L'endemà de l'anècdota arriben les reflexions i un s'adona de la feblesa humana. Com a errors propis he de reconèixer que no vaig tenir la millor actitud possible si el que volia era entrar en aquest local. Com ja deia al post d'"El nom de la Rosa", ironia i autoritat són dues paraules antagòniques.
Com a virtuts dels altres companys que van poder entrar, l'enginy de fer-li la rosca al "segurata" i la seva capacitat de seduir-lo amb el fi d'aconseguir el seu objectiu. Com a error, caure en el clàssic mecanisme psicològic de la projecció. M'explicaré.
Ahir quan ens vam trobar a Can Masuet per veure el futbol, alguns dels herois que van ser prou hàbils per superar la prova d'accés a l'espai músical Teatre, ens van començar a recriminar als que no ho havíem aconseguit que com podia ser que anéssim pel món vacil·lant a la gent i essent tan mal educats, i que no els estranyava que no ens haguessin deixat entrar. I això que us puc assegurar que cap d'ells va presenciar la conversa citada literalment en el post anterior.
Jo ja no esperava unes paraules com "quina llàstima que no us deixessin entrar", o qüestions com "què va passar?". Ara bé, tampoc esperava que m'hagués de sentir culpable i hagués de tenir remordiments per no haver entrat al local.
Com a virtuts dels altres companys que van poder entrar, l'enginy de fer-li la rosca al "segurata" i la seva capacitat de seduir-lo amb el fi d'aconseguir el seu objectiu. Com a error, caure en el clàssic mecanisme psicològic de la projecció. M'explicaré.
Ahir quan ens vam trobar a Can Masuet per veure el futbol, alguns dels herois que van ser prou hàbils per superar la prova d'accés a l'espai músical Teatre, ens van començar a recriminar als que no ho havíem aconseguit que com podia ser que anéssim pel món vacil·lant a la gent i essent tan mal educats, i que no els estranyava que no ens haguessin deixat entrar. I això que us puc assegurar que cap d'ells va presenciar la conversa citada literalment en el post anterior.
Jo ja no esperava unes paraules com "quina llàstima que no us deixessin entrar", o qüestions com "què va passar?". Ara bé, tampoc esperava que m'hagués de sentir culpable i hagués de tenir remordiments per no haver entrat al local.
3 comentaris:
Arnau, tu q ets un home viatjat vals + que els aturadors hominoides de l'entrada d'un garitu de mala mort. Hi ha d'altres locals a Mataró i al Maresme, per no haver de dedicar-hi dos posts del blog. Q passis un bon Nadal, disfruta de la família i els amics, i... no surtis de nit que me'ls espantes. ;))
Hola Arnau!
Quina llastima això q expliques, no sabia que havia passat lo de can massuet..
I tb m'han arribat rumors de que vau pensar que no sus deixava venir a casa l'altre dia? No m'ho crec de tu, però segons el q diuen d'altres si q ho han pensat no? Jo és q flipu...
Nanit guapu!
Hei senyor avarícia! Doncs si,això dels blogs és contagia.
Ostres xD vaia aventures per entrar a la disco, o més aviat per a no entrar... gran gremi aquest dels porters de discoteca.
Cuida't!
Publica un comentari a l'entrada