dimecres, 27 de febrer de 2008

Kosova

És molt curiós la quantitat d'experts que han sorgit darrerament sobre la història de Kosova i el seu darrer episodi, la proclamació unilateral d'independència. És molt curiós també que tots aquests experts acostumen a coincidir en que aquesta proclamació és un acte il·legal i il·legítim, ja que viola les lleis vigents a l'estat de Sèrbia.

Comparteixo amb ells que en tot procés d'independència seria desitjable una separació de mutu acord tal com va passar amb Txèquia i Eslovàquia el 1993. No obstant, a vegades això no és possible. Aquest seria el cas de Txetxènia, Palestina i també de Kosovo, que estant patint i/o han patit una forta repressió dels estats als que pertanyen o pertanyien. A Kosovo, Slobodan Milosevic va practicar una ofensiva a tot allò que no era pro nacionalista serbi: a les escoles se segregaven els infants serbis i albanesos, es va prohibir l'entrada dels albanesos a la universitat, els treballadors públics albanesos van ser expulsats de les seves feines (metges, professors, infermers, carters, xofers d'autobús...), en les zones rurals s'enviava als albanesos a camps de refugiats. Davant tot això la resposta de la majoria albanesa va ser durant gairebé una dècada (1989-1997) de desobediència pacífica: van crear un sistema paral·lel de salut i educació, votant a un parlament en eleccions clandestines i pagant uns impostos paral·lels als que igualment pagaven a Sèrbia. Mentre a occident fèiem els ulls clucs a aquesta situació, es va formar la guerrilla albanesa ELK que va passar a l'acció armada matant civils serbis. Aquests fets provocarien una contundent reacció del govern de Milosevic, el conegut genocidi albanès que seria l'excusa de la OTAN per a intervenir en la regió amb els bombardeigs del 1999.

El cas de Kosova encara té però una subtilesa més interessant, i és que la regió que formarà l'estat Kosova es considera el braçol de la nació Sèrbia, l'estat del que es volen independitzar. Així doncs, ens trobem en un cas en que els principis democràtics es troben en conflicte amb les raons històriques. El meu parer és que quan es dóna un conflicte d'aquestes característiques s'han de prioritzar les raons democràtiques.

És per tot això que sospito que els experts que han sortit darrerament no estant excessivament preocupats per la qüestió Kosovar o Sèrbia, sinó que llegeixen el context balcànic en clau espanyola, tement que el destí ens porti cap a un futur on en alguna nació de l'estat es formi una majoria social partidària de la independència.