Finalment he aconseguit dilatar prou el temps com per encabir-hi l'estona d'escriure un post precari. Les darreres setmanes han estat atapeïdes per causes diverses que s'han anat encadenant. La darrera, i la que segurament pot resultar més atractiva i interessant als vostres ulls, és l'entrada al pis que hem llogat amb la Laia. Amb un balcó a la plaça del Nord del barri de Gràcia, aquest tercer amb cuina, menjador, dues habitacions i un bany, ens acollirà en el futur recent de les nostres vides.
Mai m'havia imaginat que el procés d'omplir de mobles un habitatge pogués resultar tan il·lusionador i dur a la vegada. Després de traslladar per mitja Barcelona un matalàs i un somier amb res més que les nostres cames i braços, va arribar l'excursió a l'IKEA on per comprar 4 coses ens hi vam passar 4h. Posar bombetes i portalàmpades ens va proporcionar la llum suficient per a desxifrar els manuals IKEA i muntar els mobles. Paral·lelament, pares i mares ens van fer donació de diferents estris i utensilis per a cuinar i poder mantenir així una alimentació sana i equilibrada. I finalment, recollir el sofà d'una tieta de la Laia ens va fer estalviar uns dinerets, llàstima que aquell mateix dia no funcionés l'ascensor. Almenys, un cop dalt vàrem poder descansar còmodament. I no cal dir que res d'això no hauria estat possible sense l'ajuda de mares, pares, germans, germanes i amics com la Marta que ens van deixar una furgoneta per recollir el bonic però pesat sofà. Per tot i a tots, moltíssimes gràcies.
Una vegada tenim l'imprescindible resolt, ens disposem a abordar aquells detalls subtils que han de fer del nostre pis una acollidora llar, i és que com diu el meu director de tesi "el diable es troba en el detalls".
I canviar les coses per fora sempre et canvia una mica per dins. Així començo aquest estiu amb l'entusiasme d'intentar aprendre a viure millor amb les mateixes coses i aprendre el millor de la gent del meu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada