Per mi no deixa de ser sorprenent que una humanitat que ha estat capaç d'explorar l'espai, inventar internet, trobar cures a milers de malalties, i crear obres de bellesa singular en forma de llibre, quadre o cançó, sigui alhora incapaç de gestionar la riquesa que ens proporciona aquest planeta Terra que habitem.
Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia i de qui ja us he parlat vàries vegades en aquest bloc, afirmava en una entrevista al suplement Negocios del diari el País que:
Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia i de qui ja us he parlat vàries vegades en aquest bloc, afirmava en una entrevista al suplement Negocios del diari el País que:
"La crisi de Wall Street és pel mercat el que la caiguda del mur de Berlín va ser pel comunisme".
Començo amb aquest una sèrie de posts que tenen la intenció d'entendre el perquè de la crisi del sector financer i economia mundials, i l'objectiu d'analitzar la transcendència del moment actual. Podrem concloure , tal com diu Stiglitz, que aquesta crisi significa la fi del fonamentalisme del mercat?
I. Els fets: origen i evolució
L'origen de la crisi financera es troba en l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquesta es va iniciar l'any 2001 quan ens trobàvem en un temps de ressaca per l'esclat d'una altra bombolla, la tecnològica. En aquella situació la Reserva Federal dels EEUU va rebaixar els tipus d'interès per tal d'incentivar l'economia (del 6.5% a l'1% en dos anys).
Mentrestant els bancs comencen a assumir més risc a l'hora de donar crèdits (permeten deutes amb menys avals i sense verificar la solvència de l'endeutat, veure crèdits subprime), i a Wall Street es comencen a transformar més hipoteques i altres crèdits en títols per inversions (veure post anterior).
Aquests fets (tipus baixos i crèdits fàcils) fan pujar el preu de l'habitatge. Una pujada que, als EEUU, farà duplicar el valor de la vivenda entre els anys 2000 i 2006. Amb una tendència a l'alça del preu de l'habitatge, els bancs es poden permetre donar hipoteques a persones sense crèdit, ja que si aquestes es declaren insolvents ells embarguen una casa que val més que diners van deixar a l'embargat en el seu moment. La cotització en borsa dels títols i paquets derivats de les hipoteques creix.
Per tal de corregir la inflació, els tipus d'interès tornen a pujar fent créixer a l'instant les quotes de les hipoteques i disminuint la capacitat de la gent d'endeutar-se. Les conseqüències: un augment de la morositat i una baixada de preus, respectivament. El valor dels títols per inversions sobre hipoteques cau en picat i comença l'espiral de problemes.
L'origen de la crisi financera es troba en l'esclat de la bombolla immobiliària. Aquesta es va iniciar l'any 2001 quan ens trobàvem en un temps de ressaca per l'esclat d'una altra bombolla, la tecnològica. En aquella situació la Reserva Federal dels EEUU va rebaixar els tipus d'interès per tal d'incentivar l'economia (del 6.5% a l'1% en dos anys).
Mentrestant els bancs comencen a assumir més risc a l'hora de donar crèdits (permeten deutes amb menys avals i sense verificar la solvència de l'endeutat, veure crèdits subprime), i a Wall Street es comencen a transformar més hipoteques i altres crèdits en títols per inversions (veure post anterior).
Aquests fets (tipus baixos i crèdits fàcils) fan pujar el preu de l'habitatge. Una pujada que, als EEUU, farà duplicar el valor de la vivenda entre els anys 2000 i 2006. Amb una tendència a l'alça del preu de l'habitatge, els bancs es poden permetre donar hipoteques a persones sense crèdit, ja que si aquestes es declaren insolvents ells embarguen una casa que val més que diners van deixar a l'embargat en el seu moment. La cotització en borsa dels títols i paquets derivats de les hipoteques creix.
Per tal de corregir la inflació, els tipus d'interès tornen a pujar fent créixer a l'instant les quotes de les hipoteques i disminuint la capacitat de la gent d'endeutar-se. Les conseqüències: un augment de la morositat i una baixada de preus, respectivament. El valor dels títols per inversions sobre hipoteques cau en picat i comença l'espiral de problemes.
7 comentaris:
Gràcies, Arnau, per explicar una vegada més allò que molts veiem una mica complicat i difícil, en una cosa senzilla i entenedora. Suposo que t'ho diuen constantment, però ets un gran divulgador, i no només pel que fa a la ciència. Gràcies de nou!
Jo també pensó que es tracta d'una explicació molt encertada. Espero el mateix de les properes. Només hi voldria afegir un detall.
