com/watch?v=t-AhTC0vgcg">Pau Llonch</a>), i fins i tot <b>CiU</b> i <b>PP</b> van arribar a proposar de modificar el dret de reunió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El més trist de tot plegat és que aquests esforços titànics que estem fent són del tot estèrils. Unes retallades tan fortes en tan poc temps redueixen l'activitat econòmica, les previsions d'ingressos no es compleixen i la situació del dèficit persisteix. L'actual govern català té dèficits majors que el seu antecessor. Reformes estructurals de contenció de la despesa i un ús eficient i racional dels recursos són necessàries, però no seran suficients sense un canvi de paradigma a escala europea que permeti als governs fer polítiques anticícliques. Però això companys, ja ho deixo per un altre dia.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Voldria acabar amb una reflexió. El nostre vot és una de les millors eines que tenim els ciutadans en democràcia per transformar la societat. Utilitzar-lo sense reflexionar seria una irresponsabilitat que a aquestes alçades ja no ens podem permetre. Diumenge vinent doncs, és important que fem memòria, i recordem qui ha votat què.</div>
Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-81688990876073758482012-10-11T20:24:00.000-07:002012-10-11T20:46:03.844-07:00Societat, sobirania i nacionalisme<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-tV5-6uCLos4/UHeLAYTSIAI/AAAAAAAAAp0/GJSzGCRvOF0/s1600/boat_people.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Reprenc l'activitat al bloc per posar cullerada a un debat que n'hi ha que feia molt de temps que esperàvem. Si tot va sobre el previst, els catalans (principatins, si s'ha d'ofendre algú) haurem de decidir entre continuar pertanyent a l'estat espanyol, o esdevenir un altre estat dins de la unió europea i participar així en primera persona en l'engrescador projecte de la construcció d'un estat federal europeu.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-tV5-6uCLos4/UHeLAYTSIAI/AAAAAAAAAp0/GJSzGCRvOF0/s1600/boat_people.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="309" src="http://1.bp.blogspot.com/-tV5-6uCLos4/UHeLAYTSIAI/AAAAAAAAAp0/GJSzGCRvOF0/s320/boat_people.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'objectiu del meu post d'avui és intentar desmuntar el miratge dels ciutadans del món, dels apàtrides, o d'aquells que adverteixen sobre la incompatibilitat entre ser d'esquerres i independentista a la vegada. I la manera de fer-ho és presentant el clàssic problema de la <i>definició de l'àmbit d'aplicació de la sobirania</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els humans quan vivim en societat hem de prendre decisions col·lectives. Hem de pactar regles per conviure, hem de construir infraestructures comunes, i hem de finançar conjuntament el cost de l'aplicació d'aquestes regles i la construcció d'aquestes infraestructures. Al llarg de la història, hem anat augmentant cada vegada més el nombre d'àmbits que hem volgut gestionar de forma col·lectiva; l'educació, la sanitat, el transport públic, les televisions públiques, la gestió dels residus, o la neteja dels carrers en són alguns exemples.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un problema intrínsec a prendre decisions col·lectives és doncs definir el col·lectiu, és a dir, el grup de persones que pren i aplica tals decisions. Suposem que hi ha una empresa energètica que vol posar una central nuclear a la vila de Llinars del Vallès; qui ha d'autoritzar (o rebutjar) la construcció d'aquesta central? Els ciutadans de Llinars? La comarca del Vallès Oriental? El Principat de Catalunya? Els Països Catalans? L'estat espanyol? La unió europea? O la humanitat sencera? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la pràctica, el món d'avui és un món de sobiranies compartides. Podem tenir col·lectius de decisió diferents per a diferents qüestions. Així, per exemple, en l'actualitat, el manteniment dels carrers és responsabilitat del municipi, la gestió del sistema sanitari de les comunitats autònomes, la política d'infraestructures del govern central, i la política econòmica de la unió europea. Per tant, qualsevol proposta política de qualsevol ideologia ha d'anar acompanyada del seu àmbit d'aplicació. I és aquí on ens trobem amb el problema de definir la sobirania. I és aquí on tothom s'ha de mullar i no hi ha neutralitat possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per més d'esquerres, internacionalista, apàtrida o ciutadà del món que se sigui, la decisió política sempre estarà emmarcada en un territori. I és precisament això el que els ciutadans de Catalunya haurem de decidir en un futur proper, si volem que competències com la recaptació i la distribució dels impostos, o la gestió i construcció d'infraestructures segueixi en l'àmbit espanyol o passi a un àmbit català. Qualsevol de les dues opcions és igual de legítima, igual de raonable, i perquè no dir-ho també, igual de nacionalista. </div>
Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-17294321346193254892012-03-10T14:25:00.005-08:002012-03-10T14:54:21.058-08:00Una crisi antiga per una nova democràcia<div style="text-align: justify;">Des de fa uns anys les economies europees es troben atrapades en una crisi que sembla no tenir solució. La baixada d'ingressos que ha significat pels governs la frenada de l'activitat econòmica els ha obligat a endeutar-se, cosa que ha provocat una crisi de deute, que els fa ara a retallar els pressupostos en àmbits bàsics com sanitat i educació. Hem entrat en una espiral depressiva de més retallades, menys consum, menys recaptació d'impostos i més retallades altra vegada, d'on no som capaços de trobar la sortida. Ara per ara, els governs han continuat amb l'habitual costum que la classe mitjana i treballadora pagui la festa amb la recepta de més impostos per menys drets i serveis. No vull avui però dissertar sobre com escapar d'aquesta espiral depressiva, sinó entendre com hi hem arribat i quina és la nostra quota de responsabilitat.<br /></div><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/-DjMwcgDrGX0/T1vU7tOZMwI/AAAAAAAAAno/zgIPBvIPExo/s1600/democracy2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-DjMwcgDrGX0/T1vU7tOZMwI/AAAAAAAAAno/zgIPBvIPExo/s400/democracy2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718398274094314242" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-weight: bold;">1. Diagnòstic present i passat</span></span><br style="font-weight: bold;"><br />L'economia espanyola té diversos problemes estructurals que fan que la sortida de la crisi ens sigui més complicada que als nostres veïns europeus.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(a) Un model productiu amb una ocupació molt fràgil</span><br />Històricament Espanya ha tingut una ocupació molt fràgil en èpoques de frenada del creixement. Mentre la caiguda del PIB des de l'inici de la crisi ha ha estat de l'ordre d'un 3-4%, l'atur s'ha més que doblat arribant a més d'un 20% d'aturats. Això és conseqüència d'un model productiu massa basat en mà d'obra barata, la qual és difícil d'adaptar i reconvertir en temps de canvi. El paradigma n'és la construcció. L'any 2007, el sector de la construcció representava el 16% de l'activitat econòmica i donava feina al 12% dels treballadors espanyols.<br /><br />Per què i com vam incentivar aquest model productiu? En els anys del boom, el sector financer va apostar per l'habitatge. El diner és limitat i si l'invertim en la construcció d'habitatge no el podem invertir a la vegada en la compra de maquinària que faci una empresa més productiva i eficient. Durant l'època d'hiperliquiditat, l'empresari que volia tirar a terra la seva fàbrica per construir-hi un bloc de pisos tenia el finançament garantit, mentre el que volia millorar del sistema de producció, no.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(b) Dèficit públic</span><br />La frenada de l'economia ha disminuït els ingressos de les administracions i ha disparat la despesa social (subsidis d'atur, augment de l'ús de la sanitat i educació públiques, etc.), provocant que una gran part dels governs occidentals es trobin en una situació de dèficit. En el cas espanyol, però, hem de ser conscients que aquest dèficit també és conseqüència de la irresponsabilitat dels diferents governs centrals en matèria fiscal. Durant el boom de la construcció vam utilitzar els ingressos extraordinaris que provenien d'aquest sector per finançar despesa corrent, a més d’aprofitar l'avinentesa per baixar els impostos (impost de patrimoni, trams alts de l'impost sobre la renda).<br /><br />El problema és greu ja que a diferència d’EUA, el Banc Central Europeu no pot facilitar diner als governs de la zona euro, de manera que l’única font de finançament a part dels impostos són les subhastes de deute sobirà. Hem donat massa poder als mercats financers, que lluny de la prudència del setembre de 2008, ara s'han fet amos i senyors.<br /><br />El sistema fiscal espanyol té a més diverses peculiaritats respecte als seus homòlegs europeus: s'estima que l'economia submergida representa un 20% del PIB, frau fiscal de les grans empreses, una pressió fiscal sobre la renda del treball molt més alta que sobre les rendes del capital, etc. La meitat dels recursos que ingressa l'estat provenen de l'IVA. El nostre sistema fiscal no és, doncs, progressiu.<br /><br />Els problemes de tresoreria que tenen les administracions els impedeixen pagar als proveïdors, en general petites i mitjanes empreses que es troben ofegades pels impagaments.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(c) Manca de liquiditat</span><br />Aquests retards en el pagament a les empreses es combina de forma letal amb la manca d'accés al crèdit. Si bé és veritat que tot Europa té problemes d'accés al crèdit, les entitats espanyoles tenen un problema afegit: estocs de pisos cada vegada més grans en els seus balanços fruit de famílies que no poden fer front a la hipoteca. La conseqüència d'això és la desconfiança entre les entitats financeres, la manca de préstec entre elles, a les famílies i a les empreses. És a dir, empreses que no poden fer inversions per sortir d'impassos, millorar l’eficiència o, simplement, començar de zero.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(d) Deute privat</span><br />L'estat espanyol, al contrari que Alemanya o la Xina, és una economia amb una balança comercial negativa. Aquesta diferència anual entre el que comprem i venem fora és precisament el que augmenta cada any el nostre deute total (públic + privat). En el cas d’Espanya aquest deute (principalment el privat) és enorme. Tot el creixement econòmic de la darrera dècada i mitja el vam basar en el deute. Vam produir moltes coses que no vam vendre fora sinó als nostres conciutadans, i com que aquests no tenien diners, ens ho van comprar mitjançant crèdits. Que les famílies espanyoles s’endeutessin es deu tant a l’existència de diner molt barat com a la seva pèrdua de poder adquisitiu. A partir dels 80, els països occidentals han vist grans creixements de la producció, que no han anat acompanyats de creixement dels salaris. Aquesta situació és més greu a l’estat espanyol, que compta amb una distribució de la riquesa més desigual a causa, entre d’altres, de la menor progressivitat del sistema fiscal.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" >2. La nostra responsabilitat</span><br /><br />Així doncs, si les coses ens anaven tan bé en el passat és, en part, perquè vivíem a crèdit (prenent diners del futur i gastant-los en el present). Aquell creixement desbordant és inseparable de la seva crisi posterior. O dit d'una altra manera, la crisi present és una simple conseqüència del model de creixement que conjuntament vam escollir en el passat.<br /><br />Qui són doncs els responsables d’aquelles decisions i de la crisi? Els banquers que van apostar per la construcció? Les persones i immobiliàries que van especular amb l'habitatge? Les famílies que s'hipotecaven i vivien a crèdit? Els governs que no van reformar aquest model productiu i a més van fer rebaixes fiscals? Els ciutadans que van votar els partits de govern? Els que van votar els partits de l’oposició? Els que ni tan sols van votar?<br /><br />Segurament, la major part de nosaltres, ni ciutadans, ni governants, ni empresaris vam preveure que aquella festa tenia la contrapartida d’una ressaca. Ignorar-ho, però, no ens eximeix de la responsabilitat. Tots (en major o menor grau) en som corresponsables. No vam estar a l'alçada de les circumstàncies. Vam creure que podíem delegar en els nostres representants polítics la gestió de la col·lectivitat i deixar-los fer. I no. Als polítics, tan de bona com de mala fe, els va mancar comprensió de la complexitat de la realitat actual i es van deixar endur pel curt-terminisme dels cicles electorals. I sí, nosaltres els ciutadans tampoc no vam ser conscients de les conseqüències de les seves decisions i vam continuar votant i aplaudint.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" >3. La nova democràcia</span><br /><br />La situació actual és una oportunitat per reflexionar sobre com hem de canviar la presa col·lectiva de decisions, és a dir, la democràcia, per tal que no cometem en el futur els errors passats. La nova democràcia ha de ser simplement autèntica. Si volem realment decidir entre tots, hem d’estar realment preparats per fer-ho. Prendre decisions sense estar informat és d'una enorme irresponsabilitat. I tinc la impressió que això és el que hem fet les darreres dècades. Com és possible que al llarg de l’escolarització no se’ns expliqui com funciona el nostre model econòmic i se’ns doni una formació política tan precària? Com pot ser que els partits polítics es gastin més diners en propaganda electoral que en formació pels seus afiliats?