dilluns, 15 de febrer del 2010

Berlín

Feia mesos que no trobava el temps i la calma necessaris per escriure a mig camí. No és que ara els hagi trobat, però els esdeveniments m'obliguen a tornar a arrancar aquesta petita finestra al món que és a mig camí.


No havia estat mai fent vida quotidiana en una ciutat que estigués completament nevada i on les temperatures màximes del dia no passessin dels cinc graus sota zero. Ens va costar un parell de dies adaptar-nos a aquest clima. El primer secret a aprendre és que en aquestes condicions s'ha de renunciar a passejar pels carrers. Només se surt a l'exterior quan un desplaçament estrictament necessari no té cap altra alternativa. He de dir, però, que absolutament tots els edificis (fins i tot les cases okupes) estan molt ben condicionats pel fred, i al seu interior l'ambient és més que confortable, independentment de la temperatura exterior. A part del fred i la neu, el gel dels carrers fa que s'hagi d'anar en compte al caminar. Tot i que les relliscades han estat nombroses, de moment no hem patit cap caiguda. Avui m'han explicat que és altíssima la correlació entre serveis d'urgències col·lapsats i l'estat del gel de les voreres.

A més de la climatologia, Reblin és diferent de Barcelona en altres aspectes. El menjar ràpid (quebabs, frankfurts, pizzes, etc.) és molt barat. És fàcil dinar o sopar aquí per 4€. No obstant això, si vols menjar una mica de fruita i verdura el preu es dispara. L'habitatge també és molt més barat que a la capital catalana, tot i que darrerament la gran afluència de gent vinguda d'arreu està augmentant la demanda i fent pujar els preus.

Urbanísticament, la ciutat és gran i escarxofada, amb carrers i voreres amples. Els barris de moda són els de l'est, justament per on estem buscant pis amb la Laia. És on l'habitatge és més barat i on es concentren els nouvinguts. En aquests barris, la gent és jove, vinguda d'arreu del món i vesteix amb un estil modern i alternatiu. Portem una setmana aquí i encara no he vist cap corbata ni maletí d'executiu. Diu la gent de per aquí, que aquesta tolerància és realment autèntica i que ningú és jutjat per la manera en què vesteix. Un punk i un broker seran tractats amb el mateix respecte. El temps ens confirmarà o descartarà aquesta fama.

M'atreviria a dir que Berlín és una ciutat en construcció que està buscant encara la seva identitat. Durant la guerra freda, la part occidental era una illa enmig de l'Alemanya de l'est. Molts joves punks i pacifistes venien aquí aleshores d'arreu de la República Federal perquè els ciutadans del Berlín oest estaven exempts de realitzar el servei militar. També la immigració turca es va establir en els barris més pobres de la part occidental. Després de la caiguda del mur, una forta emigració va deixar molts edificis buits a la part oriental. La combinació d'aquests dos fets, un nucli de pensament alternatiu i la disponibilitat d'habitatge barat al voltant perquè s'hi uneixi gent de tot el món, estan convertint Berlin en una ciutat del disseny punt de trobada d'artistes i creadors.

Hi ha també un altre Berlín, l'institucional. La re-unificació alemanya, després d'anys de tensió mundial concentrada en un mur de pocs decímetres d'amplada, s'ha culminat amb la construcció de grans ambaixades, el parlament i altres edificis institucionals com museus, biblioteques, etc. Quan passeges per aquesta part de la ciutat, perceps la sèrie d'esdeveniments convulsos que han marcat la història del segle XX.

Espero, doncs, en els propers posts, compartir amb vosaltres els pensaments i reflexions que aquesta original ciutat ens suggereixi, a part les anècdotes i fotografies que ens oferirà.

dijous, 8 d’octubre del 2009

A la ciència espanyola no li fan falta tisores

M'adhereixo des d'aquí a la protesta que estan realitzant diferents blocs de tota la xarxa per denunciar la retallada de fons que sofrirà la ciència de l'estat espanyol en els pressupostos de l'estat del 2010.


Segurament, aquesta és la gota que fa vessar el vas de desconfiança cap a Zapatero. Primer va baixar la pressió fiscal a les rendes més altes. En els mesos anteriors a les eleccions, va donar els 2500€ del "cheque-bebé", va prometre la devolució dels 400€ de l'IRPF i va implementar l'ajuda d'emancipació de 210€/mes. Era un temps en què tot anava bé i l'estat tenia superàvit.

