28F: Llinars ja ha decidit

Ahir va ser un dia emotiu. Vam deixar enrera el fred berlinès per retrobar-nos amb el sol llinassenc. A les 9h del matí, després de mesos de preparació, s'obria el col·legi electoral que permetria a tots els ciutadans del meu poble pronunciar-se sobre si els agradaria o no una Catalunya federada, sense intermediaris, amb la resta de pobles i estats de la Unió Europea. Tot i que la participació no va ser tan alta com hauríem desitjat, 1262 vots corresponent a un 17.3% de participació, la consulta va ser per mi un èxit.

Crec que vam aconseguir demostrar-nos i reivindicar que en democràcia, des del respecte i la tolerància, es pot parlar de tot, absolutament de tot. Que no hi ha tabús, i que és precisament amb diàleg i debat com s'ha d'evitar la conflictivitat social i no a la inversa. Aquesta idea de democràcia es va posar en dubte quan una petita entitat d'un petit poble del Maresme, el setembre de 2009, volia preguntar als seus conciutadans què pensaven de la independència de Catalunya i tota la maquinària de l'estat va intentar aturar-ho. Aquelles institucions que se suposava que eren un instrument dels ciutadans van esdevenir censors sobre què es pot opinar i què no.

Un altre motiu de satisfacció és que hem estat capaços d'organitzar-nos per fer les coses ben fetes. La jornada electoral va transcórrer amb total normalitat sense parar ni un instant l'activitat dins del col·legi, i el rigor amb què es va dur a terme la consulta va ser igual o major que en qualsevol altra elecció. M'agradaria doncs felicitar a tots els companys i companyes de "Llinars decideix" pel seu esforç i entusiasme per tirar endavant la consulta.

Naturalment que algunes coses haurien pogut anar millor. Les notes negatives van ser la nostra incapacitat de mobilitzar el vot del no, només un 7% dels votants es va decantar per aquesta opció, i l'abstencionisme d'aquells que tenien l'oportunitat de votar en aquesta consulta i no ho poden fer en la resta d'eleccions, tant els joves de 16 i 17 anys com els immigrants amb papers o sense que no tenen dret a vot. En prenem nota i pensarem en les possibles causes.

Les consultes han estat objectivament el procés transversal de mobilització de la societat civil més important des de la transició i l'Assemblea de Catalunya. Ja fa anys que participo en diverses entitats i he intentat defensar més d'una malanomenada causa perduda. Mai com en aquesta ocasió he vist la complicitat i els ànims de tants ciutadans. Uns feien donatius, altres hi aportaven temps i esforç, diversos botiguers i professionals no cobraven el seus serveis.

Aquesta il.lusió i com es diu en la resta d'eleccions "festa de la democràcia", però, no ha estat compartida amb el mateix entusiasme per tots els llinassencs i llinassenques. Acabo de llegir amb perplexitat aquest post d'un company del PSC de Llinars on fa una dura crítica tan al fons com a la forma de la consulta. Desconcertat per la visceralitat de les seves paraules, intento a continuació replicar-li els arguments.

1) La consulta està malament en la forma (cartells en llocs no autoritzats i publicitat enganyosa a la sortida de les escoles).

Coincideixo amb l'opinió que no hem d'utilitzar mai els infants i els joves en qüestions polítiques. Des de "Llinars decideix" simplement vam intentar organitzar actes per a tots els públics per tal d'incentivar la participació sense cap intenció de condicionar el vot. Celebraré comprovar que en les properes eleccions municipals, a diferència de les darreres, els socialistes llinassencs no realitzaran cap acte adreçat a la mainada.

M'agradaria aclarir que no s'ha penjat cap pancarta ni enganxat cap cartell en llocs no permesos. Precisament, s'han penjat sempre en espais públics i de la manera menys embrutadissa possible: enganxats en cartrons que posteriorment seran retirats de la via pública.

2) La consulta ha estat un complet fracàs perquè només han votat 1262 llinassencs.

Sí, com ja he dit, és una xifra que no ens permet parlar d'un èxit de participació. No obstant això, m'he permès fer un petit exercici i comparar la consulta per la independència que hem celebrat el febrer de 2010 amb el referèndum no vinculant sobre la Constitució Europea que vam realitzar a Llinars el febrer de 2005. El resultat de 1533 vots a favor de la Constitució en aquella ocasió va ser analitzat per la formació socialista com un gran èxit del sí, mentre els 1155 vots que ha tret aquest cop el sí a la independència és vist com un gran fracàs. Tot això naturalment sense poder comparar l'impacte mediàtic i econòmic de les dues convocatòries: setmanes de publicitat institucional, reportatges a cada telenotícies, debats televisius, portades de tots els diaris. Tinc curiositat per saber on se situa la fina frontera entre èxit i fracàs estrepitós.

