dilluns, 1 de març de 2010

28F: Llinars ja ha decidit

Ahir va ser un dia emotiu. Vam deixar enrera el fred berlinès per retrobar-nos amb el sol llinassenc. A les 9h del matí, després de mesos de preparació, s'obria el col·legi electoral que permetria a tots els ciutadans del meu poble pronunciar-se sobre si els agradaria o no una Catalunya federada, sense intermediaris, amb la resta de pobles i estats de la Unió Europea. Tot i que la participació no va ser tan alta com hauríem desitjat, 1262 vots corresponent a un 17.3% de participació, la consulta va ser per mi un èxit.


Crec que vam aconseguir demostrar-nos i reivindicar que en democràcia, des del respecte i la tolerància, es pot parlar de tot, absolutament de tot. Que no hi ha tabús, i que és precisament amb diàleg i debat com s'ha d'evitar la conflictivitat social i no a la inversa. Aquesta idea de democràcia es va posar en dubte quan una petita entitat d'un petit poble del Maresme, el setembre de 2009, volia preguntar als seus conciutadans què pensaven de la independència de Catalunya i tota la maquinària de l'estat va intentar aturar-ho. Aquelles institucions que se suposava que eren un instrument dels ciutadans van esdevenir censors sobre què es pot opinar i què no.

Un altre motiu de satisfacció és que hem estat capaços d'organitzar-nos per fer les coses ben fetes. La jornada electoral va transcórrer amb total normalitat sense parar ni un instant l'activitat dins del col·legi, i el rigor amb què es va dur a terme la consulta va ser igual o major que en qualsevol altra elecció. M'agradaria doncs felicitar a tots els companys i companyes de "Llinars decideix" pel seu esforç i entusiasme per tirar endavant la consulta.

Naturalment que algunes coses haurien pogut anar millor. Les notes negatives van ser la nostra incapacitat de mobilitzar el vot del no, només un 7% dels votants es va decantar per aquesta opció, i l'abstencionisme d'aquells que tenien l'oportunitat de votar en aquesta consulta i no ho poden fer en la resta d'eleccions, tant els joves de 16 i 17 anys com els immigrants amb papers o sense que no tenen dret a vot. En prenem nota i pensarem en les possibles causes.

Les consultes han estat objectivament el procés transversal de mobilització de la societat civil més important des de la transició i l'Assemblea de Catalunya. Ja fa anys que participo en diverses entitats i he intentat defensar més d'una malanomenada causa perduda. Mai com en aquesta ocasió he vist la complicitat i els ànims de tants ciutadans. Uns feien donatius, altres hi aportaven temps i esforç, diversos botiguers i professionals no cobraven el seus serveis.

Aquesta il.lusió i com es diu en la resta d'eleccions "festa de la democràcia", però, no ha estat compartida amb el mateix entusiasme per tots els llinassencs i llinassenques. Acabo de llegir amb perplexitat aquest post d'un company del PSC de Llinars on fa una dura crítica tan al fons com a la forma de la consulta. Desconcertat per la visceralitat de les seves paraules, intento a continuació replicar-li els arguments.

1) La consulta està malament en la forma (cartells en llocs no autoritzats i publicitat enganyosa a la sortida de les escoles).

Coincideixo amb l'opinió que no hem d'utilitzar mai els infants i els joves en qüestions polítiques. Des de "Llinars decideix" simplement vam intentar organitzar actes per a tots els públics per tal d'incentivar la participació sense cap intenció de condicionar el vot. Celebraré comprovar que en les properes eleccions municipals, a diferència de les darreres, els socialistes llinassencs no realitzaran cap acte adreçat a la mainada.

M'agradaria aclarir que no s'ha penjat cap pancarta ni enganxat cap cartell en llocs no permesos. Precisament, s'han penjat sempre en espais públics i de la manera menys embrutadissa possible: enganxats en cartrons que posteriorment seran retirats de la via pública.

2) La consulta ha estat un complet fracàs perquè només han votat 1262 llinassencs.

Sí, com ja he dit, és una xifra que no ens permet parlar d'un èxit de participació. No obstant això, m'he permès fer un petit exercici i comparar la consulta per la independència que hem celebrat el febrer de 2010 amb el referèndum no vinculant sobre la Constitució Europea que vam realitzar a Llinars el febrer de 2005. El resultat de 1533 vots a favor de la Constitució en aquella ocasió va ser analitzat per la formació socialista com un gran èxit del sí, mentre els 1155 vots que ha tret aquest cop el sí a la independència és vist com un gran fracàs. Tot això naturalment sense poder comparar l'impacte mediàtic i econòmic de les dues convocatòries: setmanes de publicitat institucional, reportatges a cada telenotícies, debats televisius, portades de tots els diaris. Tinc curiositat per saber on se situa la fina frontera entre èxit i fracàs estrepitós.

3) Està malament que es destinin 4000€ a aquesta consulta quan es podrien haver invertit en polítiques socials.

En la consulta de la Constitució Europea el govern espanyol de Zapatero va destinar uns 100 milions d'euros a la campanya (entre la propaganda institucional i el cost general d'organització). Això correspon a més de 2€ per habitant. Quantitat molt més elevada que els 42 cèntims per habitant que ha costat la consulta per la independència a Llinars. A més, aquests 4000€ ens han estat concedits en concepte de la sèrie de xerrades i activitats festives que hem anat organitzat i de què han pogut gaudir els llinassencs i llinassenques al llarg d'aquests mesos. Puc entendre que no es comparteixi el criteri d'assignació de la subvenció, però això no converteix la consulta en quelcom abominable.

4) La consulta està malament en el fons (és una activitat excloent i que divideix els ciutadans de Llinars).

Si preguntar a la ciutadania és dividir-la i exclure'n una part tenim un problema. Per mi la democràcia és més que la simple elecció per l'opció més votada, es tracta a més d'entendre que la discrepància política no implica una desqualificació. Hi ha temes tabú? Crec que si els fundadors del socialisme català i espanyol observessin la desqualificació que els seus hereus fan cap a un grup de voluntaris que han destinat el seu temps i esforç a donar la veu al poble no s'ho creurien.

A mi tampoc m'agrada la instrumentalització que alguns polítics estan intentant fer de les consultes. Ara bé, això no les fa condemnables en sí mateixes. El debat, la discussió, el diàleg i les preguntes només poden molestar a la intolerància i a la intransigència.