Aleshores va arribar la crisi, i amb ella a sobre no hi havia alternativa; s'havia de donar liquidesa al sistema financer espanyol i es van posar 50.000 milions d'euros a disposició de la banca, i perquè la construcció no frenés de cop es va inventar el Plan-E , és a dir, 33.000 milions d'euros perquè els ajuntaments fessin obra pública. Era un època de vaques flaques però l'estat, aplicant la més pura doctrina Keynes, no tenia por a endeutar-se. A més a més, mentre es duien a terme tota aquesta sèrie de polítiques, un discurs no parava de repetir-se: es volia aprofitar la crisi per modernitzar l'economia espanyola, fer-la més productiva i competitiva, i per això era indispensable la innovació, la recerca i la formació de personal qualificat.

Un dia al matí però, un es desperta i topa amb una trista realitat, incapaç de trobar coherència a les accions dels seus governants: la víctima número 1 dels pressupostos de l'estat per al 2010 és la ciència amb una retallada del 15%, molt per sobre de la retallada que pateix, per exemple, la cartera de defensa, que no arriba al 7%. Haurem d'esperar doncs a la propera crisi, a veure si és en la que realment ens creiem això del canvi de model.

dimarts, 29 de setembre del 2009

dimecres, 23 de setembre del 2009

Mitjans de comunicació i realitat

Segurament, mai com fins ara havíem tingut a l'abast tants mitjans de comunicació. Mitjans cada cop més ràpids que llancen més i més notícies. Estem constantment bombardejats per informació. Una informació que sovint és la mateixa, ja que la gran varietat de mitjans es nodreixen d'unes poques agències de notícies. Gran part del periodisme evoluciona així cap a un "cut and paste" amb més o menys estil d'allò que ja informen les agències.


En aquesta febre informativa queda poc espai per l'anàlisi i l'aprofundiment. Es tracta de tenir moltes notícies per donar suport a la línia editorial del mitjà. Es tracta de crear opinió. No és estrany, doncs, que en aquest context d'exclusives i grans portades ens trobem amb algunes perles com les següents...

dilluns, 31 d’agost del 2009

De tot i de res

Les vacances ja s'han acabat i amb elles un torna a una normalitat encara per definir. Han estat vacances completes pel que fa al blog i intermitents respecte a la feina. És en aquests temps de calma quan un té temps per aturar-se i reflexionar. El Kàrting, la sentència del Tribunal Constitucional, el decreixement, la desobediència civil, la reforma sanitària dels EUA, com i quan aconseguirem la Catalunya independent, etc. han estat els temes recurrents a les converses de cafè. Converses a on no s'acaba arribant mai a cap conclusió, però d'on un en surt amb algunes conviccions més arrelades encara.


Amb el pas del temps, cada cop dono més importància a les formes i en resto al fons. Per prendre qualsevol decisió col·lectiva, buscar un acord entre persones que pensen diferent, o simplement debatre sobre qualsevol tema és més bonic, elegant i interessant si es fa des de posicions inicials diferents seguint unes formes de respecte i amabilitat que no pas des d'un pensament coincident previ. En aquest sentit, sovint em decep la política de partits que es practica a casa nostra. Poques vegades hi trobem l'elogi al contrari o el respecte i la comprensió del punt de vista oposat, i massa sovint la desqualificació, la caricaturització. Així, l'amabilitat, la tolerància i el respecte a les idees dels altres esdevenen per mi conviccions cada cop més fortes. Són aquestes regles de joc, per mi, imprescindibles en qualsevol societat que s'anomeni democràtica.

A part de conviccions, les vacances també t'ensenyen altres maneres de viure i et porten a replantejar-te l'estil que portaves fins ara. Fer menys coses, fer-les més lentament i gaudir més del moment, són propòsits per aquesta nova temporada que comença. Això potser farà que ens trobem menys freqüentment del poc que ja coincidíem per aquí a mig camí, però us asseguro que serà tan o més intensament com fins ara. Escriure està molt bé, però he d'admetre que enyoro alguns vespres i nits de lectura.