Instal.lat al pedestal de la glòria després d'haver derrotat Napoleó a la batalla de Waterloo, el duc de Wellington va deixar dit per a la història que res, excepte la derrota, resulta més melancòlic que la victòria. Influïen en l'ànim de l'heroi militar anglès tant la insuportable llista de baixes com el tedi davant la contemplació continuada de l'horror i la misèria.
La jornada electoral ja ha passat ràpida i sorollosa després de mesos (potser
anys) de campanya. M'ha recordat a aquelles tempestes d'estiu que amb mitja hora poden canviar l'estat de les coses. Les terrasses d'alguns estan més netes i lluentes que mai, mentre altres han vist com els apareixien goteres al sostre.El clar guanyador de les eleccions ha estat el bipartidisme. L'any 1996 el PP i el PSOE tenien 297 diputats dels 350 que té el congrés. A partir d'avui en controlen 322. En poc més de 10 anys els partits petits han perdut el 50% dels diputats.
En l'àmbit català, només CiU ha aconseguit resistir l'embestida d'aquest bipartidisme i s'ha constatat que el creixement que estaven tenint Iniciativa i Esquerra en els darrers anys no té una base prou sòlida.
Al final doncs, els ciutadans han decidit que el llop del PP continués a l'oposició. I ara, sense llops a la vista, potser Zapatero i Chacón ens podran explicar quin és el projecte que ens tenien guardat.
Mentrestant, aquells que som simpatitzants de les forces damnificades en aquestes eleccions, l'esquerra nacional, intentarem païr els resultats, analitzar què s'ha fet malament, pensar com millorar, i sobretot continuar mirant al futur amb la il·lusió que un altre món és possible.
1 comentari:
I buscant que aquesta il·lusió esdevingui una visió.
Potser el bipartidisme forma part de la globalització. Quan ens toca fa mal.
Publica un comentari a l'entrada