dijous, 28 d’agost de 2008

Ramon Tremosa i l'artificial divisió entre esquerres progressistes i dretes conservadores

Fa uns mesos vaig tenir el plaer de veure en Ramon Tremosa al programa Àgora. Aquest professor titular d'economia de la UB exposava, d'una manera impecable, com era d'injust el sistema de finançament autonòmic espanyol, i per quines raons i en quina direcció calia canviar-lo. Impressionat per la seva oratòria i capacitat de comunicació vaig decidir citar el seu blog a la columna que es troba a la dreta d'aquesta pantalla.

Fa uns dies l'atzar m'ha fet tornar a tenir el privilegi de llegir unes línies seves a la revista el Temps. En l'article en qüestió, a part de criticar el paper d'ICV i PSC com a partits catalanistes i esquitxar-ne ERC per haver pactat amb ells, fa interessants afirmacions com,

  • "I a veure quant de temps continua empassant-se l'electorat català l'artificial divisió entre esquerres progressistes i dretes conservadores, superada arreu del món desenvolupat al segle passat."
  • "Una ICV que manté un discurs incomprensible sobre la immigració de portes obertes i barra lliure, encara que a tot el món són l'esquerra i el sindicalisme els que més vetllen per controlar una immigració que perjudica les classes socials més baixes del país d'arribada."
  • "... una forma de govern [referint-se al tripartit] que en cinc anys no ha donat cap dels resultats nacionals esperats."
Tot i comprendre el sentit d'aquestes sentències, no les comparteixo de la forma absoluta amb que ell les expressa. M'adono aleshores de l'estimulant repte intel·lectual que se'm planta al davant; destruir les conclusions d'una persona a qui respectes i admires.

Respecte a la primera afirmació, lamento dir que jo no veig encara superat l'antic debat entre dretes i esquerres. Per fer-ho només posaré 4 exemples en els que em sembla obvi que les respostes que donen conservadors i progressistes són diferents.

1. Política fiscal
Si bé és veritat que tan conservadors com progressistes tenen models fiscals semblants, la dreta tendeix a disminuir la progressivitat i a augmentar els impostostos indirectes. A més a més, ni les forces de dretes ni les de centre s'han plantejat encara la internalització dels costos ecològics (qui més contamina més paga, veure Els problemes del capitalisme al s. XXI).

2. Protecció del territori, model de mobilitat i cultura de l'aigua.
L'esquerra creu que s'ha de planificar el creixement urbanístic sobre el territori. A tall d'exemple, el govern català està elaborant el pla territorial de Catalunya que planificarà com ha d'anar creixent i evolucionant Catalunya d'ara fins al 2025. La dreta prefereix deixar fer al mercat i que aquest decideixi quins i com els municipis han de créixer, sense tenir en compte els recursos naturals de cada indret i els problemes de mobilitat que tindran les persones una vegada afincades. Els conservadors són també més partidaris del transport privat, i per tant, d'anar fent carreteres a mesura que es van necessitant. Els progressistes, en canvi, obten per un model de mobilitat basat en el transport públic, i especialment en el ferrocarril.

Un exemple de la gestió dels recursos naturals és l'aigua. La dreta creu que s'ha de transportar d'allà on n'hi ha cap allà on en fa falta mitjançant transvassaments faraònics. L'esquerra és més partidària d'aprofitar els recursos hídrics de cada lloc, fer dessaladores, disminiuir el consum i sobretot tenir en compte els recursos naturals locals per limitar el creixement d'una determinada regió.

3. Model del sistema educatiu.
Mentre la dreta proposa el xec escolar, l'esquerra prefereix apostar per una escola pública de qualitat.

4. Llibertats individuals
Només cal citar paraules com abort, matrimoni homosexual, adopció per part de parelles del mateix sexe, eutenàsia, educació laica, etc. per adonar-se que esquerra i dreta tenen punts de vista diferents.

Pel que fa a la segona afirmació, és a dir la immigració, prefereixo ser breu i acceptar que el discurs d'ICV no és prou concret i específic, tot i així ho és molt més que el de PSC i CiU. També aprofito per recordar que no van ser pas els partits d'esquerres els que van aprovar una llei d'extrangeria l'any 2000 que va permetre que es creés una bossa de més d'un milió de persones sense documentació, i per tant, sense drets i sense deures. Persones que treballaven sense contracte a uns preus molt més baixos dels fixats pels convenis laborals. Això sí que era competència deslleial per les classes treballadores.

Finalment, si hem d'analitzar el terreny que ha avançat l'esquerra en l'eix nacional, admeto que és clarament insuficient. Ara bé, és molt per sobre del que es va avançar en 23 anys de governs conservadors a la Generalitat. Un nou estatut i obligar a l'estat a replantejar-se completament el model de finançament estatal mai no va ser ni tan sols proposat pels catalans que tenien "seny" i no es volien fer malveure per les espanyes.

Així doncs, sense entrar a jutjar quina opció és millor que quina altra, esquerra i dreta tenen prioritats diferents i encara donen respostes diferents a les mateixes qüestions. Si bé és veritat que en molts aspectes s'ha arribat a un consens, el debat entre esquerra i dreta continúa viu i evoluciona. Crec que aquest replantejament constant de les pròpies idees i de les dels altres és sa i ens hauria de fer avançar cada vegada cap a un discurs més polit, coherent i complet. I no oblidem mai una cosa, l'enemic a batre en el terreny ideològic no és per mi ni el conservadorisme ni el progressisme, sinó la mediocritat.

