diumenge, 2 de març de 2008

Marató de BCN 2008: missió complerta

Ha estat molt dur, sobretot als darrers quilòmetres, però finalment i després de 3 hores i 46 minuts (16 minuts més tard que els meus companys Dani i Javier), he creuat la línia de meta. La distància, 42 km i 195 m, la mateixa que va recórrer el soldat grec Pheidippides des de la ciutat de Marató fins a la d'Atenes l'any 490 aC per portar la notícia de la victòria dels grecs sobre els perses. Diu la llegenda que tot just haver-la enunciat, Pheidippides va caure mort a terra fruit del cansament.

És curiós que la distància real entre Marató i Atenes és lleugerament inferior a 40 km. Resulta que la longitud de la Marató moderna es va establir als Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins l'estadi de White City a l'oest de la ciutat.

6 comentaris:

Marc ha dit...

Uhm...no sóc un expert en això, però...3h 46min per fer 42 km...no és volar?? Osti Arnau, ets el meu ídol xD
Estic content q hagi anat béé!!

ripero ha dit...

Eis, Arnau, comparat amb el grec... Tu venies d'una batalla on havíeu massacrat perses? ;)

Joan ha dit...

i jo soc el persa q us va abandonar...

SummerRose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
SummerRose ha dit...

La història de los 42.195 quilòmetres és veritablement curiosa. Sembla que en principi la marató de Londres de 1908 també havia de tenir aproximadament 40 quilòmetres. Però resulta que aquell dia plovia i, per tal que el rei (que era l'encarregat de donar la sortida) no acabés xop, la sortida de la prova es va traslladar a sota del balcó del palau de Windsor, amb la qual cosa la distància inicial es va allargar un parell de quilometrets (segons altres fonts la pluja no va tenir res a veure i la raó del trasllat va ser que el nets dels reis poguessin veure la sortida). Per completar la barroeria, és van afegir uns altres 195 metres a fi que la cursa acabés just al davant de la tribuna on es trobava la reina a l'estadi de White City. Qui vulgui extraure alguna conclusió sobre la reialesa, està invitat a fer-ho ;-)

Penkamuska ha dit...

Moltes gràcies Javier per acabar de completar l'anècdota. Segurament, si haguéssim sabut això al km 40 de la cursa, el nostre republicanisme hauria esdevingut extrem, i les orelles de totes les persones de sang blava de la Terra haurien sentit xiular les seves orelles.

Una forta abraçada,