El partit d'ahir va ser una decepció per a molts catalanistes del nostre país que van veure com la principal federació de futbol que impedeix a la federació catalana ser reconeguda internacionalment s'enduia el primer premi de l'Eurocopa. A mi mai m'ha agradat gaire el futbol, i no em refereixo a jugar-hi sinó a tot el negoci que l'envolta. Crec que és un espectacle amb una projecció pública sobredimensionada, i que sovint ens distreu de temes més importants. En aquest sentit m'era bastant igual qui guanyés, i tot i que admeto que la sel·lecció espanyola ha estat mereixedora de la victòria, ja que en tots els partits ha jugat millor que els seus rivals, entenc també el sentiment de frustració dels que no han tingut ni tan sols l'oportunitat de participar.
Aquesta vegada però, i prenent la idea a en Vicent Partal, crec que el fet que la sel·lecció espanyola hagi arribat a la final, ha afavorit més que no pas perjudicat els interessos del catalanisme. Així, diferents mitjans estrangers s'han fet ressó dels conflictes d'encaix territorial de l'estat espanyol. Per exemple, el Herald Tribune, i altres mitjans anglesos insistien en el fet que a Catalunya i al País Basc no hi ha tant de suport a la selecció espanyola:"However, there have been no public screens erected in the northern Catalan regional capital Barcelona and in the Basque port city of Bilbao. Both regions have long-term separatist issues that stem from a distant history..." (article complet).
o el Libération deia que
"Reste le débat sur l’identité nationale. A la différence des titres madrilènes, La Vanguardia et El Correo (quotidiens catalan et basque) se refusent à employer la première personne du pluriel lorsqu’il s’agit d’évoquer la Roja." (article complet).
Qui ens havia de dir que quan l'espanyolisme vibra amb més força, més ens obriria la porta al món.
6 comentaris:
Hola,
doncs sento decepcionar-te,pero als mitjans alemanys es ven totalment el contrari (tant al Sueddeusche Zeitung com a Spiegel,dues de les publicacions de més reputació) vaig llegir totalment el contrari, deien que aquesta victoria ha mostrat que a Catalunya i al Pais Basc també ens sentim espanyols i que la victoria en el futbol potser obre un camí cap a un nou sentiment de cohesió de tots els pobles.Ahir la segona noticia del Tageschau,les noticies que fan a la televisió pública alemanya i que són les més serioses, només duren 15 minuts i on practicament només es tracten temes seriosos de la politica/economia alemanya i internacional, van dir com a segona o tercera notícia que aquesta victoria era tan important per Espanya perque totes les regions havien celebrat la victoria per igual i es va veure un sentiment de unitat, remarcant que a Catalunya i al Pais Vasc va ser especialement seguit i que molts es senten identificats amb la selecció.
La meva opinió: jo si que soc bastant futbolera i la veritat es que mai no m'havia interessat gaire la selecció espanyola, pero vist des de la llunyania (que he pogut comprobar que et dona una perspectiva molt diferent de les coses), he de dir que em sento molt més identificada amb Espanya que amb qualsevol altre país dels que participen a la Eurocopa (tant per una de les llengües que parlo, com per part de la cultura que comparteixo amb la resta d'Espanya), així que he estat contenta de que hagin guanyat (a més, s'ho mereixien) i segurament el fet que gran part dels jugadors siguin catalans fa que la gent s'hi identifiqui més.
Respecte al tema de seleccions catalanes,si,em semblaria perfecte si fossim un país independent, pero tal com estem ara, no li trobo cap mena de sentit...llavors també en reclamarien una per sud-tirol, una per Baviera..i així anar fent..la llista seria inacabable..
Hola Arnauet, com que el tema em sembla interessant, vaig a deixar-te una xicoteta reflexió al respecte.
Ahir de matí, a la SER, escoltava el Francino explicar, des d'un punt de vista totalment objectiu i imparcial (sic), com Espanya sencera s'havia unit per fer costat a la "Selección".
L'argument que utilitzava era molt senzill, era una mica així: "Se ha demostrado que en CataluÑa y el País Vasco siguen tanto a al Selección como en el resto de España, puesto que la media de share que obtuvo la final fue de un 80%, y el share en CataluÑa fue de un 70%."
Se'm va quedar una mica cara de "tonto"... Si la mitjana espanyola és d'un 80% i la catalana un 70%, estic jo molt equivocat o això és una diferència realment simptomàtica??? És a dir, és obvi que el seguiment a Catalunya és "clarament inferior" al de la resta d'Espanya, i no només això, sinó que un cert percentatge d'aquest seguiment era "contrari" als interessos de la "Selección".
Per tant, crec, aquesta suposada "unió" de què parlen alguns medis, crec, en la meua humil opinió que és clarament fal·laç i irreal. Sense que servisca de precedent, estic d'acord amb l'Arnau i crec que les dues cites a què fa referència s'acosten més a la realitat.
Respecte a l'últim comentari de la Judith, la meua resposta és clara: Una selecció per a Catalunya, una per a Baviera, una per al Sud-Tirol... si així ho demanen aquestes regions, clar. La gran majoria de seleccions federades actuals tenen moltíssimes menys llicències federatives que les que existeixen a Catalunya, per exemple.