<br /><br />No hi ha només una raó per explicar la superficialitat de la democràcia actual. Segurament, els mitjans de comunicació i els polítics professionals i tenen un paper important. Com deia en Joan Manel Tresserras a la darrera edició de la Universitat Catalana d’Estiu, som en l'era de la simplificació. La informació ha de tenir relats ràpids, espectaculars i en blanc i negre. I encara millor si conté grans dosis de conflictivitat amb bons i dolents. Els partits polítics han entès perfectament el llenguatge, i des del primer a l’últim fan discursos simples obviant la complexitat del món.<br /><br />La realitat, però, és complexa i la democràcia, per tant, té un preu: temps i esforç. Temps i esforç per formar-nos, per fer-nos més cultes i per discutir i treballar entre nosaltres. Siguem forners, mecànics, cantants, escriptors, filòsofs o enginyers, tots podem i hem d’aportar alguna cosa al debat. Tots haurem d’implicar-nos, i sinó, atendre’ns a les conseqüències de la nostra negligència. La tasca serà difícil però tenim unes eines de les quals no havíem gaudit mai com a humanitat: Internet.</div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-24467017872184398682011-07-03T09:49:00.000-07:002011-07-03T11:56:16.586-07:00Teoria de jocs i responsabilitats diluïdes<div style="text-align: justify;">Un problema que apareix en la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_dels_jocs">teoria de jocs</a> és com emergeix la <a href="http://www.xatakaciencia.com/matematicas/halcon-o-paloma-teoria-de-juegos-y-cooperacion">cooperació entre individus egoistes</a>. Darwin ja es va adonar que el fenomen de l'altruisme era difícil d'explicar per la teoria de l'evolució. És obvi que qui estigui disposat a sacrificar la seva vida pels altres poc sovint deixarà descendència.<br /></div><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-k16Orx9zSHU/ThCr9Br7KRI/AAAAAAAAAmY/dLImHUS1Rkw/s1600/cooperation.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 380px; height: 316px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-k16Orx9zSHU/ThCr9Br7KRI/AAAAAAAAAmY/dLImHUS1Rkw/s400/cooperation.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625184999498787090" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">L'altruisme i la cooperació són pràctiques esteses entre els humans de les quals trobem abundants exemples en la nostra vida quotidiana. Els neuròlegs han observat que els humans experimentem plaer quan ajudem als altres i ens tractem amb amabilitat i afecte. Sembla clar doncs que la cooperació és un mecanisme que ha generat l'evolució biològica<em></em> encara que no acabem d'entendre del tot com.<br /><br />No vull avui parlar però de l'emergència de la cooperació com a fenomen col·lectiu, sinó d'un altre gran interrogant que es deriva d'assumir l'existència d'aquesta cooperació. <span style="font-weight: bold;">Com és possible que un món format per una majoria de persones altruistes pateixi la fam, la guerra i la mala distribució de recursos que pateix?</span><br /><br />Per aproximar-nos al problema considerem la següent història:<br /><span style="font-style: italic;">Una mare compra 10 llaunes de tonyina que estan d'oferta al súper per alimentar els seus 3 fills que fa una setmana que no mengen peix. Això és possible perquè el gerent del súper ha tancat un bon tracte amb una gran pesquera per comprar grans quantitats de tonyina a molt bon preu. Els dirigents de la gran empresa poden oferir preus molt competitius perquè el govern espanyol i senegalès han signat un contracte de comerç segons el qual les empreses espanyoles poden pescar a la costa del país africà. El capità del vaixell pesquer de la gran empresa espanyola s'ha desplaçat al Senegal a treballar (amb el que guanya podrà pagar els estudis universitaris de la seva filla). La pesca artesanal deixa de ser una activitat econòmica viable a la costa del Senegal i milers de pescadors senegalesos han d'abandonar la seva feina. Pobles que fins ara vivien de la pesca es troben envaïts per l'atur, la pobresa i les seves conseqüències.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Qui és el responsable d'aquest drama humà?</span> La senyora que compra la tonyina, el gerent del súper, els directius de la gran empresa pesquera, els presidents del governs que signen el tractat de comerç, els ciutadans que han votat aquests governants, el pescador que pesca el peix per la gran empresa, o els pescadors senegalesos que no han sabut modernitzar-se a temps?<br /><br />Es fa difícil assenyalar un sol culpable ja que tots en són (en som) en certa manera còmplices. Atrocitats com aquestes passen cada dia perquè no hi ha un culpable clar a qui assenyalar, ja que les responsabilitats estan completament diluïdes, estalviant-nos així molts remordiments. La meva resposta a la pregunta de com emergeix la maldat en un col·lectiu de bones persones és perquè les responsabilitats estan diluïdes. Podem doncs avançar cap a sistemes d'organització on els rols i responsabilitats de cada institució siguin més clars i on els ciutadans disposem de més informació a l'hora de consumir?<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-14023037901352073052011-02-11T07:51:00.000-08:002011-02-21T13:43:31.843-08:00La bancarització de les caixes, un pas més cap a un altre oligopoli privat<div style="text-align: justify;">Som ciutadans que depenem cada vegada més d'un nombre d'empreses més reduït. El 90% dels ordinadors del món porten el sistema operatiu de Microsoft. Montsanto ven el 90% de les llavors transgèniques. Cinc empreses (Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i el Corte Inglés) controlen el 55% de tota la distribució d’aliments a l'estat espanyol. Endesa i Iberdrola gestionen tota la distribució de l'energia elèctrica a l'estat. Telefònica posseeix la major part de la xarxa de telecomunicacions. El govern espanyol adjudica tota l'obra pública a unes poques constructores (ACS, FCC, Ferrovial, etc.). Una dada: la meitat de les 100 economies més grans del planeta són empreses.<br /></div><br /><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9W2c87uHM1M/TWFN3dTPH1I/AAAAAAAAAmM/qoMxKglz1k8/s1600/michael-hacker-capitalism.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 290px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-9W2c87uHM1M/TWFN3dTPH1I/AAAAAAAAAmM/qoMxKglz1k8/s400/michael-hacker-capitalism.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575823428814839634" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">El sector financer no és una excepció a la concentració de poder que ha generat la globalització. En el cas particular de l'estat espanyol, la meitat del sector està en mans de dos grans bancs: el BBVA i el BSCH. La meitat restant es troba bàsicament a mans de les caixes i aquesta fracció és bastant major a Catalunya. Aquesta situació però sembla que podria canviar en un futur proper. Els nous requisits que ha posat el govern per tal que les caixes puguin tenir accés al FROB els són inassumibles i les obligarà a convertir-se en bancs per a ser després absorbides per grans grups bancaris. Ens trobem, altre cop, davant d'un exemple de concentració.<br /><br />Les caixes estan arrelades al territori i beneficien els sectors més populars de la societat, és a dir, PIMEs i famílies. Així doncs, en termes de competència i d'interès social, la desaparició de les caixes perjudica els ciutadans. La pegunta esdevé òbvia; per què el govern espanyol aprova un pla que afavoreix la concentració del poder financer en unes poques mans privades en comptes dels interessos dels ciutadans? Jo no en tinc la resposta, però no fa falta fer massa memòria per adonar-nos que no és el primer cop que es dóna una situació així.<br /><br />Endesa i Telefònica eren dues empreses públiques que tenien un monopoli en els sectors energètic i de telecomunicacions respectivament. Totes dues van ser privatitzades a finals de la dècada dels noranta pel govern de José Maria Aznar. L'argument principal de la privatització era que la competència faria baixar els preus en uns sectors fonamentals per la competitivitat del país. Si quinze anys més tard fem balanç, el resultat no és en absolut el desitjat. Les tarifes s'han apujat per sobre de l'IPC, les seves accions han patit escandaloses revaloritzacions, s'han gastat quantitats milionàries en suborns a Amèrica del Sud per tal d'aconseguir contractes, no s'ha invertit el suficient en manteniment amb les conegudes conseqüències de les apagades, etc. La raó d'aquest fracàs és senzilla. Ambdues empreses tenen poder de mercat. No hi ha competència real perquè el servei es va privatitzar i no liberalitzar. Al no separar-se la xarxa del servei, si una nova companyia volia entrar en el sector havia de fer primer una inversió impossible.<br /><br />Les telecomunicacions, l'energia o el finançament són necessitats bàsiques dels ciutadans d'una societat moderna. Si una sola empresa o un petit grup d'empreses controlen aquests sectors tindran els beneficis garantits mentre els ciutadans (consumidors) en serem els perjudicats. És fàcil anticipar que aquesta no serà l'última ofensiva. Les grans corporacions tenen encara molts serveis públics que cobreixen necessitats bàsiques per gestionar: el sistema sanitari, les pensions, la distribució d'aigua, l'ensenyament... Una qüestió que se'm fa persistent és fins on haurem d'arribar perquè els ciutadans diguem prou.<br /><br />El nostre sistema econòmic evoluciona, doncs, cap a un oligopoli de grans empreses en sectors estratègics com la banca, les llavors, la distribució alimentària, la construcció de grans infraestructures, l'electricitat, el petroli, les telecomunicacions, el subministrament d'aigua, etc. i els ciutadans en patirem les conseqüències. Patirem tots els defectes de l'economia planificada (grans corporacions completament jerarquitzades) al servei de l'interès privat i sense el control i la transparència públics. El capitalisme de petits emprenedors que arrisquen, de relacions entre iguals i en xarxa, de decisions descentralitzades, de la meritocràcia i de posar en dubte l'establert és incompatible amb el capitalisme de les grans corporacions. Unes companyies que funcionen com el partit comunista de l'URSS sense cap dels ideals del comunisme.<br /><br /><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Font foto: Michael Hacker</span><span style="font-style: italic;">.</span><br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-15397931897814063772011-01-16T02:48:00.000-08:002011-01-16T09:02:53.610-08:00Allò que els mercats no veuen<div style="text-align: justify;">El lliure mercat o el lliure intercanvi és un mecanisme que la humanitat ha practicat des de temps immemorials per a distribuir els fruits de l'especialització del treball. Hi ha força consens en què normalment els mercats són una bona manera d'organitzar l'activitat econòmica. La virtut del mercat és que assigna els recursos de l'economia a través de decisions descentralitzades d'innombrables individus, famílies i empreses. Això el fa un sistema més robust que l'economia planificada, on un cervell central ha de determinar què produir i en quines quantitats, i per tant ha de conèixer totes les necessitats i prioritats de la població, cosa realment difícil.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TTLWmEPNqdI/AAAAAAAAAls/6cq5E0Xaj_s/s1600/abella.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 244px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TTLWmEPNqdI/AAAAAAAAAls/6cq5E0Xaj_s/s400/abella.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5562744439216908754" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Els defectes del mercat, però, també són ben sabuts. Així, quan algú té poder de mercat, és a dir, té un tros prou gran del mercat com per influir en els preus, els mercats deixen de reflectir les prioritats dels individus. Un cas extrem del poder de mercat seria el monopoli, i el cas encara més extrem és el del monopoli privat de bens fonamentals. Si les telecomunicacions, l'energia, o l'aigua estan en mans d'una sola companyia, aquesta podrà fixar el preu a voluntat amb uns beneficis astronòmics assegurats.<br /><br />Avui voldria referir-me a un altre defecte del mercat: les externalitats. Les externalitats són l'impacte que les accions d'uns individus tenen sobre el benestar dels altres. Un clar exemple és la contaminació. Quan jo compro un cotxe i benzina, l'ús d'aquest bé perjudica la vostra qualitat de vida en forma de soroll, una pitjor qualitat de l'aire i un increment de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Quan una indústria fa servir un producte químic més barat, però més tòxic, per estalviar costos i després l'aboca al riu, perjudica la qualitat de vida dels ciutadans. Quantificar l'impacte econòmic d'una externalitat és realment difícil, ja que la seves conseqüències són en la major part dels casos desconegudes. Un dels exemples paradigmàtics de bé afectat per externalitats negatives i que els mercats són incapaços de valorar són les abelles.<br /><br />Aparentment, el valor econòmic de les abelles es correspon a la seva producció de mel. Ara bé, les abelles són el major responsable de la pol·linització del planeta. La pol·linització és el que permet la reproducció de les plantes i les flors. Si un dia desapareixen les abelles, la humanitat ho tindrem complicat per sobreviure, ja que el 35% de la nostra alimentació depèn de la pol·linització (fruites, hortalisses i llegums). Darrerament, les poblacions d'abelles estan disminuint a un ritme preocupant a moltíssims països. Només cal <span style="font-style: italic;">googlejar</span> l'expressió "extinció abelles" per adonar-se com de global és aquest fenomen. Segons els experts, la causa d'aquesta extinció és la degradació del medi ambient dels darrers anys.<br /><br />Una crítica que rebem sovint els ecologistes és que estem més preocupats per la biodiversitat, el territori o els paisatges que per les persones. Exemples com l'anterior mostren com la complexitat dels ecosistemes fa que la biodiversitat tingui un impacte enorme en la qualitat de vida de les persones i l'economia. Als EUA han quantificat les pèrdues econòmiques degudes a la disminució d'abelles en 30.000 milions de dòlars. Exemples com l'anterior ens ensenyen que els mercats per sí sols no buscaran sempre el millor per la qualitat de vida de la humanitat d'avui i de demà, i exigeixen un paper actiu dels governs del món.