3) Està malament que es destinin 4000€ a aquesta consulta quan es podrien haver invertit en polítiques socials.

En la consulta de la Constitució Europea el govern espanyol de Zapatero va destinar uns 100 milions d'euros a la campanya (entre la propaganda institucional i el cost general d'organització). Això correspon a més de 2€ per habitant. Quantitat molt més elevada que els 42 cèntims per habitant que ha costat la consulta per la independència a Llinars. A més, aquests 4000€ ens han estat concedits en concepte de la sèrie de xerrades i activitats festives que hem anat organitzat i de què han pogut gaudir els llinassencs i llinassenques al llarg d'aquests mesos. Puc entendre que no es comparteixi el criteri d'assignació de la subvenció, però això no converteix la consulta en quelcom abominable.

4) La consulta està malament en el fons (és una activitat excloent i que divideix els ciutadans de Llinars).

Si preguntar a la ciutadania és dividir-la i exclure'n una part tenim un problema. Per mi la democràcia és més que la simple elecció per l'opció més votada, es tracta a més d'entendre que la discrepància política no implica una desqualificació. Hi ha temes tabú? Crec que si els fundadors del socialisme català i espanyol observessin la desqualificació que els seus hereus fan cap a un grup de voluntaris que han destinat el seu temps i esforç a donar la veu al poble no s'ho creurien.

A mi tampoc m'agrada la instrumentalització que alguns polítics estan intentant fer de les consultes. Ara bé, això no les fa condemnables en sí mateixes. El debat, la discussió, el diàleg i les preguntes només poden molestar a la intolerància i a la intransigència.

El perquè del meu no al Kàrting

Aquest darrer cap de setmana l'he passat a Llinars i moltíssima gent m'ha exposat la seva sorpresa que m'hagi afegit a la Plataforma contra el circuit de karts que es vol construir a la nostra població al límit del seu terme municipal amb Cardedeu. Amics, regidors del govern i de l'oposició, coneguts i familiars em qüestionaven com podia estar en contra d'una instal·lació que incentivarà la nostra economia local i, utilitzant les seves pròpies paraules, "ens projectarà al món".

Crec que la gràcia del sistema democràtic és la discrepància. Tot i que no totes gaudeixen dels mateixos altaveus, en democràcia les idees poden ser expressades lliurement i competir per construir nous consensos. I això és el que voldria fer avui aquí, discrepar i exposar les raons per les que crec que el nostre poble i el nostre país serien millors sense aquest Kàrting.

El Kàrting

Amb tots els qui he tingut el gust de parlar, coincideixo que aquesta instal·lació té aspectes positius: crearia entre 5 i 13 llocs de treball directes a Llinars (segons la versió que un escolti), incentivaria de forma indirecta el comerç i la restauració locals i si la cosa anés bé, deixaria uns diners a les arques municipals en forma de l'impost d'activitats econòmiques (IAE) cada any. Des del meu punt de vista i les meves prioritats polítiques, però, aquests avantatges no compensen els seus inconvenients.

A part dels arguments d'impacte ambiental i territorial que ja estan més que ben explicats al blog de la Plataforma i al grup del facebook, m'agradaria situar-me en un marc més general: el dels valors i el projecte que tenim pel nostre poble. Com ja sabeu, he estat molts anys monitor del Centre Excursionista on cada dissabte intentem, mitjançant jocs, activitats i excursions, aprendre amb els infants i joves llinarsencs a passar-nos-ho bé sense consumir, a gaudir i respectar la natura, a compartir, a valorar les petites grans coses i els petits grans gestos, a cooperar en projectes col·lectius, etc.

Com és sabut, el Kàrting també va destinat als joves, i encara que sigui sense cap intencionalitat, crec que transmetrà els valors oposats als que acabo de descriure. Vagi per endavant que no tinc res en contra de les persones a qui els agrada practicar els esports de motor, no puc evitar veure en ells, però, un culte a la velocitat, a l'estrés, a la competitivitat i a un model d'oci basat en el consum i l'alienació. I si ja de per sí no m'agrada aquesta instal·lació, encara m'agrada menys que s'hi destinin 6 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat.

