Última vegada?

És fàcil adonar-se que un ha fet una cosa per primera vegada. El que no és tan fàcil és saber quina serà l'última vegada. Independentment de si existeix o no un destí, aquest ens passa completament desaparcebut als que no som vidents, pitonissos i astròlegs. Això ens impossibilita a dir res sobre el nostre futur, i per tant a jutjar quina serà l'última vegada. La saviesa popular ja fa segles que és conscient d'això amb el seu "no diguis mai d'aquesta aigua no en beuré", i Nils Bohr ho va sentenciar amb la còmica frase "és difícil fer prediccions, sobretot respecte al futur".

Avui he estat temptat de fer un post al bloc explicant que seria la última vegada que aniria a l'estació principal de Mainz a recollir una visita. La reflexió anterior però m'ho a impedit. Avui arriba la Laia de Barcelona, i només us puc dir que, amb una alta probabilitat, serà l'última visita que vaig a buscar a l'estació abans que aquesta primera, i qui sap si última, estada a Mainz s'acabi.

Qui sap quines són les sorpreses que ens té preparades l'atzar. Qui sap si quan prengui el vol de tornada el dia quinze, serà la darrera vegada que posaré els peus en aquesta ciutat. I si no podem intuir el futur, el millor que podem fer és viure el present. És la nostra una societat d'homes i dones que viuen atrapats i estressats en el futur, pensant en que faran o quina obligació tenen per demà, somiant com gaudiran d'allò que encara no tenen avui. És el nostre món occidental ple de persones que no sabem gaudir ni assaborir el present, que és en el fons, l'únic temps en que es viu. Com diu el filòsof alemany que va ser entrevistat a la contra de la Vanguardia deu fer unes dues setmanes: "ens passem la vida corrent, buscant la felicitat, i no ens adonem que el que hem de fer és aturar-nos i deixar que ens atrapi".

Us desitjo doncs, un molt bon present, i no us estranyeu si fins d'aquí a uns dies no apareixen novetats al bloc, estaré també gaudint del meu.