</div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-48649805956825030842010-12-04T03:30:00.000-08:002010-12-04T07:44:35.666-08:00Collage d'un inici de desembre desbordant<div style="text-align: justify;">Aquesta setmana, l'actualitat bull. Per si no n'hi havia prou amb les eleccions catalanes i l'històric 5-0 de dilluns passat, els controladors aeris han decidit fer una vaga sense serveis mínims pel pont i el govern espanyol s'ha vist obligat ha declarar l'estat d'alarma. I tot això sense citar el serial de Wikileaks, des del meu punt de vista, la notícia amb diferència més rellevant. Realment, aquests del diari <a href="http://www.ara.cat/">Ara</a> van triar un bon moment per començar. Espero que l'activitat freni, sinó aquells que ens agrada seguir l'actualitat morirem d'infart.<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TPpD0zuvd1I/AAAAAAAAAlM/SdkXDHKLGRU/s1600/newspaper_collage.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 291px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TPpD0zuvd1I/AAAAAAAAAlM/SdkXDHKLGRU/s400/newspaper_collage.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5546820465578702674" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Valoració electoral</span><br /><br />El resultat va ser el ja predit per les enquestes amb dos matisos importants: resultat històric del PP i contundent caiguda d'ERC, que aquest cop va petar les enquestes però cap avall. Cal remarcar també l'entrada de Solidaritat al Parlament, crec que amb en Laporta, en Tena i en Bertran ens divertirem al llarg de la legislatura. Llàstima que Reagrupament no tingués la mateixa sort.<br /><br />La nota preocupant de la nit va ser el poc que va faltar a Plataforma per Catalunya per entrar al Parlament. No els havíem sentit gens durant la campanya i van estar a punt de donar la gran sorpresa. Aquest fet, juntament amb l'augment de vot del PP després de fer electoralisme amb la immigració, suggereix que una part de l'electorat comença a estar amoïnada per aquesta qüestió. És imprescindible doncs posar aquest tema a l'agenda política. La resta de partits han d'afrontar el debat i donar respostes clares i diferents a les dels xenòfobs que foragitin les angoixes i les pors dels ciutadans.<br /><br />Pel que fa al futur immediat, sembla que Mas ha començat prudent. El concert econòmic canvia de nom i es passa a dir pacte fiscal, i l'eliminació del sistema de velocitat variable s'està replantejant. La promesa electoral que no ha sofert canvis (ni crec que els pateixi) és l'eliminació total de l'impost de successions. Espero que en Mas i el seu govern ho facin el millor possible i tinguin el màxim nombre encerts. Ens tindran a tots els ciutadans i ciutadanes al seu costat per ajudar-los a remar en aquelles qüestions que compartim i, a la vegada, aixecar una veu de denúncia en aquells temes en que divergim.<br /><br />La patacada de l'esquerra catalana ha de fer-nos aturar i reflexionar. De moment, PSC i ERC sembla que s'hi han començat a posar. L'objectiu: repensar la ideologia i l'estratègia dels partits per sobre del tactisme immediat. Aquí, qui tindrà força feina és el PSC, ja que feia força temps que havia esdevingut més una màquina de gestió que no pas un partit polític amb una idea clara del país a construir. A mi m'agradaria que s'encetés un debat plural entre persones, partits, organitzacions socials i empresarials. Un debat sense tabús, amb amplada de mires, i pensant en la viabilitat i en el llarg termini. Un debat que esdevingués realment una batalla d'idees on se'n poguessin dir de grosses i on sobretot no hi faltés el rigor. Veurem com acaba la cosa.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Els controladors i l'estat d'alarma</span><br /><br />Bé, no hi ha massa a dir sobre aquest tema. Els controladors aeris espanyols tenen una feina fixa, una jornada laboral de 24h setmanals, un sou mig de 350.000 € anuals i 45 dies de vacances. Sí, són uns autèntics privilegiats tant dins l'estat espanyol com comparat amb els seus col·legues europeus. A tall d'exemple, Alemanya i Anglaterra paguen els seus controladors amb sous inferiors a la meitat dels de l'estat espanyol.<br /><br />L'explicació d'aquesta situació de privilegi és molt senzilla. Són una minoria (uns 2400 a Espanya) amb una gran poder negociador (poden paralitzar a voluntat el trànsit aeri). Fins ara el govern de l'estat havia anat cedint i ajornant el problema. Això és precisament el que ha explotat avui.<br /><br />L'actuació dels controloadors, deixant el país aturat de la nit al dia i jugant amb el benestar d'unes 400 mil persones, denota la seva sensibilitat i diu molt poc a favor seu. D'altra banda, potser el govern ha estat un pèl exagerat amb la reacció. No m'atreveixo a pronunciar-m'hi perquè requereix una certa reflexió. Si ho he entès bé, declarar l'estat d'alarma vol dir que els militars poden obligar als controladors al que vulguin: segrestar-lo, obligar-lo a treballar, i si s'hi resisteix aplicar-li la justícia militar. Déu ni do com està el pati.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Wikileaks i Assange</span><br /><br />M'agradaria tractar aquest tema amb la rellevància que es mereix i dedicar-hi un post complet. El conflicte és fàcil d'entendre. Fins ara els estats havien fet el que més els havia convingut en el seu benefici, utilitzant, quan era necessari, mètodes incompatibles amb el dret internacional i violant les normes d'ètica més bàsica. Tot això naturalment era portat amb molta discreció, ja que quedava malament que la ciutadania en fos conscient. Ara, arriba una organització, publica tota una sèrie de documents que fan evidents aquestes pràctiques i tothom s'escandalitza.<br /><br />L'estat espanyol no és una excepció i també ha sortit enrojolat de la publicació. Els documents de Wikileaks demostren que el govern espanyol va pressionar els jutges de l'Audiencia Nacional perquè no investiguessin l'assassinat del periodista José Couso a mans de l'exèrcit nord-americà, i va donar el vistiplau al pas i aterratge dels famosos vols de la CIA en què es transportava persones detingudes il·legalment.<br /><br />Internet i, en particular Wikileaks, han demostrat que en el món 2.0 la impunitat i el secretisme dels estats ja no s'hi valen. La informació pot circular amb llibertat i ser compartida de forma instantània. L'opacitat és molt difícil de mantenir amb internet. La qüestió és si aprofitem aquest nou context com una oportunitat per tenir unes administracions més transparents i ètiques, o per contra, lluitem contra internet perquè això no passi. Sembla que els estats han optat per la segona opció i volen donar un càstig exemplar a Wikileaks i al seu fundador Julien Assange. Permeteu-me pronosticar que si se'n surten, i fan desaparèixer tan Assange com Wikileaks, en menys de dos mesos 10 organitzacions amb l'ànima de Wikileaks emergirant de la superpotència que formem la societat civil.<br /><br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-13019193711038503152010-11-27T04:57:00.000-08:002010-11-27T19:20:10.870-08:00Eleccions 28N (2/2): El poder dels electors.<div style="text-align: justify;">Ja només falten unes hores perquè els ciutadans de Catalunya comencem a votar i decidim les persones que ens representaran al Parlament. És una llàstima que haguem de triar aquests representants mitjançant llistes tancades, i no puguem escollir simplement els candidats que més ens agradin, encara que pertanyin a partits diferents. Aquest tema, però, ja el tractarem un altre dia. Avui m'agradaria comentar quins són per mi els reptes de la propera legislatura i com això ha fet decantar el meu vot.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a href="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TPFWR8Vu7bI/AAAAAAAAAlE/r7PNQy67ysE/s1600/escollir.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TPFWR8Vu7bI/AAAAAAAAAlE/r7PNQy67ysE/s400/escollir.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544307482524839346" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">Crisi econòmica i sostenibilitat de l'estat del benestar</span><br /><br />Si en alguna cosa coincideixen els partits polítics catalans és en considerar que la crisi econòmica serà la primera prioritat del Govern escollit pel Parlament. La nostra economia havia esdevingut excessivament especulativa (operacions de compra-venda relativament ràpides amb grans plusvàlues). L'objectiu hauria de ser tendir cap a un model d'economia productiva com per exemple Alemanya. Hem de tenir en compte que per aconseguir pagar tot el deute que tenen tan Catalunya com l'estat espanyol s'ha d'aconseguir una balança comercial positiva, i això només és possible augmentant les exportacions i disminuint les importacions.<br /><br />Hem de veure aquesta transformació de la nostra economia com una oportunitat i no com una llosa. I hi ha molts sectors en què això és realment possible: energia (més independència energètica; estalvi, eficiència i producció pròpia), el sector agro-alimentari (productes locals), reconversió del turisme, noves tecnologies, etc.<br /><br />Els requeriments d'aquest canvi de model són molts: tenir gent qualificada (tant doctors i llicenciats com amb formació professional) que sigui seriosa i responsable alhora de treballar, que els nous projectes tinguin el finançament necessari per començar, les infraestructures necessàries de mobilitat, transport i comunicacions, una legislació que defensi els drets de les petites i mitjanes empreses en contra de les grans corporacions (llei contra la morositat), etc. A més, també caldran incentius (pastanagues i bastons) que primin un tipus d'economia respecte un altre (alts impostos als beneficis provinents de l'especulació vs. facilitats als emprenedors per obrir empreses).<br /><br />Tots podem fer alguna cosa per contribuir a aquest canvi. No admirar el diner fàcil, parlar amb la nostra entitat financera per tal que els nostres estalvis financiïn empreses locals encara que això signifiqui una menor rendibilitat, i en particular, votar.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Camí de la independència de Catalunya</span><br /><br />Aquestes eleccions no són iguals que qualsevol de les anteriors. Alguna cosa ha canviat al nostre país des de la <a href="http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201006/28/espana/20100628elpepunac_1_Pes_PDF.pdf">sentència del Tribunal Constitucional</a> i la manifestació del 10-J. Catalunya no es troba dins de l'estat espanyol tal com vam votar en referèndum els seus ciutadans, el dèficit fiscal fa que la Generalitat no pugui donar els serveis mínims d'atenció a les persones sense tirar de deute, i la manca d'inversió i en el control de les infraestructures perjudica l'economia del nostre país. Tot plegat fa que cada cop siguem més els que creiem que per construir el país que realment volem hem d'abandonar el projecte polític d'Espanya.<br /><br />Això ha fet que noves propostes hagin aparegut amb força a l'arena política. Em refereixo bàsicament a Solidaritat Catalana per la Independència i a Reagrupament. El seu objectiu és, en cas que treguin prou diputats, proclamar la independència de Catalunya i tallar, d'aquesta manera, la dinàmica repetitiva en que ens trobem immersos. Sembla que els partits amb representació parlamentària juguin un rol que no evolucioni davant dels esdeveniments recents.<br /><br />El pas cap a la independència però, l'hem de fer bé. Com a independentistes hem de jugar bé les nostres cartes. Hem d'avançar cap a la independència amb el suport d'una majoria social. Això vol dir un full de ruta clar de les forces catalanistes. I quan dic clar és que per avançat es digui quin serà el pla B si el pla A fracassa. Vaja, tot allò que ens va faltar en el projecte de l'Estatut. Després de la retallada del constitucional som nosaltres els que hem de moure fitxa. A mi, m'és indiferent si proclamem la independència de forma unilateral, si fem un referèndum o si intentem l'última entesa abans de fer el referèndum. L'important és que ho consensuem i avancem plegats i sense excuses.<br /><br /><span style="font-weight: bold;"></span><br /><span style="font-weight: bold;">Crisi energètica</span><br /><br />Un altre aspecte que és per mi de vital importància és el d'aconseguir una societat el màxim independent del petroli. No és clar encara exactament quan, però tots els experts apunten que el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pico_petrolero">pic del petroli</a> tindrà lloc en un futur proper (10-15 anys). La nostra economia està completament basada en el preu barat d'aquest combustible fòssil. Només cal recordar el caos que es va originar quan el preu del barril es va més que doblar fins als 140$ l'any 2008: insostenibilitat del transport, vaga de transportistes i supermercats buits. Si no treballem per ser més independents del petroli ara, ens tornarà a passar com en la crisi econòmica que ara patim. No podem renunciar doncs a l'anticipació.<br /><br />Les receptes són conegudes i ja esteu farts que les repeteixi: estalvi, eficiència i producció d'energia local. I això es pot aconseguir mitjançant: transport públic com el ferrocarril, reformar les cases perquè estiguin més ben aïllades, invertir en renovables, canviar alguns hàbits de consum (productes més propers i amb menys embolcalls de plàstic), etc.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-weight: bold;"></span><br /><span style="font-weight: bold;">El poder dels nostres vots</span><br /><br />He de reconèixer que aquest any ho he hagut de meditar més de l'habitual. Per una banda, Iniciativa és l'opció que millor s'adiu amb la meva ideologia, qui representa al Parlament el moviment europeu verd i pacifista amb que m'identifico, qui fa sentir la veu d'organitzacions com Amnisitia Internacional o Greenpeace i qui incorpora propostes concretes més semblants als reptes plantejats abans. De l'altra, aquestes eleccions eren també una oportunitat per donar aire fresc a la política catalana i un toc als seus polítics. La idea d'una candidatura unitària que aglutinés tot l'independentisme era realment atractiva. Al final, però, hem estat incapaços de vertebrar-la i els independentistes concorren separats. Així, després de sospesant-ho tot, m'he decidit per quedar-me on era.