La pregunta clau esdevé aleshores: Té sentit destinar 6 milions d'euros de recursos públics per construir una instal·lació que per una banda crea uns quants llocs de treball però, per l'altra, trinxa una part del nostre territori i fomenta aquells valors del paradigma actual de creixement*?

Entenc que en un context de crisi en què hi ha famílies a l'atur i tenim una certa urgència per incentivar l'economia i generar llocs de treball, la resposta a aquesta pregunta no és fàcil. Però crec que si realment ens creiem allò que tan sovint diem, de canviar de model de creixement cap a un altre de més sostenible i amb un consum més responsable, hem de començar a fer-ho ja. Fins ara, sempre que hem tingut la disjuntiva entre benefici econòmic immediat versus una altra opció amb menys benefici però més respectuosa, hem sacrificat la darrera.

Per què una plataforma?

De les moltes decisions que pren el consistori del nostre municipi, n'hi ha moltes que les comparteixo i moltes altres que no. Què fa, doncs, el kàrting tan especial que ens ha fet movilitzar-nos-hi en contra?

La construcció d'aquesta instal·lació és un procés irreversible i una vegada fet no hi haurà marxa enrera. Els terrenys herms o connector biològic (escolliu al vostre gust) on està projectat el circuit desapareixeran sota una capa d'asfalt en els propers 50-100 anys independentment de que el projecte del Kàrting tingui èxit, i el circuit estigui ple cada setmana, o no.

La decissió és prou seriosa perquè els ciutadans de Llinars fem l'aposta convençuts. La creació de la Plataforma ens dóna l'oportunitat als llinarsencs i llinarsenques de fer sentir la nostra veu i dir "no" si no volem aquest model de creixement per al nostre poble. Com ha demòcrata assumiré, acceptaré i respectaré allò que vulgui la majoria, només demano que reflexionem la decisió. I és en aquest sentit que la Plataforma esdevé un instrument de sensibilització i de foment del debat davant la discreció amb què l'equip de govern portava fins ara aquest tema.

Segurament, de la mateixa manera que ja va passar amb la variant, la construcció del circuit continuarà endavant i el nostre poble, Llinars, quedarà eclipsat i serà confós els propers anys per un circuit de Karts. Depèn de tots nosaltres i de la nostra capacitat de treballar plegats que aconseguim que Llinars sigui, a més, conegut i reconegut arreu pel seu patrimoni natural, cultural i humà, i no per aquesta simple pista d'asfalt.

(*) Per mi, el Kàrting és una anècdota en un context molt més gran i transcendent: el canvi de filosofia en la nostra manera de viure i entendre l'economia. Com a societat, la història ens ha fet passar penúries, gana i fred, i això ens havia dut a creure que més sempre era millor. Més riquesa, més luxes, més fred a l'estiu, i més calor a l'hivern, més piscines, més viatges, més menjar, més carn, cases més grans, cotxes més grans i més creixement econòmic. Això és el que ha caracteritzat el nostre imaginari comú les darreres dècades d'abundància i és el que s'anomena el paradigma del creixement. Aquest model però és incompatible amb la finitud dels recursos naturals i energètics del nostre planeta i estem condemnats a canviar-lo si volem una vida digne pels nostres descendents i la resta de persones de la Terra.

Ple municipal de l'Abril

Dijous passat vaig tenir el privilegi d'assistir al ple municipal del meu poble, Llinars del Vallès. Sempre he cregut que és el nostre deure com a ciutadans responsabilitzar-nos de la política que es fa i estar-ne informats. No podem resignar-nos a donar un xec en blanc cada 4 anys als nostres representants perquè el poder necessita control i perquè el que ens afecta a tots ho hem de decidir entre tots. Com dirien el liberals, la pressió de tenir una ciutadania crítica al darrere els ajudarà a ser més competents i com diu el tòpic, per més que passem de la política, ella mai passarà de nosaltres.

Així us intento presentar a continuació una visió polièdrica del ple: la descripció de l'oposició constructiva, que com a rigorosa no pot evitar ser extensa (aquí en teniu els fascicles I, II, III, IV), la crònica satírica d'un llinarsenc, la versió original (si ja s'han resolt els problemes tècnics), i lamentant profundament trair la pluralitat, l'absència d'una perspectiva pro governamental.