dilluns, 3 de desembre de 2007

Balanç 1-D

He esperat amb paciència la reacció de la premsa espanyola i els polítics de Madrid a la manifestació del dia 1 de Desembre. La meva espera, però, ha estat en va. Cap portada, cap anàlisi de les conseqüències que pot tenir aquesta, com a molt una notícia de mitja columna perduda en alguna pàgina interior.

Decideixo consultar l'enemic número 1 dels polítics: l'hemeroteca. Allà hi trobo per exemple que la vuitena marxa de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo va ser portada del diari el Mundo fa un parell de diumenges, tot i que segons la delegació del govern hi van assistir de l'ordre d'unes 60 mil persones. Al contrari del que pensava, descobreixo que el nombre de manifestants no és el criteri per dir on ha d'estar la notícia d'una manifestació.

Vaig a la pàgina dels sindicats CCOO i UGT, per intentar comprendre les raons que van fer que no se sumessin a la manifestació. Ells fa molts anys que estan reclamant millores a les infraestructures ferroviàries i al transport públic i, en certa manera, em va decebre la seva absència. Allà llegeixo un manifest que no té cap punt en contradicció amb el de la manifestació.

Amb tantes coses sense entendre, em mostro incapaç d'escriure el meu balanç de la manifestació de dissabte. Decideixo retirar-me i deixar-vos amb l'agut anàlisi que fa en Raül Romeva abans que més paradoxes em provoquin insomni.