Feia una setmana que no em retrobava amb el bloc, i és que aquesta darrera setmana he tingut la sort de gaudir de la companyia d'uns quants amics que m'han vingut a visitar. No ha estat fins aquesta tarda, que en Marc ha agafat el vol que l'ha dut fins a Barcelona després de passar una setmana a Mainz. Han estat, aquests, uns dies especials, on a part de amb en Marc, he conviscut amb en Xavi, que va arribar dijous al matí i va marxar divendres al vespre, i la Carol i en Franqui, que van arribar el migdia de divendres i se'n van tornar dilluns. La Carol i en Franqui van dormir a casa la Mariona, que també ens ha acompanyat en moltes de les activitats que em fet al llarg d'aquest cap de setmana.
Si hagués de descriure amb detall totes les activitats que vam fer, sé que ningú no es llegiria el post per mandra a afrontar-se a tal extensió. Intentaré ser, per tant, breu. Dissabte vam anar a Wiesbaden, una ciutat burgesa amb una de les rendes per càpita més altes d'Alemanya. És plena de palauets, botigues d'articles de luxe, i té un glamurós casino on els de la colla disfrutaríem jugant al pòquer. Al tornar, vam sopar al meu restaurant preferit de Mainz, el nom del qual sempre sóc incapaç de pronunciar, i encara menys d'escriure. Finalment, diumenge ens vam llevar tard, i després de visitar l'església màgica de St. Stefan, vam fer una volta llampec per Frankfurt. Prometo que tan aviat com rebi les seves fotos, en penjaré algunes al bloc.
Abans d'acabar aquest post, m'agradaria ja enunciar l'alta probabilitat que en les properes i últimes setmanes a Mainz, escrigui al bloc amb menys freqüència. La meva estada arriba a la seva fi i la pressió per acabar algunes feines augmenta. Una certa nostàlgia ja em sacseja quan recorro els carrers d'aquesta ciutat que m'ha acollit i ha estat casa meva per un temps.
Al mateix temps, la visita d'amics com els que han vingut aquesta setmana, em fan venir ganes de tornar i trobar-me altre cop a casa, amb la gent de sempre.
Si hagués de descriure amb detall totes les activitats que vam fer, sé que ningú no es llegiria el post per mandra a afrontar-se a tal extensió. Intentaré ser, per tant, breu. Dissabte vam anar a Wiesbaden, una ciutat burgesa amb una de les rendes per càpita més altes d'Alemanya. És plena de palauets, botigues d'articles de luxe, i té un glamurós casino on els de la colla disfrutaríem jugant al pòquer. Al tornar, vam sopar al meu restaurant preferit de Mainz, el nom del qual sempre sóc incapaç de pronunciar, i encara menys d'escriure. Finalment, diumenge ens vam llevar tard, i després de visitar l'església màgica de St. Stefan, vam fer una volta llampec per Frankfurt. Prometo que tan aviat com rebi les seves fotos, en penjaré algunes al bloc.
Abans d'acabar aquest post, m'agradaria ja enunciar l'alta probabilitat que en les properes i últimes setmanes a Mainz, escrigui al bloc amb menys freqüència. La meva estada arriba a la seva fi i la pressió per acabar algunes feines augmenta. Una certa nostàlgia ja em sacseja quan recorro els carrers d'aquesta ciutat que m'ha acollit i ha estat casa meva per un temps.
Al mateix temps, la visita d'amics com els que han vingut aquesta setmana, em fan venir ganes de tornar i trobar-me altre cop a casa, amb la gent de sempre.
1 comentari:
Hola bon nit !
Com va, que em trobes a faltar...? jo si...:$ jiji..
Al final em vaig embolicar i vaig acabar fent el blog, ja està llest per donar-hi alguna volta de tant en tant...no massa sovint, que tampoc és tan interessant com això :)
I ara t'envio les fotus, nanit macu
Publica un comentari a l'entrada