4 comentaris:

lakk ha dit...

Em sembla que em decanto més per l'opinió d'en Ramon Tremosa respecte la divisió entre esquerres i dretes.

La divisió teòrica és evident que hi segueix sent, però la pràctica, és a dir, en els partits, em costa de veure-la. A més, lluny d'una ideologia real, els partits són només artilugis per aconseguir el poder, i per tant, els seus dirigents, careixen ja, crec, de cap tipus de determinació, més la de, com ja he dit, aconseguir el títol de Molt Honorable.

Però, si mirem el que fan i deixem el perquè ho fan, veurem que de fet, tampoc són tant, tant d'esquerres. En política fiscal, no diré res, perquè no hi entenc i seria com començar a dir bestieses, però pel que fa a la protecció del territori, al sistema educatiu i a les llibertats individuals, els partits d'esquerra deixen molt de desitjar.

No veig que els partits catalans ni que el tripartit tinguin un model de mobilitat gaire basat en el transport públic. Sí que és veritat que fan com una demagogia encarada cap al ferrocarril, però si de veritat vols promocionar el transport públic, i gaudir dels seus avantatges -i inconvenients-, doncs cal que garanteixis un servei, amb el qual els ciutadans no necessitin el cotxe. Això no existeix, i no existirà d'aquí deu anys, hi hagi tripartit, o no -i si existeix, no serà per l'acció de l'administració, sinó per l'acció de la necessitat-. Pel que fa a l'aigua, si ets socialista, d'esquerres, estàs com amb el poble, amb les classes baixes, quan hi ha sequera, els dius a les empreses, al sector secundari -que és el que consumeix la proporció més elevada d'aigua- que no gastin tant, no els hi dius als ciutadans. Si ets ecologista, no treus -ni et planteges- treure aigua de l'Ebre, quan, aquest, té problemes per la poca aigua que rep, problemes ecològis, vull dir.

El sistema educatiu és una altra mostra del poc interès que té la classe política de garantir un mínim de capacitat intel·lectual entre els seus nous ciutadans. Hi ha països que tenen sistemes educatius molt més bons que els nostres, no s'ha d'inventar res, només s'ha de copiar, no és tant difícil començar a promocionar l'educació, no és quelcom visionari, inexplicable, només es necessita la voluntat.

Finalment, les llibertats individuals no estant gaire garantides. Només cal veure la desastrosa activitat del conseller d'interior respecte les seves "cèl·lules anarquistes terroristes" que tenim a Catalunya. Només cal descobrir els abusos per una banda, i les llibertats dels delinqüents per l'altra. Un no es pot manifestar ni pot cremar una bandera, una fotografia -que jo tampoc ho faria, eh!, però he de tenir la llibertat de fer-ho-, però, ei, pot entrar a casa d'una altra persona, canviar el pany, i estar-se allà, tranquil, de que ningú no el vindrà a molestar. La inseguretat ciutadana, i l'abús d'autoritat són dues mostres de la gran feinada que fa el conseller...


Malgrat tot, estic immensament d'acord, que l'important és lluitar contra la ignorància, contra les faltes de respecte, i a favor del diàleg, la comprensió, i el consens -a part d'una democràcia real...-.


Visca el diàleg!



lakk.
Salut i Independència!

Laia ha dit...

Potser el problema, aleshores, no és si hi ha o no diferència entre la dreta i l'esquerra, o si s'ha superat o no aquesta diferència, sinó més aviat que quan els partits dits d'esquerres són al poder siguin prou valents per fer polítiques d'esquerres, com les que descrius, Arnau. Quin sentit té, si no, que es faci el quart cinturó o la MAT quan tant a l'administració central com a la catalana representa que hi governen les esquerres? la deferència esquerra dreta s'ha "superat", en paraules d'en Tremosa pel que fa a les polítiques que s'apliquen, no pas en el pla teòric, em sembla. I això, de la manera que s'ha fet, només em pot semblar una mala notícia.

Penkamuska ha dit...

Benvolguts Laia i Lakk,

1) Completament d'acord amb la Laia. El que defensa Tremosa no és que governs suposadament progressistes facin polítiques conservadores, sinó que no existeix la divisió ideològica entre esquerres i dretes.

2) Jo, de totes maneres, tot i que veig moltes mancances en l'acció d'aquests governs "teòricament" progressistes, sí que crec que en alguns camps s'està avançant cap a la direcció correcta.

Aquests són alguns exemples de coses que un govern conservador no hauria fet:

* Acabar amb els maltractaments als detinguts per part dels mossos d'esquadra gràcies a la instal·lació de càmeres a les comissaries tal i com suggeria Amnistia Internacional.

* Regularització la gran bossa d'immigrants indocumentats que havia permès la llei d'extrangeria de l'any 2000.

* Llei de consultes populars (En projecte).

* Canvi del model de la gestió de l'aigua.

* El pla territorial Catalunya 2025.

* Equiparar el tracte de l'escola pública i la concertada (ratios immigrants per alumne i sisena hora). Augment de la despesa en educació.

* Pactes Nacionals per a l'Habitatge i l'Educació.

* ...

Una abraçada,

Dr. Flasche ha dit...

" i així ho és molt més que el de PSC i CiU"

Això Arnau, és un exemple clar de "pilotes fora"...Argumenta-m'ho, si us plau, perquè jo penseo més aviat lo contrari.