dijous, 13 de març de 2008

No és nou

Escolto el grup Gossos i els dono la raó; aquest món només serà dels valents, dels que creuen que no tot està determinat i el futur és nostre. Aquells que no ensopeguen amb la por. Aquells que pugen als cims i això els fa millors. Els que es veuen capaços de decidir el seu destí. Els que saben viure cada instant. Aquells que són conscients que són fills de l'abundància i estan disposats a renunciar-ne a una part.



Tots apostem per viure amb pressa, som dins d'un tren que no s'atura i va directe fins la mort. I jo us proposo: parem el tren i baixem. Descobrim i vivim amb profunditat. Potser serà menor el trajecte recorregut però com a mínim ho haurem fet intensament. Segurament seré un il·lús, però això ens permetrà viure amb il·lusió, ens permetrà aixecar-nos sempre una vegada més.

1 comentari:

RY ha dit...

Gossos són boníssims. A la vida s'han de tenir projectes i il·lusions. I paciència, molta paciència que les coses arriben si es lluita per elles.