Per tant, si alguna cosa tenen les seleccions catalanes, és sentit.
Hola Vicent,
bé,ho dic d'una altra forma: crec que junts podem aconseguir molts més èxits que només amb una selecció de jugadors catalans. Un dubte que tinc es com es trien els jugadors de la selecció catalana. O sigui, quins son els requisits. Qui te dret a jugar en aquesta selecció? Ho pregunto perque ho ignoro i ja que sembla que vosaltres hi enteneu, potser m'ho podeu aclarir..
Respecte a les estadístiques, teniu raó que una part de la població catalana s'ho mirava desitjant la derrota dels espanyols..
Ara bé, jo no sé a quina Catalunya viviu vosaltres, pero al menys a la meva zona de Catalunya (Costa Brava) i asseguraria que a l'area metropolitana de Barcelona, un gran tant per cent de la gent (segurament més del 50%, tot i que no tinc dades) prové, o bé de fora de Catalunya o bé son fills de "inmigrants" de la resta de l'estat, de Marroc o de paisos Sudamericans. I us aseguro que van celebrar la victoria de la selecció espanyola com les del Barsa (no tinc c trencada).
Cada vegada em molesta més que en aquest país es difícil no estar en un extrem.O bé ets fatxa o bé ets independentista. Ets extrany si estimes i vetlles pel català, si t'agrada el castellà perque t'obre un munt d'oportunitats a tot el mon, et sents català, pero dins d'Espanya, disfrutes amb el bon futbol de la selecció espanyola (on recordem-ho,hi jugen voluntariament uns quants "catalans")..Tot això sembla una combinació que els polítics i moltes persones semblen no entendre, pero que es el cas de una gran part dels catalans.
I ara, a treballar una miqueta, que ja ve essent hora!
Hola,
Trobo molt interessant aquesta línia de discussió.
Sense entrar en què diuen els medis, dels que estic parcialment informat només (el morbo que té la COPE en dies com aquests...), m'agradaria afegir la meva experiència personal.
Parlo per la meva colla, que és el que he vist aquesta eurocopa. Tots ens fem anomenar d'esquerres, i tots defensem Catalunya i la nostra sobirania parcial que tot sovint es veu amenaçada per Tribunals Constitucionals entre d'altres. Sempre parlem en Català entre nosaltres. Sóm catalanistes.
No obstant, ens hem sentit identificats amb aquesta selecció, perquè també ens sentim espanyols en certa manera. Però l'aflorament de banderes amb toros i pollastres ens ha provocat com a la majoria molt rebuig.
No m'agrada el nacionalisme espanyol, sobretot el que fa referencia al segon terç del segle XX, i mai em penjaré una bandera constitucional com a capa (ni una estelada). Però no tindria cap problema amb fer-ho amb la tricolor, que també representa una Espanya (de la que m'enorgulleixo), potser una altra Espanya, però una Espanya al cap i a la fi...
Dit això, la democràcia com a mal menor per davant de tot, i que cap tema sigui tabú en aquest paradigma. Hem de poder parlar de sobirania i de seleccions catalanes en democràcia.
Primer de tot m'agradaria dir que:
1) No sóc un defensor de la creació de seleccions catalanes "oficials", ni tampoc un detractor.
2) No sé si seria bo que es crearen, tant per a Catalunya, com per a Espanya.
3) Crec que els polítics deuen tenir en la seua agenda temes més importants que l'oficialitat o no d'una selecció que només aplega l'elit d'un determinat esport.
Dit això, crec que l'oficialitat d'una selecció esportiva, diguem-ne, "no-estatal" deu ser una decisió que ha de prendre de manera bilateral la regió no-estatal amb l'organisme mundial (o europeu) corresponent. En aquest cas, si la federació catalana de futbol (per exemple) considera que hi ha un seguiment interessant d'una possible selecció catalana oficial (que, siga un 20% dels catalans, o un 60%, existeix), deuria poder parlar directament amb la FIFA o la UEFA sense que la RFEF tingués cap dret a dir res. Si la FIFA/UEFA no permet en el seu reglament tenir seleccions sense estat, aleshores les federacions s'hauran d'adaptar a les normes. Si aquest és el cas (ho desconec), aquesta normativa no m'agrada. Allò que no considere en absolut just és que la RFEF s'interpose en qualsevol tipus de conversa entre la FIFA i la FCF.
A banda d'aquestes consideracions tècniques, i seguint la línia que diueu tant la Judith com el Joan, estic d'acord amb vosaltres que no cal situar-se als extrems. Més encara, crec que sol ser contraproduent. Hom pot ser catalanista, i seguir la selecció espanyola, i preferir una bandera a una altra, etc. Però serem més lliures com més "opcions d'elecció" tinguem. I en el cas de les seleccions esportives, és obvi que un català/basc/gallec/bavarés... avui dia té menys opcions d'escollir de les que segurament voldria. I cal que les decisions polítiques intenten reflectir la realitat social existent, i no com sovint es fa, "crear" una realitat social inexistent.
Moltes gràcies per les aportacions i el debat que heu generat. Sense vosaltres aquest bloc no tindria sentit.
Una forta abraçada a tots,
Arnau
Publica un comentari a l'entrada