La Festa Major de Llinars ja ha passat, i amb ella tot el seguit d'activitats i moments que l'acompanyaven. Ha estat una festa agradable, amb trobades d'aquells amics i amigues que feia temps que no veies, amb estones per parlar amb aquells que sí que veies però l'agenda t'impedia conversar-hi, amb anècdotes i àpats, i en el meu cas, tot compaginat amb una mica de feina. En definitiva, uns dies de diversió, amistat i poques hores de son.
D'entre tots els actes però, n'hi ha hagut que ha estat per mi especial. Un que m'ha fet adonar encara més que aquells anys que vaig passar de monitor al Centre Excursionista van valdre i molt la pena. Em refereixo al passatge del terror que van organitzar i preparar el grup dels Falcons. I és que aquests joves (i els seus monitors) que es troben cada dissabte a la tarda al Centre per xerrar, jugar i preparar excursions de cap de setmana, van demostrar la potència que té un equip ple de bon rotllo que comparteix un mateix objectiu.
Tot va ser perfecte; decoració, so, llums, vestits, argument, actuacions, i el més i més difícil, la coordinació de tot plegat. Cadascú va ocupar el seu lloc i va fer la seva feina per tal que el complicat engranatge funcionés al mil·límitre. Així és com és treballa. El talent i l'entusiasme van superar amb escreix la manca d'experiència. Una experiència que quan sigui assolida farà assequible tot objectiu que aquest grup es planti al davant. Felicitats a tots, joves i monitors, perquè heu demostrat talent, cooperació, equip, i sobretot perquè heu generat sinèrgies d'il·lusió, i d'aquestes, tant al centre com a Llinars, sempre en fan falta.
M'adono aleshores que no tinc alternativa al somriure. Sí, amb un jovent així, estic convençut que un altre món serà i esdevindrà possible.
Tot va ser perfecte; decoració, so, llums, vestits, argument, actuacions, i el més i més difícil, la coordinació de tot plegat. Cadascú va ocupar el seu lloc i va fer la seva feina per tal que el complicat engranatge funcionés al mil·límitre. Així és com és treballa. El talent i l'entusiasme van superar amb escreix la manca d'experiència. Una experiència que quan sigui assolida farà assequible tot objectiu que aquest grup es planti al davant. Felicitats a tots, joves i monitors, perquè heu demostrat talent, cooperació, equip, i sobretot perquè heu generat sinèrgies d'il·lusió, i d'aquestes, tant al centre com a Llinars, sempre en fan falta.
M'adono aleshores que no tinc alternativa al somriure. Sí, amb un jovent així, estic convençut que un altre món serà i esdevindrà possible.
4 comentaris:
Hola Arnau!
Ja fa temps que em passejo per aquí,llegint el que escrius...
Avui m'ha emocionat trobar aquest escrit, perquè tu has estat una persona que ens has ensenyat molt: a treballar i a riure junts, a resoldre problemes :)... i sempre has estat al nostre costat.
I com tu dius, jo també "m'adono aleshores que no tinc alternativa al somriure".
Gracies per aquests anys que has estat amb nosaltres, i els moments que encara hi ets.
Ens veiem per aquí.
Una abraçada
Anna
Sí! Sí! Sí!
Jo hi vaig entrar, i la valoració va ser positiva.
Moltes felicitats als Falcons, s'ho van treballar! I no només aquell dia, perquè jo ja els vaig veure feinejant per allà molts dies abans.
Una de les activitats del Centre Excursionista, que es va fent gran. Enguany, el túnel del terror s'ha afegit al campionat de ping-pong i a la gimkana juvenil del centre -i no sé si altres activitats...-.
Tots junts fem la festa, la festa popular!
lakk.
Salut i Independència!
No puc estar més d'acord amb l'Arnau. N'estic tipa del discurs catastrofista de molta gent, que si estem en decadència, que si s'han perdut tots els valors, que si el jovent d'avui en dia... mentida, mentida, mentida. I si no que coneguin el grup dels falcons del centre excursionista de Llinars. Es calcen unes botes de muntanya i se'n van, pel simple fet de passar-s'ho bé, a caminar hores i hores a la muntanya, gaudint de la natura, sense demanar res més, durant una setmana. I voldria recordar que tenen un nivell físic importantíssim, m'agradaria veure qui els pot seguir... jo no! I perquè després es digui que els joves no tenen la cultura de l'esforç. I és que, a més, són adolescents, una etapa en què tot és, de per si, més complicat. I ara això del túnel del terror. Quina lliçó! I aquests nois i noies no són especials en res: van cada dia a l'institut, com tothom, es preocupen per aprovar, i per agradar, com qualsevol adolescent més, van al cinema i queden amb els amics per passar la tarda i dir algunes bestieses, perquè és el que toca. Però creuen en la solidaritat, en el treball, en l'esforç, en el fer coses per als altres, en trobar la felicitat en els detalls... i això no té preu. Moltes felicitats, falcons, de tot cor...sobretot (i també, és veritat, als monitors, que els han encaminat per aquesta direcció) no canvieu mai i podreu fer el que vulgueu. Una abraçada.
carai arnau aquestes paraules m'han arribat, sempre va bé que et recordin la tasca que fas i moltes vegades ni ets conscient i sovint et desanimes perquè la gent no t'enten però persones com tu o la laia, feu que llençar la tovallola sigui molt dificil i a mi si que no me queda una altra cosa que somriure, perquè crec que no puc sentir-me més orgullosa, i seguirem endavant perquè això que fem es important!
Merci per recordar-m'ho!
Un petó
Jèss
Publica un comentari a l'entrada