<br /><br />En unes hores els catalans escollirem els nostres representants. El Parlament que sortirà serà el que els catalans i catalanes haurem volgut. No hi ha excuses que valguin. El futur del nostre país és a les nostres mans.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-73645046776199130032010-11-20T09:37:00.000-08:002010-11-22T05:26:07.035-08:00Eleccions 28N (1/2): Balanç.<div style="text-align: justify;">D'aquí a una setmana hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Les eleccions són un bon moment per fer balanç de les polítiques fetes els darrers anys, reflexionar sobre la societat que volem construir a llarg termini, i definir objectius específics (a implementar en la propera legislatura) que ens permetin acostar-nos a aquesta societat. Quan votem, crec que hem de tenir en compte precisament aquests tres factors (balanç del passat, ideologia i projectes immediats) per escollir. Parlem avui del balanç del tripartit.<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TOlpvEX_6jI/AAAAAAAAAk8/f9nOxQ2Rj8c/s1600/trebol.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 304px; height: 302px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TOlpvEX_6jI/AAAAAAAAAk8/f9nOxQ2Rj8c/s400/trebol.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542077073805273650" border="0" /></a>Si ens fixem en l'opinió de la majoria de mitjans de comunicació, sembla que els 7 anys de govern d'esquerres hagin estat un absolut desastre. El mantra més repetit en diaris com la Vanguardia ha estat: "el tripartit és un desgavell que ha frenat el desenvolupament del país". Si busquem, però, paràmetres objectius per mesurar tal paràlisi podem veure que això no ha estat realment així. Durant el període 2003-2010, per exemple, s'han aprovat més lleis que en la majoria de períodes de set anys anteriors.<br /><br />És natural que les accions d'un govern tinguin detractors i no agradin a tota la ciutadania. Ara bé, com a ciutadà tinc la impressió que el desprestigi que ha sofert el projecte de govern tripartit no s'ha correspost amb les seves polítiques concretes sinó a quelcom més abstracte. Aquest desprestigi no ha tingut res a veure amb la crítica constructiva. No té sentit que ens omplim la boca amb patriotisme si després desprestigiem sense arguments les institucions del nostre país.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">1) Regeneració democràtica</span><br />El primer que va significar el tripartit va ser un canvi en el poder després de 23 anys de governs de centre conservadors. Aquest fet és per si sol positiu, ja que introdueix l'alternança. En el nostre país havíem arribat a confondre les institucions públiques i els seus càrrecs amb un partit polític i unes persones.<br /><br />Pel que fa als projectes a mig-llarg termini, s'ha intentat fer els pactes nacionals consensuats amb l'oposició i els actors dels sectors implicats. També es van introduir mecanismes de participació ciutadana en l'elaboració de l'Estatut. La cara i la creu d'aquesta legislatura van ser les ILP contra els toros per una banda (va ser aprovada) i les dels transgènics i del referèndum independentistes (ni tan sols van ser admeses a tràmit).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">2) Eix esquerra-dreta</span><br />El segon gran canvi que introdueix el govern és una orientació diferent de les polítiques. Es posa més prioritat als serveis públics i s'hi destinen més recursos. S'afronten temes que no s'havien afrontat fins aleshores: la planificació territorial, la gestió de l'aigua, política d'habitatge, més èmfasi en les energies renovables, els problemes de qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana, la construcció de presons, posar fi als privilegis de què gaudien alguns mitjans de comunicació, algunes escoles concertades i privades, etc.<br /><br />Pel que fa a la fiscalitat se segueix el manual socialdemòcrata de la progressivitat. Per exemple, es fa una reforma intel·ligent de l'impost de successions que garanteix mantenir gran part de la recaptació a la vegada que menys d'un 10% de contribuents han de fer-hi front.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">3) Eix catalanista-espanyolista</span><br />En aquest àmbit el primer tripartit trenca i supera la dinàmica del "peix al cove" en les negociacions amb Madrid que s'havien practicat fins aleshores. El tripartit planteja de forma clara i transparent quina és la relació que Catalunya vol tenir amb l'estat espanyol. Així, el 30 de setembre del 2005 s'aprova una proposta de nou estatut al Parlament. Tots coneixem el desenllaç d'aquesta història: es fa per primer cop evident el conflicte de sobirania amb l'estat espanyol.<br /><br />Pel que fa a reconeixement internacional, s'ha fet un esforç per tenir presència a diverses capitals mundials mitjançant les delegacions de la Generalitat. Com a persona que viu a l'estranger, puc certificar que la Delegació Catalana a Berlín fa una bona feina al llarg de l'any per internacionalitzar la nostra cultura, llengua, potencial turístic i indústria. L'objectiu es connectar-nos amb el món sense intermediaris i fer-hi amistat.<br /><br />Naturalment el govern tripartit no ho ha fet tot bé. Jo mateix n'he estat crític diverses vegades en aquest mateix bloc. A vegades, ha faltat coherència en l'acció de govern. Així, per exemple, mentre Medi Ambient ha fomentat la lluita contra el canvi climàtic, Esports donava subvencions per construir Kàrtings.<br /><br />El balanç global, però, és per mi més positiu que negatiu. S'ha canviat el rumb en molts àmbits i s'han fet coses que no s'havien ni plantejat fins ara. Alhora, em queda també un regust amarg. Jo sóc dels que hauria volgut anar més enllà en molts altres àmbits (participació ciutadana, internalització dels costos ecològics, banca pública, canviar la regulació de l'ordenació del territori, millorar la formació dels mestres, etc.). De tot això, però, en parlarem el proper post.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-19070049203664993642010-10-30T09:35:00.000-07:002010-11-06T03:21:28.618-07:00Som Estructura<div><div style="text-align: justify;">S'estima que un ésser humà triga poc més de dos mesos en canviar totes les molècules que formen seu cos. El procés d'intercanvi té lloc a través dels aliments que ingerim i dels residus de què ens desprenem.</div></div><div><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TMxQRxNDa9I/AAAAAAAAAkg/RmaPN9uye0A/s1600/estructura.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 247px; height: 204px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TMxQRxNDa9I/AAAAAAAAAkg/RmaPN9uye0A/s400/estructura.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533886308327582674" border="0" /></a><div><div style="text-align: justify;">Aquest fet fa pensar. Si la major part de les partícules de què estem fets ja no hi seran d'aquí pocs mesos, aleshores, serem una altra persona? què o qui serem? què som?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Som estructura. Mentre les molècules que ens formen van essent substituïdes amb el pas del temps, el nostre cos manté la seva estructura, és a dir, la disposició de com les cèl·lules estan distribuïdes en l'espai. Som estructura. No som allò que ens forma, sinó la pròpia forma.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És temptador intentar generalitzar aquesta idea a altres estructures. Els governs, les institucions polítiques, la família, l'església, etc. són estructures que aguanten el pas del temps tot i que els seus constituents, en aquest cas persones, es van renovant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Si volem fer canvis socials profunds, per tant, no n'hi ha prou en canviar les persones (que és el que acostuma a passar amb un canvi de govern), s'han de canviar les estructures. S'han de buscar noves estructures i organitzacions que aconsegueixin resoldre els problemes de les antigues i siguin robustes al recanvi dels seus constituents.<br /></div></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-67295306101134116182010-10-16T09:17:00.000-07:002010-10-17T14:02:17.631-07:00Reflexions nuclears<div style="text-align: justify;">Aquests darrers mesos a Alemanya hi ha una certa polèmica amb la reactivació del programa de producció d'<span style="font-weight: bold;">energia nuclear</span>. Amb l'entrada dels Verds al govern l'any 1998, Alemanya va esdevenir un dels països pioners en la reducció de l'ús de l'energia nuclear sense augmentar les emissions de CO2. Ara però, l'actual govern de conservadors i liberals ha modificat aquell programa prorrogant l'apagada nuclear que havia de tenir lloc el 2022 fins al 2040.<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TLtiqPgKmjI/AAAAAAAAAkU/omZGyME_mJw/s1600/Nuclear-Homer-Simpson.png"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TLtiqPgKmjI/AAAAAAAAAkU/omZGyME_mJw/s400/Nuclear-Homer-Simpson.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529121445382887986" border="0" /></a><br />Els principals avantatges de l'energia nuclear són que no emet gasos d'efecte hivernacle i que permet una producció continuada d'energia. Les energies renovables com la solar i l'eòlica tenen el defecte de generar una producció intermitent: no podem produir energia solar quan està nuvol o és de nit, ni eòlica un dia sense vent.<br /><br />L'energia nuclear, però, també té desavantatges. Les mesures de seguretat que s'han de prendre són extremes, generen residus nuclears que han d'estar sota control durant centenars d'anys i és una font d'energia de producció centralitzada cosa que fa el sistema elèctric poc robust a les aturades. També cal dir que les centrals nuclears necessiten combustible nuclear. No ens donen doncs una independència energètica completa.<br /><br />Davant d'aquests avantatges i inconvenients, i per tal de decidir-nos entre l'abandó definitiu d'aquest tipus d'energia o el retorn al seu ús, hem de fer un exercici de racionalitat i buscar paràmetres el màxim d'objectius possibles per avaluar-ne les conseqüències.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Preu</span><br /><br />A primera vista pot semblar que l'energia nuclear és barata i té un preu molt més competitiu que les energies renovables. No obstant això, és molt difícil determinar quin és el preu real d'aquesta font una vegada internalitzats tots els costos de producció. Ens referim als costos de:<br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>Construcció de la central.</li><li>Desmantellament de la central.</li><li>Gestió dels residus radioactius.</li><li>Assegurança en cas d'accident.<br /></li></ul><div style="text-align: justify;">No hi ha cap país del món, per exemple, on l'assegurança de la central nuclear vagi a càrrec de l'empresa que l'explota. Només els governs es poden fer càrrec d'aquest risc. En la majoria de casos, les elèctriques tampoc es fan càrrec de l'emmagatzematge dels residus o del desmantellament de la central.<br /><br />Per tal de comparar diferents fonts d'energia amb objectivitat és imprescindible tenir els preus reals d'aquestes després d'incloure-hi les externalitats.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Independència energètica</span><br /><br />Una altra variable molt tinguda en compte en matèria energètica és la necessitat d'importar combustible d'altres països. En el cas de les centrals tèrmiques, aquestes no poden funcionar sense que importem petroli o el gas ja que a no en tenim a Europa. Aquesta dependència ens fa més fràgils a pujades de preus. Un exemple il·lustratiu és l'e<a href="http://www.rtve.es/noticias/20090104/guerra-del-gas-cronologia-del-conflicto-entre-rusia-ucrania/215546.shtml">pisodi entre Rússia i Ucraïna</a> el gener de 2006. L'empresa russa Gazprop va tallar el subministrament de gas a Ucraïna enmig de l'hivern i va renegociar el preu de 50$ a 230$ els 1000 m3 de gas.<br /><br />En aquest sentit, les centrals nuclears també requereixen combustible (urani o plutoni) que s'ha d'importar. Ara mateix el combustible significa només al voltant d'un terç del preu de l'energia. No obstant, en un context de demanda creixent (si tots els països es posessin a produir energia nuclear) el preu del combustible augmentaria.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Model socio-econòmic</span><br /><br />Pel que fa als aspectes socio-econòmics, la nuclear és la font d'energia que menys treball genera per unitat d'energia produïda. Es tracta, a més, d'un tipus d'energia que es genera de forma centralitzada i que només és possible produir amb l'empara de l'estat. En aquest sentit, és un punt paradoxal que els grans partits liberals (i conservadors) europeus siguin pro-nuclears, quan és aquest tipus d'energia el que més necessita un pare estat.<br /><br />Les renovables, en canvi, permeten una producció descentralitzada. Això permet consumir l'energia més a prop dels consumidors, tenir un sistema més flexible i adaptable, i donar lloc a un mercat més competitiu (mercats on un proveïdor/consumidor no afecta l'oferta/demanda global).<br /><br />Tot i aquests inconvenients de l'energia nuclear, no podem descartar-la en absolut com a font d'energia en un futur. Hem de fer un diagnòstic rigorós de quines necessitats energètiques tenim, preveure les que tindrem, i definir una política energètica cap a un model sostenible i respectuós amb el medi ambient. Si és possible aconseguir aquesta suficiència energètica només amb estalvi, eficiència i renovables, fantàstic. Sinó, la nuclear pot ser una altra porta on trucar. Naturalment, però, sense que cap lobby empresarial particular ens dicti quin model energètic hem de tenir.