divendres, 7 de març del 2008

Indignació, impotència

Acabo de saber la notícia i un sentiment d'indignació i impotència em sacseja el cos. Altre cop uns individus, i dic individus perquè seria injust tractar-los de persones, s'han cregut que la seva visió del món era millor que la resta i, com si la vida d'aquells que pensen diferent no valgués res, han assassinat un home innocent. Igual que ara fa 4 anys.

Res justifica la violència entre les persones: ni la llei de partits, ni les mancances de llibertat d'expressió. Hi ha mil mecanismes per denunciar situacions injustes sense necessitat de recórrer a la violència. Una violència a la que hem de respondre amb idees, voluntat i intel·ligència, però sobretot amb valentia.

La valentia que ha de mostrar l'esquerra abertzale d'una vegada i condemnar, sense embuts, la violència. Una esquerra que ha d'emancipar-se completament i desfer-se de les seves complicitats amb ETA. La valentia dels partits espanyols majoritaris per extingir una llei de partits que només justifica i dóna arguments a aquells que creuen en la via violenta. La valentia de la societat civil per a superar el passat i construir un futur millor. No serà fàcil, però només amb un gran esforç de reconciliació i la superació dels prejudicis entre uns i altres es podrà construir una societat sense fractures.

I diumenge... tothom a votar. Cadascú el que senti; alguns en blanc, altres a partits majoritaris, i una minoria a partits minoritaris. Tot està per fer i tot és possible.