Aquesta setmana ha estat una setmana de bones notícies. Amb la Laia hem aconseguit una data d'entrada al nostre nou pis. Serà dimecres de la setmana vinent, el mateix dia en que signarem el contracte de lloguer que farà que, almenys durant el proper any, la nostra residència es desplaci a la part baixa del barri de Gràcia. Ha estat dura la recerca, difícil decidir-se, i complicada la burocràcia, però com diu la saviesa popular: el bo es fa esperar. Pel que fa al pis, es tracta d'un cinquè sense ascensor, petit, amb només una habitació, però això sí, amb una terrassa més gran que el propi pis on esperem gaudir-hi els vespres de primavera i alguns de l'estiu.
Això de buscar pis és tota una aventura, que en alguns moments pot arribar a ser desesperant. Cutxitrils sense cel·la d'habitabilitat, preus desorbitats, viatges d'una punta a l'altra de la ciutat i una calculadora en mà per veure fins a quin lloguer pots arribar, són el plat de cada dia dels buscadors de pisos.
Hi ha una raó, però, que fa que valgui la pena fer-ho almenys una vegada a la vida, i és que t'ajuda a connectar amb una realitat que ens passa, sovint, desapercebuda.
Per mi és un exemple de que hi ha coses que el mercat no és capaç de gestionar de forma eficient, i que una intervenció pública intel·ligent pot ajudar a millorar la vida dels ciutadans. Per trobar-ne exemples no cal aquesta vegada anar fins als països nòrdics, sinó només atansar-se al País Basc, on han aconseguit controlar els preus amb una oferta d'habitatge públic important.
És en aquest sentit que arriben les decepcions. La decepció de veure el partit d'esquerres majoritari a l'estat espanyol presentant un programa electoral que d'esquerres només en té el nom, tractant els ciutadans com individus que voten al millor postor. La decepció de veure que el partit de dretes majoritari a l'estat espanyol renúncia a la moderació i deixa tot el centre lliure aniquilant l'últim supervivent de la creuada aznarista. I finalment, la decepció de veure com l'església catòlica insulta la intel·ligència dels cristians insinuant que el Partit Popular és la opció més coherent amb el missatge de Jesús.
Això de buscar pis és tota una aventura, que en alguns moments pot arribar a ser desesperant. Cutxitrils sense cel·la d'habitabilitat, preus desorbitats, viatges d'una punta a l'altra de la ciutat i una calculadora en mà per veure fins a quin lloguer pots arribar, són el plat de cada dia dels buscadors de pisos.
Hi ha una raó, però, que fa que valgui la pena fer-ho almenys una vegada a la vida, i és que t'ajuda a connectar amb una realitat que ens passa, sovint, desapercebuda.
Per mi és un exemple de que hi ha coses que el mercat no és capaç de gestionar de forma eficient, i que una intervenció pública intel·ligent pot ajudar a millorar la vida dels ciutadans. Per trobar-ne exemples no cal aquesta vegada anar fins als països nòrdics, sinó només atansar-se al País Basc, on han aconseguit controlar els preus amb una oferta d'habitatge públic important.
És en aquest sentit que arriben les decepcions. La decepció de veure el partit d'esquerres majoritari a l'estat espanyol presentant un programa electoral que d'esquerres només en té el nom, tractant els ciutadans com individus que voten al millor postor. La decepció de veure que el partit de dretes majoritari a l'estat espanyol renúncia a la moderació i deixa tot el centre lliure aniquilant l'últim supervivent de la creuada aznarista. I finalment, la decepció de veure com l'església catòlica insulta la intel·ligència dels cristians insinuant que el Partit Popular és la opció més coherent amb el missatge de Jesús.
1 comentari:
El mercat sempre el mercat. El gran error ha estat permetre que els pisos de protecció publica passin a mans de privada, aquest és l'unic problema. L'estat no és pot dedicar a fer regals, per que si et regalen les coses hom no treballa. Segona les 4 provincies basques de l'estat espanyol, són un mòn apart, on és poden permetre això graciès que hi ha moltes empreses, que paguen un baix impost de societat i guanyen molt creen llocs de treball, aquests paguen impostots, se'ls administren, i gira la roda del virutosisme...o com diuen a la casa de juntes de gernika. Las maravillas del concierto economico
Publica un comentari a l'entrada