dimarts, 16 de setembre del 2008

La revolució no serà retransmesa

Aquest és el títol del documental que ens va regalar TV3 durant la matinada que queda entre divendres i dissabte. Només en puc lamentar la intempestiva hora d'emissió que devia impedir gaudir-ne a més gent. Tot i així, m'agradaria des d'aquí felicitar a televisió de Catalunya i en especial a la seva recent i flamant directora, Mònica Terribas, per aquesta aposta informativa.

La revolució no serà retransmesa explica la seqüència de fets que van envoltar el cop d'estat contra el president veneçolà Hugo Chávez l'11 d'abril de 2002. Chávez, un polític atípic que no deixa a ningú indiferent però a qui tampoc ningú pot negar la seva legitimitat democràtica, va ser segrestat durant dos dies fins que una massiva reacció popular i varies unitats militars van recuperar el Palacio de Miraflores i reivindicar-lo com a president constitucional. La revolució no serà retransmesa és tan un testimoni d'aquests fets que posteriorment van ser ocultats i deformats pels grans mitjans de comunicació (veneçolans i internacionals), com una denúncia al frau informatiu.

Al veure el reportatge, no he pogut evitar sentir indignació i certa ràbia a l'adonar-me de la mala fe d'aquells qui orquestren el cop d'estat per recuperar els seus privilegis econòmics. Indignació i ràbia que he procurat canalitzar en ganes de ser més fidel que mai a la causa de la justícia i en energia per aprofitar les oportunitats que tenim cada dia al davant per fer una mica millor el nostre entorn.

Penso en el poder que ens dona internet contra aquells que volen silenciar i deformar la realitat per enganyar una opinió pública que sovint no tenim prou temps per mirar el món amb els nostres propis ulls i confiem en aquests mitjans. Uns mitjans de comunicació que estan cada vegada concentrats en més poques mans.

M'adono que Internet ens fa més lliures; ens permet llegir i escoltar moltes altres veus a les imperants, ens ofereix la possibilitat d'exposar les nostres idees al món tal com vosaltres llegiu aquestes paraules, i farà possible que vegeu el documental aquells que no vau tenir l'oportunitat de fer-ho en directe.
Disfruteu-lo com jo ho he fet. Abans de conduir aquest post fins a la seva fi, però, us deixo amb una petita píndola d'il·lusió i optimisme que m'ha ajudat a reconduir tot el sentiment d'indignació i impotència que et deixa el documental en quelcom constructiu i positiu. Una petita dosi d'energia per aquest camí cap a Itaca, un camí que tal com diu Lluís Llach, hem de pregar perquè sigui llarg.



4 comentaris:

miquelet ha dit...

Té molt bona pinta. El tinc abaixat des de fa uns dies i estic pendent de tindre una estona per a poder veure-lo amb tranquil·litat.

Salut.

Noctas ha dit...

Hugo Chavez està al poder de forma legítima. D'acord, però també és cert que ha comès accions propies d'un tirà. Va tancar el canal de Tv opositor de Chavez i això és absolutament intolerable...salud

Penkamuska ha dit...

Benvolgut Noctas,

Aquest post no vol ser en cap cas un homenatge a Chávez. La meva intenció era manifestar la manipulació intencionada dels mass media quan hi ha algú que s'oposa als interessos de les classes privilegiades i/o dels EEUU. Com es diria en una argot més bèl·lic; l'enemic del meu enemic no ha de perquè ser el meu amic.

Per cert, un aclariment respecte la teva darrera afirmació. Chávez no va tancar cap canal de TV, es va limitar a no renovar-los la llicència d'emissió. Cal recordar també que a l'estat espanyol, el diari Egunkaria (http://ca.wikipedia.org/wiki/Euskaldunon_Egunkaria) va ser tancat pel govern espanyol i els seus dirigents detinguts i torturats. A més, la generalitat valenciana va tancar els repetidors de TV3 al País Valencià, utilitzant la força en els casos que les entitats propietàries del repetidor ho intentaven impedir.

Estic completament d'acord amb tu que les violacions a la llibertat d'expressió són completament intolerables. Ara bé, ho són aquí i arreu.

Una abraçada,

Oriol ha dit...

Discrepo una mica en el sentit que els mecanismes manipuladors s'activen en veure's perillar els interessos dels Estats Units, així en general.
El paper dels EUA a Amèrica Llatina no és, precisament, sant de la meva devoció però jo aniria més per l'aliança de determinades elits econòmiques que no d'enfrontament entre països. Tampoc parlo d'una lluita de classe planetària, però em grinyola una mica aquest anti-americanisme indiscriminat en el qual a vegades caiem... (jo inclòs, per què negar-ho...)