dissabte, 20 de novembre del 2010

Eleccions 28N (1/2): Balanç.

D'aquí a una setmana hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Les eleccions són un bon moment per fer balanç de les polítiques fetes els darrers anys, reflexionar sobre la societat que volem construir a llarg termini, i definir objectius específics (a implementar en la propera legislatura) que ens permetin acostar-nos a aquesta societat. Quan votem, crec que hem de tenir en compte precisament aquests tres factors (balanç del passat, ideologia i projectes immediats) per escollir. Parlem avui del balanç del tripartit.

Si ens fixem en l'opinió de la majoria de mitjans de comunicació, sembla que els 7 anys de govern d'esquerres hagin estat un absolut desastre. El mantra més repetit en diaris com la Vanguardia ha estat: "el tripartit és un desgavell que ha frenat el desenvolupament del país". Si busquem, però, paràmetres objectius per mesurar tal paràlisi podem veure que això no ha estat realment així. Durant el període 2003-2010, per exemple, s'han aprovat més lleis que en la majoria de períodes de set anys anteriors.

És natural que les accions d'un govern tinguin detractors i no agradin a tota la ciutadania. Ara bé, com a ciutadà tinc la impressió que el desprestigi que ha sofert el projecte de govern tripartit no s'ha correspost amb les seves polítiques concretes sinó a quelcom més abstracte. Aquest desprestigi no ha tingut res a veure amb la crítica constructiva. No té sentit que ens omplim la boca amb patriotisme si després desprestigiem sense arguments les institucions del nostre país.

1) Regeneració democràtica
El primer que va significar el tripartit va ser un canvi en el poder després de 23 anys de governs de centre conservadors. Aquest fet és per si sol positiu, ja que introdueix l'alternança. En el nostre país havíem arribat a confondre les institucions públiques i els seus càrrecs amb un partit polític i unes persones.

Pel que fa als projectes a mig-llarg termini, s'ha intentat fer els pactes nacionals consensuats amb l'oposició i els actors dels sectors implicats. També es van introduir mecanismes de participació ciutadana en l'elaboració de l'Estatut. La cara i la creu d'aquesta legislatura van ser les ILP contra els toros per una banda (va ser aprovada) i les dels transgènics i del referèndum independentistes (ni tan sols van ser admeses a tràmit).

2) Eix esquerra-dreta
El segon gran canvi que introdueix el govern és una orientació diferent de les polítiques. Es posa més prioritat als serveis públics i s'hi destinen més recursos. S'afronten temes que no s'havien afrontat fins aleshores: la planificació territorial, la gestió de l'aigua, política d'habitatge, més èmfasi en les energies renovables, els problemes de qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana, la construcció de presons, posar fi als privilegis de què gaudien alguns mitjans de comunicació, algunes escoles concertades i privades, etc.

Pel que fa a la fiscalitat se segueix el manual socialdemòcrata de la progressivitat. Per exemple, es fa una reforma intel·ligent de l'impost de successions que garanteix mantenir gran part de la recaptació a la vegada que menys d'un 10% de contribuents han de fer-hi front.

3) Eix catalanista-espanyolista
En aquest àmbit el primer tripartit trenca i supera la dinàmica del "peix al cove" en les negociacions amb Madrid que s'havien practicat fins aleshores. El tripartit planteja de forma clara i transparent quina és la relació que Catalunya vol tenir amb l'estat espanyol. Així, el 30 de setembre del 2005 s'aprova una proposta de nou estatut al Parlament. Tots coneixem el desenllaç d'aquesta història: es fa per primer cop evident el conflicte de sobirania amb l'estat espanyol.

Pel que fa a reconeixement internacional, s'ha fet un esforç per tenir presència a diverses capitals mundials mitjançant les delegacions de la Generalitat. Com a persona que viu a l'estranger, puc certificar que la Delegació Catalana a Berlín fa una bona feina al llarg de l'any per internacionalitzar la nostra cultura, llengua, potencial turístic i indústria. L'objectiu es connectar-nos amb el món sense intermediaris i fer-hi amistat.

Naturalment el govern tripartit no ho ha fet tot bé. Jo mateix n'he estat crític diverses vegades en aquest mateix bloc. A vegades, ha faltat coherència en l'acció de govern. Així, per exemple, mentre Medi Ambient ha fomentat la lluita contra el canvi climàtic, Esports donava subvencions per construir Kàrtings.

El balanç global, però, és per mi més positiu que negatiu. S'ha canviat el rumb en molts àmbits i s'han fet coses que no s'havien ni plantejat fins ara. Alhora, em queda també un regust amarg. Jo sóc dels que hauria volgut anar més enllà en molts altres àmbits (participació ciutadana, internalització dels costos ecològics, banca pública, canviar la regulació de l'ordenació del territori, millorar la formació dels mestres, etc.). De tot això, però, en parlarem el proper post.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola Arnau,

Estic força d'acord amb tot el que dius en general, i molt d'acord en particular amb les observacions sobre la Vanguardia i l'impost de successions.

En la vessant negativa, jo afegiria que tot el tema del Estatut ha estat un error de principi que ha marcat les dues legislatures i ha fet més mal que bé, sobretot tenint en compte tot el soroll mediàtic que ha afegit.

Dic "error" perquè crec que, tot i que les intencions eren bones, era ingenu creure que es podia fer una reforma en profunditat del model de relació amb Espanya a partir de l'Estatut. Molts articles de l'Estatut encaixaven amb calçador amb la Constitució espanyola, i se sabia d'entrada que hi havia un tribunal constitucional al final del camí que no anava a fer una interpretació oberta. I, és clar, al final tot han estat plors i laments...

Jo crec que s'havia d'haver intentat proposar una reforma constitucional abans de canviar l'Estatut, tot i sabent que hagués estat un intent molt difícil.

Espero que tot et vagi molt bé per Berlín. Fins aviat!!

Dani

Jaume ha dit...

Hola Arnau.

Jo crec que la mala fama del tripartit, o com a minim en el PSC es mes aviat en l estil. Lo que dius de fer polítiques ecologiques i construir Kartings.

Jo vaig votar ICV la ultima perque eren els unics que volien tripartit, com jo. Pero despres de veure com en epoca de crisis han començat a posar multes, com la policia tracta a les putes i els lateros, com al final es baixen els pantalons en les necessitats economiques de les multinacionals... He decidit votar a la Mairena. Pel canvi!!! Per una oposició dura de veritat.