Barack Hussein Obama president dels EUA

Fa uns mesos, expressava la meva admiració per un jove senador per Illinois que es presentava a les primàries del partit demòcrata a la presidència dels Estats Units. El temps corre. Van passar les primàries, la campanya i les eleccions, i aquell jove, fill d'un kenià i una nordamericana, s'ha convertit avui en el primer afroamericà president dels Estats Units d'Amèrica.

Els motius de la meva simpatia per Barack Obama, són molts i diversos. La seva gran capacitat de comunicació, elocuència, carisma i discurs, juntament amb un missatge de redistribució de la riquesa, denúncia de les desigualtats i sensibilitat pel medi ambient, em van empènyer a llegir el seu darrer llibre, l'Audàcia de l'Esperança. A través seu he descobert que darrera aquesta imatge, potser excessivament messiànica, s'hi amaga un home senzill, humil i molt, molt serè. Una persona amb una mentalitat oberta que escolta i s'esforça per entendre els punts de vista dels seus iguals, que defuig el dogmatisme, creu en el consens i confia en els altres. Aquesta empatia li dóna una visió polièdrica de les coses, amb tota la seva profunditat i complexitat. I és aquesta visió la que transmet quan descriu un món amb matisos grisos, reservant, únicament, el blanc i el negre per afirmar les coses de les que està completament segur: la necessitat de lluitar contra la crueltat en totes les seves formes, el valor de l'amor i la caritat, de la humilitat i l'amibilitat.

Molts diran que paraules en un llibre són poesia, i que, a partir d'una certa edat, les il·lusions et converteixen en un il·lús. Jo, mentrestant, no puc evitar sentir una sana enveja pel president que tenen a l'altre costat de l'Atlàntic i esperar que aquí siguem capaços de canviar la direcció de la nostra política en una sentit semblant. Hi ha repte més gran que construir plegats un futur millor per tots?