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-53995800682140918492010-10-07T05:58:00.000-07:002010-10-07T07:59:58.235-07:00Reines de conte i valors culturals<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Hi havia una vegada un poderós rei que vivia amb la seva esposa, la reina, en un gran castell ben protegit per una muralla i un fossar. El rei va haver de marxar de viatge i li va demanar a la reina que per la seva seguretat no sortís en cap cas del castell. Al marxar, el rei va dir-li al guàrdia de l'entrada que no deixés sortir a la reina, i si aquesta s'escapava la matés.</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TK3dhSSLVuI/AAAAAAAAAkM/oc8mlQTSZCM/s1600/castle.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TK3dhSSLVuI/AAAAAAAAAkM/oc8mlQTSZCM/s400/castle.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525315881766967010" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;">L'endemà, però, la reina va fugir del castell utilitzant un túnel secret. Es va trobar amb el seu amant, a qui li va proposar de marxar plegats i començar una nova vida. L'amant, espantant pel poder del rei, va refusar l'oferiment argumentant que tard o d'hora el rei els trobaria i els mataria. Decebuda, la reina va anar a veure la seva millor amiga per explicar-li l'ocorregut i fer-li la mateixa proposta que a l'amant. Aquesta va al·legar que no podia deixar els seus fills sols i tampoc va acceptar l'oferiment. La reina, doncs, es va veure obligada a tornar. </span><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><span style="font-style: italic;">De camí al castell, la reina es va trobar un barquer que navegava per l'aigua del fossar. Li va demanar que la portés a la part posterior del castell on podria entrar per la porta secreta que ja havia utilitzat per sortir. El barquer li va demanar diners a canvi. La reina, però, no portava ni un cèntim, així que el barquer no va acceptar el tracte. Pocs minuts després, la reina era assassinada per el guàrdia de l'entrada principal del Castell que l'havia sorprès intentant entrar.</span><br /><br />Aquest conte el va llegir fa pocs dies el professor d'alemany de la Laia com a exercici per generar debat. Després de la lectura, el professor va preguntar als estudiants: <span style="font-weight: bold;">De tots els personatges que surten en el conte, quin és el responsable de l'assassinat de la reina?</span><br /><br />Pot semblar aquesta pregunta completament òbvia a primer cop d'ull. Segurament, en una classe catalana seria fàcil arribar al consens de que hi ha dos responsables: el rei i el guàrdia. Un com ideòleg i persona que ha donat l'ordre i l'altre com a autor material dels fets.<br /><br />La classe d'alemany de la Laia, però, no és plena de catalans sinó de gent d'arreu del món, gent amb un alt nivell d'educació que venen de cultures i maneres de veure el món diferents. Així, un metge del Iemen donava una alta responsabilitat a l'amant, personatge que segons ell va enganyar a la reina seduint-la i deixant-la posteriorment abandonada. Una doctora en biotecnologia de Malàsia, en canvi, argumentava que la culpa era de la mateixa reina; primer per desobeir les ordres del rei i després per presentar-se a l'entrada sabent el futur que li esperava.<br /><br />Aquella pregunta que semblava trivial als nostres ulls, rebia respostes completament diferents segons el <span style="font-style: italic;">background</span> cultural de cadascú. És doncs interessant veure com els nostres conceptes de justícia, responsabilitat, llibertat i igualtat no són en absolut obvis i que ,tot i que tenim tant en comú, no podem encara donar per fet que la humanitat compartim els mateixos valors morals. La qüestió de com ens podem organitzar els 6 mil milions de persones que compartim aquest planeta esdevé tot un repte. Un repte que hem d'afrontar amb diàleg i coneixement mutu, i no amb cultures tancades impermeables plenes de prejudicis i superioritat moral.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-7103669952907722612010-06-29T02:26:00.000-07:002010-07-01T00:58:44.684-07:00Invictus<div style="text-align: justify;">Ara fa uns dies vam veure amb la <a href="http://figuesdunaltrepaner.blogspot.com/">Laia</a> la pel·lícula Invictus dirigida per Clint Eastwood. Una autèntica delícia que teníem pendent des de feia uns mesos, i la copa del món de Sud-àfrica era un context ideal per submergir-nos en la història recent d'aquest país.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TCswIPNzWzI/AAAAAAAAAjE/s_PtfKoUX9s/s1600/mandela"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 285px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/TCswIPNzWzI/AAAAAAAAAjE/s_PtfKoUX9s/s400/mandela" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5488533488962591538" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Invictus és el nom d'un poema de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/William_Ernest_Henley">William Ernest Henley</a> que va escriure des del llit d'un hospital després de perdre una cama per la tuberculosi. Els versos d'aquest poema són el que van donar força a <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Nelson_Rolihlahla_Mandela">Mandela</a> per superar els 27 anys que va estar tancat a la presó, en una cel·la de 2 per 2 metres i obligat a fer treballs forçats.<br /><br />D'alguna manera, Invictus ens mostra la cara i la creu de la condició humana. Des de la més virtuosa empatia i generositat fins a la més miserable mesquinesa. La pel·lícula ens descriu la sortida de Mandela de la presó, la seva elecció com a President de Sud-àfrica i els seus esforços per convertir Sud-àfrica en un sol poble. I l'instrument per fer-ho va ser la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/1995_Rugby_World_Cup">Copa del Món de Rugbi de 1995</a>. Per una banda va aconseguir que els negres també vibressin veient l'equip dels "<a href="http://www.sarugby.net/">Springboks</a>" que fins aleshores eren considerats un símbol de l'<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Legislaci%C3%B3n_del_apartheid">Apartheid</a>. De l'altra, va donar a entendre a la comunitat blanca que també es comptava amb ells i que els seus símbols no serien eliminats.<br /><br />El gest de Mandela per fer de Sud-àfrica una sola societat fa pensar. Com pot un home, que ha estat tancat a la presó durant 27 anys, perdonar a aquells que tan mal li han fet? Aquells que han estat responsables i còmplices de la segregació racial de l'<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Legislaci%C3%B3n_del_apartheid">Apartheid</a>. A part d'una generositat infinita, Mandela era conscient que els blancs eren l'elit econòmica del país i que, per tant, eren imprescindibles per tirar Sud-àfrica endavant. No obstant, la maduresa i la destresa que va demostrar són profundament admirables.<br /><br />Ara hi ha qui diu que la comunitat blanca va sortir massa lleugerament de la transició. Tot i que Sud-àfrica comença a despertar, i comença a emergir un certa classe mitjana negra, les diferències socials entre les dues comunitats són encara enormes (us recomano el <a href="http://www.tv3.cat/videos/2950250">30 minuts</a> sobre el tema que recentment va presentar TV3). I, no pot deixar de sorprendre'm com encara alguns blancs es mostren avui crítics i reticents amb les mesures de discriminació positiva que el govern ha establert després d'anys d'Apartheid i dominació, en que tot el poder polític i econòmic estava a les seves mans.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">La retallada de l'Estatut</span><br /><br />Se'm fa difícil, però, acabar aquest post sense comentar la notícia de la setmana: l'escapçada de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Al contrari de Sud-àfrica, Espanya no vol sentir a parlar d'empatia i reconciliació entre comunitats. Un tribunal format per 10 juristes ha modificat un text aprovat per les Corts espanyoles i votat en referèndum pels catalans 4 anys abans.<br /><br />Hi ha diversos elements que em fan sospitar que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no es correspon a una simple anàlisi de si aquest s'adapta o no a la Constitució, sinó que té un alt component ideològic.<br /></div><ol style="text-align: justify;"><li><span style="font-weight: bold;">El temps i la forma en que s'ha realitzat la sentència</span>. Si realment fos un dictamen tècnic no hauria comportat tant de temps, tants intents i tantes recusacions. Els membres del tribunal han semblat més representants dels partits polítics que els han col·locat que no pas juristes.</li><br /><li><span style="font-weight: bold;">Manca de consens en la votació</span>. Seria comprensible que l'ambigüitat en la redacció d'algun article de l'Estatut i la Constitució donessin lloc a una lliure interpretació d'aquest, i en conseqüència no hi hagués consens en la seva constitucionalitat. Seria raonable que això passés en algun dels articles sí, però no en tots. I és que en cap dels articles no hi ha hagut consens en la votació. Els membres conservadors del tribunal han votat en contra de tots i cadascun dels articles. Articles que, per cert, són idèntics als de moltes altres comunitats. Allò que és inconstitucional per Catalunya, no ho és per a d'altres Comunitats Autònomes.<br /></li><br /><li><span style="font-weight: bold;">El corporativisme de la sentència</span>. La part més censurada de l'estatut és la corresponent al sistema judicial. Així l'intent de descentralització del sistema judicial queda en un no res. Un sistema judicial que ja no va ser reformat en la transició a la democràcia i que presenta greus mancances de funcionament.</li><br /><li><span style="font-weight: bold;">Èmfasi en la "indisoluble unidad de la nación española"</span>. Segons fonts del tribunal el dictamen inclou la referència –repetida fins a vuit vegades– a la “indissoluble unitat de la nació espanyola”, tal com s'esmenta en la Constitució del 1978.<br /></li></ol><div style="text-align: justify;"><br />Tot això fa de la sentència un text més polític que jurídic i del Tribunal un òrgan més ideològic que tècnic. I com a ciutadà em fa perdre confiança en la neutralitat de la justícia, pilar fonamental de qualsevol Estat de Dret.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Xoc de legitimitats i canvi de paradigma</span><br /><br />És el primer cop des de la transició que la voluntat del poble de Catalunya es veu contrariada per la decisió d'un tribunal. Fins ara, tot i que ni la Constitució del 78 ni l'Estatut del 79 satisfeien l'ambició del poble de Catalunya, eren assumits per gran part d'aquest com el fruit d'un consens amb la resta de l'estat. Renunciàvem a una part de les nostres aspiracions en favor del pacte. Així, tant la Constitució com l'Estatut van ser votats favorablement per la majoria de catalans tot i les seves mancances. El mateix vam fer, de fet, amb l'Estatut de 2006.<br /><br />Ens trobem, doncs, davant d'una situació molt interessant. Ja mai, ningú podrà tornar a dir que estem a Espanya com hi volem ser. Perquè allò que vam votar no és el que tenim. No han estat suficients totes les renuncies fetes al llarg del camí. Ens han hagut de donar un cop d'autoritat perquè entenguem qui mana. El conflicte de sobirania es fa per primer cop evident.<br /><br />En aquests moments singulars de la història del nostre poble, deixeu-me acabar amb els versos d'Invictus. Potser podem trobar en les seves paraules la inspiració que tant va ajudar a Mandela,<br /><br /><span style="font-style: italic;">It matters not how strait the gate,</span><br /><span style="font-style: italic;">How charged with punishments the scroll,</span><br /><span style="font-style: italic;">I am the master of my fate:</span><br /><span style="font-style: italic;">I am the captain of my soul.</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">(És igual l'estreta que sigui la porta,</span><br /><span style="font-style: italic;">quants càstigs tingui la sentència,</span><br /><span style="font-style: italic;">sóc l'amo del meu destí:</span><br /><span style="font-style: italic;">sóc el capità de la meva ànima.)</span></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-67987432594477448782010-05-02T09:57:00.000-07:002010-05-04T08:45:26.957-07:00Dilemes<div style="text-align: justify;">Abans d'arribar a Berlín pensava que en aquesta nova etapa, sense Centre Excursionista, Cooperativa, i un llarg etcètera em sortiria el temps per les orelles. Temps que alhora podria invertir en fer de tant en tant un petit post al bloc. Bé, doncs com ja veieu, també quan un es troba en terres desconegudes i no té lligams ni s'implica en cap projecte social, li costa trobar espais de tranquil·litat per afegir una petita contribució en l'immens oceà d'internet. Si seguiu el bloc de la <a href="http://figuesdunaltrepaner.blogspot.com/">Laia</a> ja sabreu que no ens avorrim.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S93IqOlSLGI/AAAAAAAAAi4/OiOUrMi5aqw/s1600/dilema.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 352px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S93IqOlSLGI/AAAAAAAAAi4/OiOUrMi5aqw/s400/dilema.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466746150492187746" border="0" /></a><br />Voldria destinar part d'aquesta tarda de diumenge a fer una petita disquisició sobre els dilemes.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El gat o el Picasso?</span><br /><br />Un dilema és una situació problemàtica en què s’ha d'escollir una de dues o més opcions. Amb en <a href="http://sientoquinse.blogspot.com/">Vicent</a>, que és mig filòsof, hem discutit més d'una vegada el dilema del museu. Imagineu-vos que esteu en un museu d'art i es comença a incendiar. L'incendi és tan virulent que heu de sortir corrents i només teniu temps d'endur-vos una cosa. En particular, heu d'escollir entre el Picasso que està exposat davant vostre i un petit gatet que es troba al vostre costat. Quina és la millor decisió?<br /><br />La gràcia dels dilemes és que cap decisió acaba essent completament satisfactòria i sempre s'ha de renunciar a alguna cosa. No hi ha una resposta correcta i una altra d'incorrecta. La resposta de cadascú de nosaltres depèn dels nostres principis ètics i de les nostres prioritats. Així, en l'exemple anterior, un animalista no dubtaria en escollir un ésser viu abans d'un tros de tela empastifat amb algunes pastes pigmentades. Alhora, un historiador de l'art tindria claríssim agafar una de les peces d'art més importants que ha generat la història de la humanitat, en comptes d'un vulgar animal que es diferencia per poc a una rata.<br /><br />Un camp en el que apareixen molts dilemes és la política. En el terreny de les decisions col·lectives és fàcil que es donin les totes circumstàncies d'un bon dilema.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La desobediència civil</span><br /><br />Un dilema que sempre he trobat interessant és el de la desobediència civil. Aquesta consisteix a no respectar una llei de forma pública, pacífica i no violenta, ja que la considerem injusta. És una forma de pressió a l'autoritat perquè la llei sigui modificada. Són ben coneguts els casos de desobediència civil liderats per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Parks">Rosa Parks</a> o <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Luther_King">Martin Luther King</a> en la defensa dels drets civils a EUA, o de Mahadma Gahndi a l'Índia en la lluita per la independència.<br /><br />Ara que s'acosta la declaració de renda molts dels nostres conciutadans practiquen l'objecció fiscal militar com a mesura de desobediència civil per a no pagar els impostos que es destinen al ministeri de defensa. Així els partidaris de l'objecció fiscal descompten entre un 4% i un 12% (depenent si només compten el pressupost de defensa o el que es destina a defensa però és encobert per altres ministeris) dels seus impostos i els destinen alguna ONG.<br /><br />El motiu pel qual la desobediència civil em planteja en alguns casos un dilema és el següent. En un estat democràtic, els poders executius i legislatius han estat escollits pel poble, és a dir, el que els parlaments i governs decideixen representen el consens ciutadà, encara que aquest potser no ens agrada. Practicar la desobediència civil ens posa en conflicte amb aquest consens i fa evident una tensió entre la consciència individual i la voluntat col·lectiva. No m'agrada que un 10% dels pressupostos de l'estat es destini a despesa militar, però em permet aquesta discrepància negar-m'hi a contribuir? I si algú es vol fer objector de pagar la part corresponent a educació, sanitat, o recerca?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El fi justifica els mitjans</span><br /><br />El dilema més conegut en política i que mai deixarà d'estar al dia, per més que ens sembli superat, és el de si<span style="font-style: italic;"> el fi justifica els mitjans</span>. La filosofia de "<span style="font-style: italic;">el fi justifica els mitjans</span>" s'atribueix a Maquiavel, tot i que es diu que el primer que formula literalment aquesta expressió és Napoleó. Només cal fer un cop d'ull a la història per veure que els governants s'han impregnat sempre d'aquesta màxima. Com a exemples recents podem trobar la guerra de l'Irak, el terrorisme, la violació de les llibertats individuals per una suposada major seguretat, etc.<br /><br />En aquest context, en Carlos, un colombià company meu de despatx, em va explicar una petita anècdota que va estar a punt de costar les eleccions al candidat a l'alcaldia de Bogotà, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Samuel_Moreno">Samuel Moreno</a>. En un debat televisiu a l'octubre de 2007, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antanas_Mockus">Antanas Mockus</a>, actual candidat a la presidència pels verds, li va preguntar a Moreno:<br /><br /><span style="font-style: italic;">"Si vosté tingués l'oportunitat de comprar 50 vots per evitar que una persona que en pot comprar 50.000 arribi al poder, ho faria?"</span><br /><br />Moreno va respondre amb un sí rotund i sense vacil·lacions. L'endemà tots els opositors el van acusar de falta d'ètica, mentre ell rectificava dient que havia entès malament la pregunta. Pocs dies després, Moreno guanyava per poc les eleccions.<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Eond6ZOPf_Q&hl=en_US&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Eond6ZOPf_Q&hl=en_US&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object><br /><br />Ara és <a href="http://www.antanasmockus.com/">Mockus qui es presenta a la presidència de Colòmbia</a> i es postula com un canvi en la forma i el fons de fer política a Colòmbia. Aquell canvi que va representar Obama als EUA, mobilitzant molts joves desinteressats fins aleshores per la cosa pública, l'encarna ara Mockus a Colòmbia. Pressento, doncs, que no és el darrer cop que el citarem.<br /><br />Els dilemes ens fan més empàtics i reflexius. Fan que ens replantegem les nostres pròpies conviccions i escoltem les dels altres. Els dilemes són inherents a la decisió, i aquestes inherents a la llibertat. Més dilemes vol dir menys dogmatisme i més tolerància. Que tinguem, doncs, dilemes per molts anys.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-67029366468298714642010-03-01T17:12:00.000-08:002010-03-02T02:23:19.938-08:0028F: Llinars ja ha decidit<div style="text-align: justify;">Ahir va ser un dia emotiu. Vam deixar enrera el fred berlinès per retrobar-nos amb el sol llinassenc. A les 9h del matí, després de mesos de preparació, s'obria el col·legi electoral que permetria a tots els ciutadans del meu poble pronunciar-se sobre si els agradaria o no una Catalunya federada, sense intermediaris, amb la resta de pobles i estats de la Unió Europea. Tot i que la participació no va ser tan alta com hauríem desitjat, 1262 vots corresponent a un 17.3% de participació, la consulta va ser per mi un èxit.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S4xo3ZhdNpI/AAAAAAAAAiw/dD4Kl63sYeA/s1600-h/IMG_1568.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S4xo3ZhdNpI/AAAAAAAAAiw/dD4Kl63sYeA/s400/IMG_1568.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5443841350537393810" border="0" /></a><br />Crec que vam aconseguir demostrar-nos i reivindicar que en democràcia, des del respecte i la tolerància, es pot parlar de tot, absolutament de tot. Que no hi ha tabús, i que és precisament amb diàleg i debat com s'ha d'evitar la conflictivitat social i no a la inversa. Aquesta idea de democràcia es va posar en dubte quan una petita entitat d'un petit poble del Maresme, el setembre de 2009, volia preguntar als seus conciutadans què pensaven de la independència de Catalunya i tota la maquinària de l'estat va intentar aturar-ho. Aquelles institucions que se suposava que eren un instrument dels ciutadans van esdevenir censors sobre què es pot opinar i què no.<br /><br />Un altre motiu de satisfacció és que hem estat capaços d'organitzar-nos per fer les coses ben fetes. La jornada electoral va transcórrer amb total normalitat sense parar ni un instant l'activitat dins del col·legi, i el rigor amb què es va dur a terme la consulta va ser igual o major que en qualsevol altra elecció. M'agradaria doncs felicitar a tots els companys i companyes de "Llinars decideix" pel seu esforç i entusiasme per tirar endavant la consulta.<br /><br />Naturalment que algunes coses haurien pogut anar millor. Les notes negatives van ser la nostra incapacitat de mobilitzar el vot del no, només un 7% dels votants es va decantar per aquesta opció, i l'abstencionisme d'aquells que tenien l'oportunitat de votar en aquesta consulta i no ho poden fer en la resta d'eleccions, tant els joves de 16 i 17 anys com els immigrants amb papers o sense que no tenen dret a vot. En prenem nota i pensarem en les possibles causes.<br /><br />Les consultes han estat objectivament el procés transversal de mobilització de la societat civil més important des de la transició i l'Assemblea de Catalunya. Ja fa anys que participo en diverses entitats i he intentat defensar més d'una malanomenada causa perduda. Mai com en aquesta ocasió he vist la complicitat i els ànims de tants ciutadans. Uns feien donatius, altres hi aportaven temps i esforç, diversos botiguers i professionals no cobraven el seus serveis.<br /><br />Aquesta il.lusió i com es diu en la resta d'eleccions "festa de la democràcia", però, no ha estat compartida amb el mateix entusiasme per tots els llinassencs i llinassenques. Acabo de llegir amb perplexitat <a href="http://www.qmenta.cat/qmenta/2010/02/28f-el-gran-frac%C3%A0s-de-lindependentisme-de-llinars.html">aquest post d'un company del PSC de Llinars</a> on fa una dura crítica tan al fons com a la forma de la consulta. Desconcertat per la visceralitat de les seves paraules, intento a continuació replicar-li els arguments.<br /><br /><span style="font-style: italic;">1) La consulta està malament en la forma (cartells en llocs no autoritzats i publicitat enganyosa a la sortida de les escoles).</span><br /><br />Coincideixo amb l'opinió que no hem d'utilitzar mai els infants i els joves en qüestions polítiques. Des de "Llinars decideix" simplement vam intentar organitzar actes per a tots els públics per tal d'incentivar la participació sense cap intenció de condicionar el vot. Celebraré comprovar que en les properes eleccions municipals, a diferència de les darreres, els socialistes llinassencs no realitzaran cap acte adreçat a la mainada.<br /><br />M'agradaria aclarir que no s'ha penjat cap pancarta ni enganxat cap cartell en llocs no permesos. Precisament, s'han penjat sempre en espais públics i de la manera menys embrutadissa possible: enganxats en cartrons que posteriorment seran retirats de la via pública.<br /><br /><span style="font-style: italic;">2) La consulta ha estat un complet fracàs perquè només han votat 1262 llinassencs.</span><br /><br />Sí, com ja he dit, és una xifra que no ens permet parlar d'un èxit de participació. No obstant això, m'he permès fer un petit exercici i comparar la consulta per la independència que hem celebrat el febrer de 2010 amb el referèndum no vinculant sobre la Constitució Europea que vam realitzar a Llinars el febrer de 2005. El <a href="http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?CTX=B&PARENT=25&V4=1218&V3=393&TC=5&ALLINFO=TRUE&V1=08106&V0=1">resultat</a> de 1533 vots a favor de la Constitució en aquella ocasió va ser analitzat per la formació socialista com un gran èxit del sí, mentre els 1155 vots que ha tret aquest cop el sí a la independència és vist com un gran fracàs. Tot això naturalment sense poder comparar l'impacte mediàtic i econòmic de les dues convocatòries: setmanes de publicitat institucional, reportatges a cada telenotícies, debats televisius, portades de tots els diaris. Tinc curiositat per saber on se situa la fina frontera entre èxit i fracàs estrepitós.<br /><br /><span style="font-style: italic;">3) Està malament que es destinin 4000€ a aquesta consulta quan es podrien haver invertit en polítiques socials.</span><br /><br />En la consulta de la Constitució Europea el govern espanyol de Zapatero va destinar <a href="http://www.google.com/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=8&ved=0CDIQFjAH&url=http%3A%2F%2Fwww.architoledo.org%2FConsejoLaicos%2Fconsejodelaicos%2Farchivos%2520historia%2Finfo%2520const%2520eu%25202.pdf&ei=8R6MS4nmEt-O4gbIlPWRDw&usg=AFQjCNFjrXpPqC1H4ISxeXlTbaGOcu3zMQ&sig2=6SY65NoTXwFXBeDGIc_cLQ">uns 100 milions d'euros</a> a la campanya (entre la propaganda institucional i el cost general d'organització). Això correspon a més de 2€ per habitant. Quantitat molt més elevada que els 42 cèntims per habitant que ha costat la consulta per la independència a Llinars. A més, aquests 4000€ ens han estat concedits en concepte de la sèrie de xerrades i activitats festives que hem anat organitzat i de què han pogut gaudir els llinassencs i llinassenques al llarg d'aquests mesos. Puc entendre que no es comparteixi el criteri d'assignació de la subvenció, però això no converteix la consulta en quelcom abominable.<br /><br /><span style="font-style: italic;">4) La consulta està malament en el fons (és una activitat excloent i que divideix els ciutadans de Llinars).</span><br /><br />Si preguntar a la ciutadania és dividir-la i exclure'n una part tenim un problema. Per mi la democràcia és més que la simple elecció per l'opció més votada, es tracta a més d'entendre que la discrepància política no implica una desqualificació. Hi ha temes tabú? Crec que si els fundadors del socialisme català i espanyol observessin la desqualificació que els seus hereus fan cap a un grup de voluntaris que han destinat el seu temps i esforç a donar la veu al poble no s'ho creurien.<br /><br />A mi tampoc m'agrada la instrumentalització que alguns polítics estan intentant fer de les consultes. Ara bé, això no les fa condemnables en sí mateixes. El debat, la discussió, el diàleg i les preguntes només poden molestar a la intolerància i a la intransigència.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-40945641518640326352010-02-15T15:27:00.000-08:002010-02-21T02:56:47.373-08:00Berlín<div style="text-align: justify;">Feia mesos que no trobava el temps i la calma necessaris per escriure a mig camí. No és que ara els hagi trobat, però els esdeveniments m'obliguen a tornar a arrancar aquesta petita finestra al món que és a mig camí.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S3nZ-Hbb2wI/AAAAAAAAAio/m_lDEXvZBXk/s1600-h/berlin-wall.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/S3nZ-Hbb2wI/AAAAAAAAAio/m_lDEXvZBXk/s400/berlin-wall.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438617686195821314" border="0" /></a><br />No havia estat mai fent vida quotidiana en una ciutat que estigués completament nevada i on les temperatures màximes del dia no passessin dels cinc graus sota zero. Ens va costar un parell de dies adaptar-nos a aquest clima. El primer secret a aprendre és que en aquestes condicions s'ha de renunciar a passejar pels carrers. Només se surt a l'exterior quan un desplaçament estrictament necessari no té cap altra alternativa. He de dir, però, que absolutament tots els edificis (fins i tot les cases okupes) estan molt ben condicionats pel fred, i al seu interior l'ambient és més que confortable, independentment de la temperatura exterior. A part del fred i la neu, el gel dels carrers fa que s'hagi d'anar en compte al caminar. Tot i que les relliscades han estat nombroses, de moment no hem patit cap caiguda. Avui m'han explicat que és altíssima la correlació entre serveis d'urgències col·lapsats i l'estat del gel de les voreres.