Les empreses relacionades amb internet i el sector immobiliari han estat les dues darreres bombolles que ens ha regalat l'especulació financera. Podíem llegir avui a el País que, segons el famós i multimilionari inversor/especulador George Soros, la propera bombolla especulativa vindrà donada pel petroli.
L'augment del preu del petroli té dues causes estructurals ben conegudes,1) Una oferta reduïda, deguda als acords entre els països de la OPEC. El petroli és la font principal d'ingressos d'aquests països, és natural, doncs, que el vulguin racionar per viure'n quants més anys millor.
2) Un gran augment de la demanda mundial provocada bàsicament per la Índia i la Xina. Qui ens havia de dir als europeus que algun dia els xinesos també voldrien anar en cotxe?
No obstant, segons Soros els especuladors financers s'han adonat d'aquest augment i donada l'alta rendibilitat del petroli han decidit invertir-hi. Això es traduirà en un creixement encara més alt del preu, que atraurà nous inversors fent que el petroli sigui encara més i més car. La conseqüencia és el que s'anomena una bombolla especulativa, és a dir, el petroli tindrà un preu molt superior al seu valor real (entenent per valor real el que tindria en cas de que aquests moviments especulatius no s'haguessin produït). Així és com s'arribaria al punt en que el preu del petroli seria tan alt, i la bombolla tan grossa, que la situació esdevindria insostenible i es produiria unes baixada sobtada del preu que tindria repercussions en tota l'economia.
Tan si Soros té raó i els especuladors estan entrant en el mercat dels combustibles, com si no, aquest context global ens convida a treballar perquè la nostra dependència del petroli sigui el menor possible. Per això, hauríem de lluitar en dos sentits:
A) Disminuint el consum energètic.
B) Buscant fonts d'energia alternatives.
Per aconseguir el primer objectiu és imprescindible un canvi en el nostre model de vida, sobretot pel que fa a la mobilitat, ja que és en el que destinem més energia. És curiós que, perseguint objectius completament diferents com són el respecte pel territori i la biodiversitat, arribéssim a aquesta mateixa conclusió (A 80 km/h pel 4t cinturó).
Pel que fa al segon, és bàsic incentivar la recerca, diversificar el màxim les fonts d'energia, i fer més eficient el transport. Crec que hauríem d'intentar produir l'energia el més a prop possible d'on ha de ser consumida, evitant així despeses inútils en transport. Això implica un model descentralitzat de producció, que no acostuma a agradar gaire als grans monopolis, ja que deixaria les portes obertes a l'entrada de noves empreses en el sector.
Desgraciadament, els estudis diuen que estem fent les coses a l'inrevés de com les hauríem de fer. El consum d'energia (i petroli) a l'estat espanyol augmenta a a un ritme superior al que augmenta el PIB. És a dir que cada any que passa ens costa més energia generar la mateixa riquesa. Són els nostres governs conscients d'aquests problemes? S'estan duen a terme mesures per a posar-hi remei? Esperarem a què ens passi el mateix que ja ens ha passat amb l'habitatge? Són simples preguntes que se'm fan persistents.
6 comentaris:
El teu post m'ha semblat prou interessant. I m'ha donat idees per un post propi...
Sempre dius coses interessant...
Molt interessant, de veritat, però per desgràcia, de seguida em ve una idea al cap. Quanta gent hi ha disposada a mirar una mica més enllà i reduir el consum energètic? el problema no és que tinguis o no raó, que per mi la tens tota, sinó quanta gent hi ha disposada a apostar per aquest canvi d'actitud. Quanta gent, hi ha, en definitiva, a acceptar que tens raó i actuar en conseqüència? la democràcia té aquestes coses... i em sembla que no estem parlant d'un 40%-60%... sóc molt pessimista...quina llàstima!
Arnau, els europeus acabarem comprant cotxes xinesos; el problema ve quan cada cop que endollem algun aparell no assumim que ens estem enxufant a una nuclear, una térmica o una MAT perquè el IPOD el volem a prop, però els inconvenients han de ser ben lluny. Avui he sentit a Martí Boada explicar que portar un kiwi de Nova Zelanda costa quatre vegades més kilocalories que el seu propi consum; no és sostenible. Reduir el consum energètic vol dir una nova sensibilitat envers els recursos que són sempre limitats.
Este artículo sobre el petróleo tiene un error de origen, y es considerar a los especuladores como seres deleznables. En el libro de Hull tienes una demostración de que los especuladores son necesarios para que un mercado sea completo. En un mercado completo hay coberturistas, arbitrajistas y especuladores. Todos hacen falta. El precio del petróleo subirá mientras la gente lo pueda pagar, y cuando no lo pueda pagar pues no subirá. Lo que es inmoral es el cartel del petróleo, la OPEP.
Otra cosa, el petróleo lo pagamos al mismo precio en España que en EE.UU., pero allí la gasolina cuesta una cuarta parte de lo que cuesta en España. La razón es que en España pagamos un 87% de impuestos por la gasolina. En lugar de hacer que vayamos a 80 km/h (que es una tocada de pelotas cada vez que tienes que ir por una autopista pensada para ir a 120) lo que habría que hacer es bajar los impuestos de la gasolina. Y si realmente quieres ser ecologista, entonces mucho transporte público de calidad (es inaudito que para hacer Arenys-Facultat de Física, es decir 50 km, se tarde 90 minutos), dejar aparcar en la calle sólo a los residentes de cada manzana, y parking público a 20 euros la hora. Eso son medidas, lo de los 80 km/h es demagogia y recolección de multas.
No em veig capaç de respondre a totes aquestes agudes contribucions amb un simple comentari.
Us demano, doncs, una pròrroga que em permeti trobar el temps lliure necessari per escriure una rèplica mínimament digna en forma de post.
Gràcies i una abraçada a tots ;)
Són dues planxes que es van comprimint i comprimint, i al mig, evidentment, s'hi troba el poble. Cert és que podríem començar una revolució més important, però s'ha de començar per la base, per l'arrel del problema, i l'arrel del problema és en el sistema.
El sistema capitalista i si no n'hi volem dir capitalista diguem-n'hi societat del benestar o postmodernitat, està basada en unes premises ocultes als ulls dels ignorants però que amb facilitat es poden desvetllar.
Per començar el simple fet de la especulació amb el diner -que abans era només una eina d'intercanvi-, o la velocitat del món -no sé si heu vist l'anunci d'orange, "ho vull tot, i ho vull ara"- i la demanda d'un benestar i un consumisme insostenibles. El que passa és que tot aquest sistema interessa econòmicament a les grans corporacions, que en vista del negoci, han enfortit la seva acció sobre el poble, amb certa tecnologia, amb la televisió -creant idees i necessitats errònies o si més no irrespectuoses-,...
Tenim el problema a les mans, i què fem? Doncs la cosa és complicada, perquè la única solució per frenar tot això és una aixecament del poble, pur i dur, un aixecament. Però és evident que perquè hi hagi un aixecament del poble que pugui reportar una millora en el sistema, aquest aixecament ha de ser racional, ha de ser intel·ligent.
La intel·ligència, quina mossa més tendra, raptada en la més alta torre de la postmodernitat. Només cal mirar el sistema educatiu, les escoles, els centres... Tothom està enganxat al sistema i ningú en vol sortir. Potser perquè no ho saben que hi són ficats, o potser perquè, de fet, ja els hi va bé...
Si no desenvolupem una mica de proïsme cap als altres, cap a la natura, i cap a nosaltres mateixos, tot seguirà igual.
Necessitem acció intel·lectual i educativa!
Visca els blogs!
lakk.
Publica un comentari a l'entrada