A mig camí de la Universitat Catalana d'Estiu

Des de que vaig iniciar aquest diari (potser hauria de dir setmanari) a principis de d'Octubre de l'any passat, mai havia estat tant de temps sense escriure-hi. Per aquest bloc, doncs, el darrer mes de feina, muntanya, passejos, vacances i sopars ha estat un temps de silenci. Un temps suficient per rovellar les meves escasses qualitats literàries. Se'm fa així impossible definir la idea que m'agradaria avui comunicar. Em sento incapaç d'articular aquest discurs i no sé trobar les paraules precises per exposar allò que desconec.

Enmig d'aquest embolic mental m'adono que l'Agost és un mes d'impàs. Un impàs entre el curs que s'acaba i se'ns esmuny entre les mans i el nou cicle que s'inicia al setembre i ja veiem a l'horitzó. No dono, però, l'estiu per acabat; demà marxem amb la Laia a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent. Allà uns dies de cursos, cultura, tallers, i vells i nous amics ens esperen.

No és la primera vegada que hi vaig i el fet que repeteixi ho podeu interpretar com a signe de la satisfacció amb que n'he sortit les edicions anteriors. I és que aquests dies, Prada esdevé un punt de trobada entre persones d'arreu dels Països Catalans que comparteixen una certa sensibilitat per la cultura i el coneixement. Això crea un ambient ideal per a gaudir de converses interessants, conèixer gent i aprendre un munt de coses de diferents àmbits.

Esperem, doncs, tornar a Barcelona amb energies renovades per arrancar de nou un altre any, intentant ser una mica més savis i amb encara més ganes d'aprendre.