Reines de conte i valors culturals

Hi havia una vegada un poderós rei que vivia amb la seva esposa, la reina, en un gran castell ben protegit per una muralla i un fossar. El rei va haver de marxar de viatge i li va demanar a la reina que per la seva seguretat no sortís en cap cas del castell. Al marxar, el rei va dir-li al guàrdia de l'entrada que no deixés sortir a la reina, i si aquesta s'escapava la matés.

L'endemà, però, la reina va fugir del castell utilitzant un túnel secret. Es va trobar amb el seu amant, a qui li va proposar de marxar plegats i començar una nova vida. L'amant, espantant pel poder del rei, va refusar l'oferiment argumentant que tard o d'hora el rei els trobaria i els mataria. Decebuda, la reina va anar a veure la seva millor amiga per explicar-li l'ocorregut i fer-li la mateixa proposta que a l'amant. Aquesta va al·legar que no podia deixar els seus fills sols i tampoc va acceptar l'oferiment. La reina, doncs, es va veure obligada a tornar.

De camí al castell, la reina es va trobar un barquer que navegava per l'aigua del fossar. Li va demanar que la portés a la part posterior del castell on podria entrar per la porta secreta que ja havia utilitzat per sortir. El barquer li va demanar diners a canvi. La reina, però, no portava ni un cèntim, així que el barquer no va acceptar el tracte. Pocs minuts després, la reina era assassinada per el guàrdia de l'entrada principal del Castell que l'havia sorprès intentant entrar.

Aquest conte el va llegir fa pocs dies el professor d'alemany de la Laia com a exercici per generar debat. Després de la lectura, el professor va preguntar als estudiants: De tots els personatges que surten en el conte, quin és el responsable de l'assassinat de la reina?

Pot semblar aquesta pregunta completament òbvia a primer cop d'ull. Segurament, en una classe catalana seria fàcil arribar al consens de que hi ha dos responsables: el rei i el guàrdia. Un com ideòleg i persona que ha donat l'ordre i l'altre com a autor material dels fets.

La classe d'alemany de la Laia, però, no és plena de catalans sinó de gent d'arreu del món, gent amb un alt nivell d'educació que venen de cultures i maneres de veure el món diferents. Així, un metge del Iemen donava una alta responsabilitat a l'amant, personatge que segons ell va enganyar a la reina seduint-la i deixant-la posteriorment abandonada. Una doctora en biotecnologia de Malàsia, en canvi, argumentava que la culpa era de la mateixa reina; primer per desobeir les ordres del rei i després per presentar-se a l'entrada sabent el futur que li esperava.

Aquella pregunta que semblava trivial als nostres ulls, rebia respostes completament diferents segons el background cultural de cadascú. És doncs interessant veure com els nostres conceptes de justícia, responsabilitat, llibertat i igualtat no són en absolut obvis i que ,tot i que tenim tant en comú, no podem encara donar per fet que la humanitat compartim els mateixos valors morals. La qüestió de com ens podem organitzar els 6 mil milions de persones que compartim aquest planeta esdevé tot un repte. Un repte que hem d'afrontar amb diàleg i coneixement mutu, i no amb cultures tancades impermeables plenes de prejudicis i superioritat moral.