dimarts, 13 de novembre del 2007

Joseph Stiglitz al programa del PSOE

Llegeixo amb certa perplexitat al diari El País que, entre d'altres cel·lebritats internacionals, el PSOE ha fitxat al premi Nobel d'economia l'any 2001, Joseph Stiglitz, perquè col·labori en la redacció del seu programa electoral. No és tan habitual com ho hauria de ser, que els polítics s'envoltin d'experts amb la mirada lúcida, per tal de diagnosticar i posar remei als problemes de la societat. Sempre he pensat que la política hauria de fer un esforç per ser més científica i rigorosa, en comptes del circ mediàtic en què s'acaba convertint tan sovint.

Jo ja fa cert temps que segueixo la pista al sr. Stiglitz. Apareixen amb certa regularitat articles seus a El País, i té bastants llibres de divulgació sobre l'economia mundial i la globalització, per fer que aquesta sigui una mica més justa. Els seus llibres estan molt ben escrits i són molt pedagògics, sense treure ni una engruna de rigor ni estalviar-se la complexitat. A mi m'agrada molt perquè, a part de ser una persona conscienciada amb el medi ambient i les desigualtats i injustícies del món on vivim, és un home que ha aconseguit superar el vell debat entre "liberalisme" i "intervencionisme". La seva manera de procedir és molt racional i científica:
  • Estudia amb deteniment quina és la situació present o el problema a posar remei.
  • Elabora una llista de possibles solucions, analitzant els avantatges i inconvenients de cadascuna.
  • I finalment, fa una síntesi escollint la solució, o combinació de solucions, que maximitzin el benestar de la població.
Si mai teniu la oportunitat de llegir un llibre seu, us recomano que ho feu, i posats a recomanar, jo us proposaria que comencéssiu pel darrer: "Com podem fer funcionar la globalització?", que podeu trobar en català editat per Empúries.

Esperem que els seus consells signifiquin quelcom més que pura propaganda electoral per al sr. Zapatero, el govern del qual, ha tingut encerts i desencerts, però que tampoc no s'ha atrevit a disminuir el pressupost militar, ni les exportacions d'armes, ni a defensar els interessos dels més desfavorits allà on les multinacionals espanyoles fan de les seves.