<br /><br />A més de la climatologia, Reblin és diferent de Barcelona en altres aspectes. El menjar ràpid (quebabs, frankfurts, pizzes, etc.) és molt barat. És fàcil dinar o sopar aquí per 4€. No obstant això, si vols menjar una mica de fruita i verdura el preu es dispara. L'habitatge també és molt més barat que a la capital catalana, tot i que darrerament la gran afluència de gent vinguda d'arreu està augmentant la demanda i fent pujar els preus.<br /><br />Urbanísticament, la ciutat és gran i escarxofada, amb carrers i voreres amples. Els barris de moda són els de l'est, justament per on estem buscant pis amb la Laia. És on l'habitatge és més barat i on es concentren els nouvinguts. En aquests barris, la gent és jove, vinguda d'arreu del món i vesteix amb un estil modern i alternatiu. Portem una setmana aquí i encara no he vist cap corbata ni maletí d'executiu. Diu la gent de per aquí, que aquesta tolerància és realment autèntica i que ningú és jutjat per la manera en què vesteix. Un <span style="font-style: italic;">punk</span> i un <span style="font-style: italic;">broker </span> seran tractats amb el mateix respecte. El temps ens confirmarà o descartarà aquesta fama.<br /><br />M'atreviria a dir que Berlín és una ciutat en construcció que està buscant encara la seva identitat. Durant la guerra freda, la part occidental era una illa enmig de l'Alemanya de l'est. Molts joves punks i pacifistes venien aquí aleshores d'arreu de la República Federal perquè els ciutadans del Berlín oest estaven exempts de realitzar el servei militar. També la immigració turca es va establir en els barris més pobres de la part occidental. Després de la caiguda del mur, una forta emigració va deixar molts edificis buits a la part oriental. La combinació d'aquests dos fets, un nucli de pensament alternatiu i la disponibilitat d'habitatge barat al voltant perquè s'hi uneixi gent de tot el món, estan convertint Berlin en una ciutat del disseny punt de trobada d'artistes i creadors.<br /><br />Hi ha també un altre Berlín, l'institucional. La re-unificació alemanya, després d'anys de tensió mundial concentrada en un mur de pocs decímetres d'amplada, s'ha culminat amb la construcció de grans ambaixades, el parlament i altres edificis institucionals com museus, biblioteques, etc. Quan passeges per aquesta part de la ciutat, perceps la sèrie d'esdeveniments convulsos que han marcat la història del segle XX.<br /><br />Espero, doncs, en els propers posts, compartir amb vosaltres els pensaments i reflexions que aquesta original ciutat ens suggereixi, a part les anècdotes i fotografies que ens oferirà.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-22652540239193389592009-10-08T05:35:00.000-07:002009-10-08T06:41:48.434-07:00A la ciència espanyola no li fan falta tisores<div style="text-align: justify;">M'adhereixo des d'aquí a la protesta que estan realitzant diferents blocs de tota la xarxa per denunciar la retallada de fons que sofrirà la ciència de l'estat espanyol en els pressupostos de l'estat del 2010.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://mcrc-valencia.com/cienciasintijeras/index.php"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 180px; height: 191px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/Ss3oNFAcJiI/AAAAAAAAAe0/HXQKceaYnUo/s400/cienciasintijeras_logos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390219640412317218" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Segurament, aquesta és la gota que fa vessar el vas de desconfiança cap a Zapatero. Primer va baixar la pressió fiscal a les rendes més altes. En els mesos anteriors a les eleccions, va donar els 2500€ del "cheque-bebé", va prometre la devolució dels 400€ de l'IRPF i va implementar l'ajuda d'emancipació de 210€/mes. Era un temps en què tot anava bé i l'estat tenia superàvit.<br /><br />Aleshores va arribar la crisi, i amb ella a sobre no hi havia alternativa; s'havia de donar liquidesa al sistema financer espanyol i es van posar 50.000 milions d'euros a disposició de la banca, i perquè la construcció no frenés de cop es va inventar el Plan-E , és a dir, 33.000 milions d'euros perquè els ajuntaments fessin obra pública. Era un època de vaques flaques però l'estat, aplicant la més pura doctrina Keynes, no tenia por a endeutar-se. A més a més, mentre es duien a terme tota aquesta sèrie de polítiques, un discurs no parava de repetir-se: es volia aprofitar la crisi per modernitzar l'economia espanyola, fer-la més productiva i competitiva, i per això era indispensable la innovació, la recerca i la formació de personal qualificat.<br /><br />Un dia al matí però, un es desperta i topa amb una trista realitat, incapaç de trobar coherència a les accions dels seus governants: la víctima número 1 dels pressupostos de l'estat per al 2010 és la ciència amb una retallada del 15%, molt per sobre de la retallada que pateix, per exemple, la cartera de defensa, que no arriba al 7%. Haurem d'esperar doncs a la propera crisi, a veure si és en la que realment ens creiem això del canvi de model.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-70495267126532681652009-09-29T02:09:00.001-07:002009-09-29T02:11:34.752-07:00Paradoxes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SsHPKeVb78I/AAAAAAAAAeU/CGAhNB9cFmc/s1600-h/20090926elpepivin_4.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 326px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SsHPKeVb78I/AAAAAAAAAeU/CGAhNB9cFmc/s400/20090926elpepivin_4.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386814408160440258" border="0" /></a>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-15040392917186201742009-09-23T06:31:00.000-07:002009-09-23T06:44:26.002-07:00Mitjans de comunicació i realitat<div style="text-align: justify;">Segurament, mai com fins ara havíem tingut a l'abast tants mitjans de comunicació. Mitjans cada cop més ràpids que llancen més i més notícies. Estem constantment bombardejats per informació. Una informació que sovint és la mateixa, ja que la gran varietat de mitjans es nodreixen d'unes poques agències de notícies. Gran part del periodisme evoluciona així cap a un "cut and paste" amb més o menys estil d'allò que ja informen les agències.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/Srol8Kbu79I/AAAAAAAAAeM/R3QdWLV5NI4/s1600-h/newspapers.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/Srol8Kbu79I/AAAAAAAAAeM/R3QdWLV5NI4/s400/newspapers.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384658019997904850" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">En aquesta febre informativa queda poc espai per l'anàlisi i l'aprofundiment. Es tracta de tenir moltes notícies per donar suport a la línia editorial del mitjà. Es tracta de crear opinió. No és estrany, doncs, que en aquest context d'exclusives i grans portades ens trobem amb algunes perles com les següents...<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><ul style="text-align: justify;"><li>La <a href="http://cybereuskadi.com/nos-vemos-en-arralde">convocatòria d'una falsa manifestació a Arralde</a> (un poble que no existeix) on s'havia d'homenatjar uns suposats presos bascos (en realitat, eren periodistes d'ETB) es guanya una plana sencera a l'<a href="http://www.abc.es/20090920/nacional-terrorismo/garzon-permite-homenajes-presos-20090920.html">ABC</a>.</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li><a href="http://www.escolar.net/MT/archives/2009/09/como-manipular-una-noticia-en-siete-comodos-pasos.html">Com manipular una notícia en 7 còmodes passos</a>.</li></ul>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-73640201631593941992009-08-31T14:20:00.000-07:002009-09-10T07:01:23.738-07:00De tot i de res<div style="text-align: justify;">Les vacances ja s'han acabat i amb elles un torna a una normalitat encara per definir. Han estat vacances completes pel que fa al blog i intermitents respecte a la feina. És en aquests temps de calma quan un té temps per aturar-se i reflexionar. El Kàrting, la sentència del Tribunal Constitucional, el decreixement, la desobediència civil, la reforma sanitària dels EUA, com i quan aconseguirem la Catalunya independent, etc. han estat els temes recurrents a les converses de cafè. Converses a on no s'acaba arribant mai a cap conclusió, però d'on un en surt amb algunes conviccions més arrelades encara.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SqkGgw7zNvI/AAAAAAAAAds/bTtPgzdqcuU/s1600-h/path.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 270px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SqkGgw7zNvI/AAAAAAAAAds/bTtPgzdqcuU/s400/path.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5379838389832070898" border="0" /></a><div style="text-align: justify;"><br />Amb el pas del temps, cada cop dono més importància a les formes i en resto al fons. Per prendre qualsevol decisió col·lectiva, buscar un acord entre persones que pensen diferent, o simplement debatre sobre qualsevol tema és més bonic, elegant i interessant si es fa des de posicions inicials diferents seguint unes formes de respecte i amabilitat que no pas des d'un pensament coincident previ. En aquest sentit, sovint em decep la política de partits que es practica a casa nostra. Poques vegades hi trobem l'elogi al contrari o el respecte i la comprensió del punt de vista oposat, i massa sovint la desqualificació, la caricaturització. Així, l'amabilitat, la tolerància i el respecte a les idees dels altres esdevenen per mi conviccions cada cop més fortes. Són aquestes regles de joc, per mi, imprescindibles en qualsevol societat que s'anomeni democràtica.<br /></div><div style="text-align: justify;"><br />A part de conviccions, les vacances també t'ensenyen altres maneres de viure i et porten a replantejar-te l'estil que portaves fins ara. Fer menys coses, fer-les més lentament i gaudir més del moment, són propòsits per aquesta nova temporada que comença. Això potser farà que ens trobem menys freqüentment del poc que ja coincidíem per aquí <span style="font-style: italic;">a mig camí</span>, però us asseguro que serà tan o més intensament com fins ara. Escriure està molt bé, però he d'admetre que enyoro alguns vespres i nits de lectura.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-18249385517259037732009-07-20T14:39:00.000-07:002009-07-21T03:55:53.170-07:00El perquè del meu no al Kàrting<div style="text-align: justify;">Aquest darrer cap de setmana l'he passat a Llinars i moltíssima gent m'ha exposat la seva sorpresa que m'hagi afegit a la <a href="http://stopkarting.blogspot.com/">Plataforma</a> contra el circuit de karts que es vol construir a la nostra població al límit del seu terme municipal amb Cardedeu. Amics, regidors del govern i de l'oposició, coneguts i familiars em qüestionaven com podia estar en contra d'una instal·lació que incentivarà la nostra economia local i, utilitzant les seves pròpies paraules, "ens projectarà al món".<br /><br /></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SmWdAx9vvPI/AAAAAAAAAdk/-qlHlbv2Zmc/s1600-h/foto-1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 362px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SmWdAx9vvPI/AAAAAAAAAdk/-qlHlbv2Zmc/s400/foto-1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5360863568192322802" border="0" /></a><br />Crec que la gràcia del sistema democràtic és la discrepància. Tot i que no totes gaudeixen dels mateixos altaveus, en democràcia les idees poden ser expressades lliurement i competir per construir nous consensos. I això és el que voldria fer avui aquí, discrepar i exposar les raons per les que crec que el nostre poble i el nostre país serien millors sense aquest Kàrting.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El Kàrting</span><br /><br />Amb tots els qui he tingut el gust de parlar, coincideixo que aquesta instal·lació té aspectes positius: crearia entre 5 i 13 llocs de treball directes a Llinars (segons la versió que un escolti), incentivaria de forma indirecta el comerç i la restauració locals i si la cosa anés bé, deixaria uns diners a les arques municipals en forma de l'impost d'activitats econòmiques (IAE) cada any. Des del meu punt de vista i les meves prioritats polítiques, però, aquests avantatges no compensen els seus inconvenients.<br /><br />A part dels arguments d'impacte ambiental i territorial que ja estan més que ben explicats al blog de la <a href="http://stopkarting.blogspot.com/">Plataforma</a> i al <a href="http://www.facebook.com/group.php?gid=129627880249#/group.php?gid=208539600102">grup del facebook</a>, m'agradaria situar-me en un marc més general: el dels valors i el projecte que tenim pel nostre poble. Com ja sabeu, he estat molts anys monitor del Centre Excursionista on cada dissabte intentem, mitjançant jocs, activitats i excursions, aprendre amb els infants i joves llinarsencs a passar-nos-ho bé sense consumir, a gaudir i respectar la natura, a compartir, a valorar les petites grans coses i els petits grans gestos, a cooperar en projectes col·lectius, etc.<br /><br />Com és sabut, el Kàrting també va destinat als joves, i encara que sigui sense cap intencionalitat, crec que transmetrà els valors oposats als que acabo de descriure. Vagi per endavant que no tinc res en contra de les persones a qui els agrada practicar els esports de motor, no puc evitar veure en ells, però, un culte a la velocitat, a l'estrés, a la competitivitat i a un model d'oci basat en el consum i l'alienació. I si ja de per sí no m'agrada aquesta instal·lació, encara m'agrada menys que s'hi destinin 6 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat.<br /><br />La pregunta clau esdevé aleshores: Té sentit destinar 6 milions d'euros de recursos públics per construir una instal·lació que per una banda crea uns quants llocs de treball però, per l'altra, trinxa una part del nostre territori i fomenta aquells valors del paradigma actual de creixement<span style="font-weight: bold;">*</span>?