Em trobo en un cap de setmana d'impàs entre la visita del David i la Jèssica de la setmana passada i l'arribada de l'Inu, en Xavi, en Franki i la Carol la que ve. De fet, l'Inu arriba demà a la nit mateix, i passarà aquí una setmana completa. Em fa molta il·lusió. Com ja vaig escriure quan van venir la Maria i l'Albert, són aquestes oportunitats per enfortir l'amistat, crear noves complicitats, i xerrar sense els límits del temps.
Ahir vaig sortir de festa amb dos alemanys, l'Eugen i en Michael, i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. En Guillem i la Mariona, dos catalans que ja eren a Mainz quan hi vaig arribar i que hi continuaran essent quan torni, estaven cansats i finalment no van venir. Va ser una oportunitat per sentir-me integrat en aquest país del que penso que n'hem d'aprendre algunes coses.
Ahir vaig sortir de festa amb dos alemanys, l'Eugen i en Michael, i la veritat és que ens ho vam passar molt bé. En Guillem i la Mariona, dos catalans que ja eren a Mainz quan hi vaig arribar i que hi continuaran essent quan torni, estaven cansats i finalment no van venir. Va ser una oportunitat per sentir-me integrat en aquest país del que penso que n'hem d'aprendre algunes coses.És en aquest instant que veig a prop el final de la meva estada. Per una banda, això vol dir que aviat tornaré a tenir a prop totes les persones que estimo i que he deixat a Catalunya, per l'altra, el fet que el temps m'hagi passat tan de pressa, em deixa un regust de no haver sabut aprofitar prou bé la meva estada.
1 comentari:
Qualsevol viatge és un petit camí d'aprenentatge, ajuda a tenir una perspectiva diferent d'enllà on vens i cap a on vas: nous horitzons.
Publica un comentari a l'entrada