Fa un parell de setmanes vaig participar a un concurs del programa "Fet a posta" de Catalunya Ràdio. La raó, el premi; dues entrades i un backstage per a un concert d'Ismael Serrano (cantautor madrileny de qui ja he parlat alguna vegada en aquest mateix bloc). Erem 8 participants i el joc consistia en encertar la xifra resposta a una pregunta relacionada amb el cantant. Per tal de doblar les nostres possiblitats de victòria, la meva estimada amiga Marta i jo vam fer el pacte de participar-hi i repartir-nos el botí. Només hi havia un requisit, i és que per a participar a "Fet a posta" has d'apostar una experiència (classe de ball, passejada per Llinars, aprendre a fer salsa romescu, sessió de massatges...) que ha de ser acceptada per l'equip del programa.
Us assegur-ho que quan vaig proposar una classe introductòria a la mecànica quàntica, no em podia imaginar pas que al cap d'una setmana em trucarien des de Catalunya Ràdio demanant-me l'execució de l'experiència. I tal dit tal fet, dimarts passat vam quedar a la ràdio amb en Berenguer (el reporter) i l'Oriol (el receptor) i vam gaudir d'una agradable estona de conversa sobre quines són les lleis últimes de la natura a distàncies atòmiques. Una part del resultat el podeu trobar en el reportatge "Mecànica Quàntica" de la següent pàgina.
Per cert, com ja us haureu imaginat, ni la Marta ni jo vam guanyar el concurs, tot i ser els primers amb l'oportunitat de respondre. La nostra probabilitat conjunta a priori era d'1/4, més fàcil que treure un sis amb un dau, però tot i així, excessivament poc probable.
Us assegur-ho que quan vaig proposar una classe introductòria a la mecànica quàntica, no em podia imaginar pas que al cap d'una setmana em trucarien des de Catalunya Ràdio demanant-me l'execució de l'experiència. I tal dit tal fet, dimarts passat vam quedar a la ràdio amb en Berenguer (el reporter) i l'Oriol (el receptor) i vam gaudir d'una agradable estona de conversa sobre quines són les lleis últimes de la natura a distàncies atòmiques. Una part del resultat el podeu trobar en el reportatge "Mecànica Quàntica" de la següent pàgina.
Per cert, com ja us haureu imaginat, ni la Marta ni jo vam guanyar el concurs, tot i ser els primers amb l'oportunitat de respondre. La nostra probabilitat conjunta a priori era d'1/4, més fàcil que treure un sis amb un dau, però tot i així, excessivament poc probable.
2 comentaris:
Hola noi
Molt bé Arnau, estàs emulant a la teva nòvia i seguint els seus passos periodístics, polifacètic ;)
L'he escoltada tota e l'entrevista xD
Siaau
MOLT GRAN ARNAU!!!!!!!!!!!!!!
popularitzem la ciència!
Publica un comentari a l'entrada