Sense un model alternatiu que presioni i faci força, no crec que el fonamentalisme neolliberal marxi tot solet.
Al cap i a la fi, els estats només estan tapant forats.
Sense un canvi de mentalitat...
Arnau, fa uns dies que segueixo el teu bloc (concretament des que la Laia em fa parlar per la ràdio a les tantes del matí). Permet-me fer un parell de comentaris a la teva encertada explicació:
1)"Aquests fets (tipus baixos i crèdits fàcils) fan pujar el preu de l'habitatge."
És cert el que dius però el que provoquen aquestes dues coses (tipus baixos i crèdits fàcils) és un augment de la demanda, en molts casos especulativa que fa pujar el preu de l'habitatge. Potser sona evident i per això has obviat aquest pas, però jo el considero fonamental per entendre l'espiral.
2)"El valor dels títols per inversions sobre hipoteques cau en picat i comença l'espiral de problemes".
Jo entenc que el problema principal no és que caigui en picat el valor dels títols sinó que no hi ha un suport físic d'aquest valor. És a dir, el problema no és que caigui el preu d'aquests títols sinó que, en no pagar la gent les hipoteques, els títols deixen de donar rendibilitat. Això farà que la gent no els vulgui, se'ls vengui i perdin valor en augmentar l'oferta però el desencadenant és la falta de rendibilitat.
Espero que no trobis les puntualitzacions excessivament tiquis-miquis. Seguiré l'evolució del tema perquè crec que és molt important que això es discuteixi entre la població i se'n prengui consciència de la perversitat del sistema.
Portava dies pensant en escriure algunes entrades pel que fa a la crisi i veig que el teu blog ja n'és ple. Penso que és el que cal fer, i que amb això mostres una gran conscienciació per la informació i educació de les persones al respecte.
Porto dies parlant-ne amb gent i les opinions són ben diverses, tan li treuen importància a la crisi com suggereixen que estem davant un canvi de política macroeconòmica mundial, i bé, tan l'una com l'altra me les han proposat llicenciats en economia.
M'agradaria fer un petit apunt que em sembla encara no s'ha comentat massa. Als EEUU s'ha aprovat finalment una proposta "d'injecció" de liquiditat en el sector financer "per a evitar el col·lapse de l'economia". Com bé han dit algunes veus crítiques a Europa, quan el sector financer té superàvit defensa una no intervenció estatal, per què s'hauria de socórrel ara que ha caigut pel propi pes de l'especulació escollida voluntàriament.
La resposta la sabem: per a no deixar sense feina ni nivell adquisitiu milers de persones de les capes desfavorides. Com hem arribat a aquest punt de submissió? L'estat està rebent una coacció il·lícita, renunciant a la seva funció redistributiva en benefici suposadament comú i a nivell real del sector financer
Cuida't
PS: Perdona que m'hagi allargat tan, hi ha tantes coses a dir i tantes a fer... Molt encoratjadora l'entrada "17-S: CRISI"
Estimats amics,
Voldria donar-vos les gràcies a tots pels vostres comentaris. No hi ha millor recompensa per a un blocaire que escriure coses que algú trobi interessants.
Per una banda, Laia i David només us puc dir que el que trobeu aquí escrit són les explicacions que em faig a mi mateix per intentar entendre una mica més el món que m'envolta.
De l'altra, Oriol i Dani, us agraeixo les vostres puntualitzacions. Completament d'acord amb l'Oriol en què hauria hagut de ser més explícit. Sempre és difícil trobar l'equilibri entre l'extensió i la comprensió. I completament d'acord amb en Dani que vivim en un sistema de privatització de beneficis i socialització de deutes.
També us confesso que m'heu avançat en l'enfoc del proper post:
(a) una descripció de com la caiguda del valor dels títols per inversions sobre hipoteques provoca una crisi mundial d'aquestes característiques i
(b) una reflexió sobre els punts forts i febles del sistema econòmic actual.
Gràcies de nou i una forta abraçada,
Arnau.
Hola mi amigo Arnau!
I hope evertyhing is fine there!!!
Well,about your post, I think that the most amazing of all is that we have zero power and independance, and that we are just affected of anything that might happen in the markets of USA,Japan or anywhere...
Un altre punt que penso és important és que a USA durant força temps la inflació va estar per sobre del preu del diner. Això vol dir que pots tornar un crèdit sense produir res, sense crear riquesa. Penso que això va motivar els bancs a fer més crèdits/hipoteques.
Felicitats pel bloc.(xk s'escriu amb c, bloc?)
Publica un comentari a l'entrada