<br /><br />Entenc que en un context de crisi en què hi ha famílies a l'atur i tenim una certa urgència per incentivar l'economia i generar llocs de treball, la resposta a aquesta pregunta no és fàcil. Però crec que si realment ens creiem allò que tan sovint diem, de canviar de model de creixement cap a un altre de més sostenible i amb un consum més responsable, hem de començar a fer-ho ja. Fins ara, sempre que hem tingut la disjuntiva entre benefici econòmic immediat versus una altra opció amb menys benefici però més respectuosa, hem sacrificat la darrera.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Per què una plataforma?</span><br /><br />De les moltes decisions que pren el consistori del nostre municipi, n'hi ha moltes que les comparteixo i moltes altres que no. Què fa, doncs, el kàrting tan especial que ens ha fet movilitzar-nos-hi en contra?<br /><br />La construcció d'aquesta instal·lació és un procés irreversible i una vegada fet no hi haurà marxa enrera. Els terrenys herms o connector biològic (escolliu al vostre gust) on està projectat el circuit desapareixeran sota una capa d'asfalt en els propers 50-100 anys independentment de que el projecte del Kàrting tingui èxit, i el circuit estigui ple cada setmana, o no.<br /><br />La decissió és prou seriosa perquè els ciutadans de Llinars fem l'aposta convençuts. La creació de la Plataforma ens dóna l'oportunitat als llinarsencs i llinarsenques de fer sentir la nostra veu i dir "no" si no volem aquest model de creixement per al nostre poble. Com ha demòcrata assumiré, acceptaré i respectaré allò que vulgui la majoria, només demano que reflexionem la decisió. I és en aquest sentit que la Plataforma esdevé un instrument de sensibilització i de foment del debat davant la discreció amb què l'equip de govern portava fins ara aquest tema.<br /><br />Segurament, de la mateixa manera que ja va passar amb la variant, la construcció del circuit continuarà endavant i el nostre poble, Llinars, quedarà eclipsat i serà confós els propers anys per un circuit de Karts. Depèn de tots nosaltres i de la nostra capacitat de treballar plegats que aconseguim que Llinars sigui, a més, conegut i reconegut arreu pel seu patrimoni natural, cultural i humà, i no per aquesta simple pista d'asfalt.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SmWcy1A9cBI/AAAAAAAAAdc/1Vx82D14PSE/s1600-h/capitalisme.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 289px; height: 397px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SmWcy1A9cBI/AAAAAAAAAdc/1Vx82D14PSE/s400/capitalisme.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5360863328492941330" border="0" /></a>(<span style="font-weight: bold;">*</span>) <span style="font-size:85%;">Per mi, el Kàrting és una anècdota en un context molt més gran i transcendent: el canvi de filosofia en la nostra manera de viure i entendre l'economia. Com a societat, la història ens ha fet passar penúries, gana i fred, i això ens havia dut a creure que més sempre era millor. Més riquesa, més luxes, més fred a l'estiu, i més calor a l'hivern, més piscines, més viatges, més menjar, més carn, cases més grans, cotxes més grans i més creixement econòmic. Això és el que ha caracteritzat el nostre imaginari comú les darreres dècades d'abundància i és el que s'anomena el <span style="font-weight: bold;">paradigma del creixement</span>. Aquest model però és incompatible amb la finitud dels recursos naturals i energètics del nostre planeta i estem condemnats a canviar-lo si volem una vida digne pels nostres descendents i la resta de persones de la Terra.<br /></span> </div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-81603427567109627792009-06-23T05:39:00.000-07:002009-06-25T03:20:06.478-07:00Ajuda humanitària, cooperació i contra-insurgència<div style="text-align: justify;">Divendres passat es va morir <span style="font-weight: bold;">Vicenç Ferrer</span>. Després d'escoltar la notícia amb prudència per tot l'autobombo que en feien mitjans de comunicació dubtosos de la meva confiança, m'he informat una mica per internet, i he comprovat que, efectivament, Vicenç Ferrer va ser un home excepcional amb iniciatives humanitàries molt més constructives que la simple caritat.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SkK38sc-4-I/AAAAAAAAAac/v_dpUMD7NxY/s1600-h/vicente_ferrer.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 305px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/SkK38sc-4-I/AAAAAAAAAac/v_dpUMD7NxY/s400/vicente_ferrer.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351041560622326754" border="0" /></a>En la seva primera missió a l'Índia, a la ciutat de Manmad, va posar en marxa un nou sistema de treball entre els pagesos de la zona que consistia a facilitar-los una petita ajuda econòmica i l'assessorament tècnic per obtenir aigua per als cultius. Si el pagès tornava, sense interessos, la quantitat prestada, se seguia el mateix mètode amb els altres pagesos. També va organitzar cooperatives petites per a l'excavació de pous, canalitzacions per a l'abastiment d'aigua, parcel·les petites de regadiu, i la construcció d'escoles. En definitiva, canvis que havien de portar a aquells pobles a l'autosuficiència. Aquesta manera de fer li va comportar, sovint, problemes amb les autoritats locals, enfrontaments que va superar gràcies al suport popular i simpatia que gaudia entre la gent. Més tard, fundaria, juntament amb la seva esposa anglesa Anna, la fundació Vicente Ferrer, que consolidaria i ampliaria aquest tipus de projectes.<br /><br />Tinc la impressió, però, que no totes les iniciatives d'ajuda humanitària i cooperació internacional són tan constructives i exigents amb els receptors de l'ajuda com les iniciades per Vicenç Ferrer. De fet, alguns intel·lectuals comencen a alertar amb interessants reflexions dels riscos i perills que suposa la cooperació actual. Pel que fa als emissors de l'ajuda, correm el risc d'estar inventant un nou producte de consum que podríem anomenar "neteja de consciència". Respecte als receptors, s'acostuma a crear un efecte de dependència; quan s'esgota l'entrada de recursos externs, els pobles beneficiaris de l'ajuda tornen a caure en la situació de marginalitat inicial. I, finalment, l'efecte més perillós i més complex i interessant d'analitzar: la visió de les agències de cooperació humanitàries occidentals com mitjans de contra-insurgència.<br /><br />La contra-insurgència (tradueixo literalment de l'anglès "counter-insurgency") vol dir literalment lluita contra moviments insurgents. Aquesta lluita, però, pot ser des de tàctiques militars, fins a tasques humanitàries i socials (donar menjar, atenció mèdica, roba) per tal de posar-se la població insurgent a favor. Us recomano la lectura diagonal d'un parell d'articles de la <a href="http://www.upf.edu/iuhjvv/arrels/arrels2.html">següent pàgina</a>.<br /><br />Amb aquestes paraules no vull desligitimar la lloable tasca que milers de persones fan arreu del món dedicant el seu temps, energies i il·lusions a ajudar els més desfavorits. Però crec que és molt important que canviem les línies i les formes en què moltes vegades hem estat donant l'ajuda fins ara. La raó és ben senzilla; la incapacitat i la impotència que ha tingut la cooperació per satisfer els objectius que tenia marcats. I les causes en són moltes i variades: l'apropiació dels recursos rebuts per part de màfies i cacics locals, no entendre quin és el problema principal del col·lectiu receptor de l'ajuda, centrar-se excessivament en paliar les conseqüències immediates de la pobresa sense estudiar-ne les causes...<br /><br />Crec que ha arribat el moment de canviar el concepte que tenim d'ajuda al desenvolupament i aquesta passi d'una política de subvencions paternalista cap a un seguit d'estratègies que permetin als països empobrits ser autosuficients. Això vol dir atacar les causes estructurals de la pobresa, la fam i la guerra. Aquest canvi de filosofia de la cooperació queda, en gran part, en mans dels governants, però també en nosaltres com a ciutadans i consumidors. Torno en aquest punt a fer una crida al nostre <a href="http://amigcami.blogspot.com/2008/12/cooperatives-de-consum.html">poder com a consumidors</a>.<br /><br />Quin sentit té que les nostres indústries pesqueres vagin a explotar (o més ben dit, sobreexplotar) els bancs de peixos senegalesos, deixant totes les famílies pesqueres sense plat a taula i després els enviem blat en vaixells de l'Armada Española? Per què construim un règim de la propietat intel·lectual tan estricte que impedeix als països pobres produir els seus propis medicaments contra la SIDA i després recaudem diners per enviar-ne des d'aquí? Com és possible que països on hi ha gent que es mor de gana siguin exportadors nets de tot tipus d'aliments? Per què destinem recursos a desactivar unes mines anti-persona que han produit empreses del nostre mateix estat?<br /><br />Si realment volem acabar amb la fam i la guerra, hem de començar a treballar per, a part de posar pedaços imprescindibles, però que al cap i a la fi són pedaços, finalitzar amb tota aquesta sèrie de contradiccions. Per agafar ànims abans de posar-nos en marxa, us deixo amb l'entrevista que van fer a Vicenç Ferrer al programa <a href="http://www.tv3.cat/videos/334409">Savis</a> de TV3.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1515686572630768574.post-83765861835243084512009-06-08T14:58:00.000-07:002009-06-08T15:54:05.265-07:00Europa, i ara què?<div style="text-align: justify;">Les eleccions han passat i m'atreviria a dir que, en el cas de Catalunya, amb un resultat prou just. I no em refereixo a un just ajustat sinó de justícia: El PSC ha patit una considerable davallada en el nombre de vots, cosa que em satisfà. No es pot estar eternament apel·lant a la por per guanyar eleccions. Convergència i Unió, després de fer, per mi, la millor campanya de tots els partits amb representació, guanya vots i recupera el segon lloc. En Ramon Tremosa va fer l'aposta de no subestimar el coeficient intel·lectual dels electors i presentar propostes no simplistes i ben explicades. M'ha agradat que la feina ben feta tingui els seus fruits. El PP manté el seu vot, tan fidel com sempre. ERC amb un discurs, des del meu punt de vista, excessivament centrat en la qüestió nacional, poc concret i poc ampli, n'ha tret prou per mantenir el seu diputat. I finalment, en Raül Romeva, de qui ja us vaig parlar extensament en l'entrada anterior, serà també al Parlament Europeu.<br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/Si2VsB53QuI/AAAAAAAAAZ8/0SF6KWPfTTE/s1600-h/ue.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 268px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_-Ky6ZpcHPhs/Si2VsB53QuI/AAAAAAAAAZ8/0SF6KWPfTTE/s400/ue.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345092916416561890" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">En clau europea la dreta arrasa i ens torna a ensenyar com es juga a <span style="font-style: italic;">política</span>. Aquelles comunitats on els seus dirigents estaven imputats per la justícia i/o envoltats d'escàndols (País Valencià, Madrid, o Itàlia) han augmentat el percentatge de vot respecte les anteriors eleccions. La dreta no només no s'arruga quan es veu envoltada per la corrupció, sinó que treu pit com mai i guanya eleccions. A principis dels 90, quan diferents polítics del PSOE es van veure implicats en casos de corrupció, els mateixos militants socialistes se sentien avergonyits i la ciutadania va optar per l'alternança en les eleccions de 1996. Quan casos semblants esquitxen al partit conservador, aquest planta cara a la justícia i es veu reforçat electoralment. No puc fer altra cosa que callar i atorgar. Segurament, no és tan merit de la dreta sinó demèrit de l'esquerra, que no ha sabut construir un discurs consistent i alternatiu al de la dreta per sortir de la crisi. La única nota que positiva és, doncs, la pujada dels partits verds.<br /><br />Així, el Parlament ja és ple i ara tots s'hauran de posar a treballar. Un Parlament que és només un pol de poder entre d'altres institucions legislatives i executives europees...<strong></strong><br /><strong></strong></div><ul style="text-align: justify;"><li><strong>Consell Europeu</strong>. Constituït pels caps d'Estat i/o de govern dels estats membres, impulsa i defineix les orientacions polítiques generals per a la UE. (impuls polític).</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li><strong>Consell de la Unió Europea</strong> (27 estats membres). Representa els interessos dels estats membres. Adopta lleis, coordina les polítiques econòmiques dels estats membres i té competències en els àmbits del pressupost i de les relacions exteriors.</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li><strong>Parlament Europeu</strong> (784 diputats). És escollit pels ciutadans dels estats membres per sufragi universal directe. Exerceix el control democràtic sobre les institucions comunitàries, aprova lleis i té competències pressupostàries.</li></ul><ul style="text-align: justify;"><li><strong>Comissió Europea</strong> (27 comissaris). Vetlla pel compliment dels tractats. Té la iniciativa de promulgar lleis, executa les polítiques comunitàries i representa la Comunitat Europea davant d'organismes internacionals.</li></ul><div style="text-align: justify;">Així doncs, d'aquestes 4 institucions, el Parlament és l'única escollida directament pels ciutadans. La resta són designades a dit pels governs estatals. Uns estats que, alhora, són reticents a cedir més competències a la Unió, alentint, així, el procés de construcció europea. El camí per aconseguit una Unió plenament democràtica serà, per tant, molt llarg i difícil. I potser algunes coses haurem de canviar per fer d'aquestes institucions les nostres i evitar que participacions menors al 40% es tornin a repetir.<br /></div>Penkamuskahttp://www.blogger.com/profile/12606841376490948816noreply@blogger.com1