dilluns, 31 de març de 2008

Afrontem el tema de l'aigua

Com tots ja sabeu, ja que mai me n'he amagat, sóc simpatitzant i amic de l'esquerra verda nacional. Això però no m'ha d'impedir ser crític quan les coses no es fan tan bé com s'haurien de fer, i això penso que ha succeït amb el tema de la sequera i el transvasament del Segre.

No dubto que no hi ha hagut mala fe en el procés, però en un inici no es va ser prou transparent explicant la gravetat del problema de la sequera ni prou valent per anomenar al desviament d'aigua del Segre cap a la regió metropolitana "transvasament". En política, com en tot, s'ha de ser molt clar, concís i rigorós presentant el problema a la ciutadania, i més clar, lúcid i rigorós encara explicant el perquè de la solució adoptada.

No obstant, crec que s'ha reaccionat a temps i que la recerca d'un consens amb la oposició en aquest tema tan fonamental és imprescindible. Tal com passa amb l'educació, la sanitat, o el model productiu, el sistema d'abastiment d'aigua i les polítiques per a fomentar-ne l'estalvi han de ser consensuades per govern i oposició, de manera que no estiguem cada 4 anys canviant de model.

El problema és greu i la resposta no és gens fàcil. Si es produeixen els talls d'aigua les conseqüències econòmiques poden ser importants. També és cert que el fet que en els darrers tres anys la regió metropolitana hagi treballat per reduir el consum ens dóna més legitimitat per demanar a la resta del territori una certa solidaritat. Així, hi ha hagut un esforç molt superior al que hi havia hagut fins ara per estalviar aigua i buscar-ne noves fonts: construcció dessalinitzadores, recuperar els recursos abandonats com els pous...

No obstant, des del meu punt de vista hi ha 2 requisits fonamentals que haurà de complir la solució finalment triada:

i) Que tota decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori. La política és l'art del possible, i en aquest art tan importants són les qüestions tècniques com l'acord social.

ii) Que la solució que que finalment s'executi, si té un impacte mediambiental, sigui temporal i reversible.

Us deixo finalment amb una frase l'escriptor irlandès Samuel Beckett que vaig escoltar ahir i m'agradaria compartir amb vosaltres,

"M'he equivocat. És igual. Ho tornaré a provar. Fracassaré altre cop. Però fracassaré millor."

1 comentari:

Dr. Flasche ha dit...

Realment, encara no conec el tema prou com per criticar iniciativa. Només tinc forcer per criticar-nos a tots plegats per no tenir una cultura de l'aigua equilibrada.