dimecres, 14 de gener de 2009

Homenatge a Wikipedia, 8 anys i 8 milions d'articles

El primer post del 2009 s'ha fet esperar, fruit de les presses, l'escassetat del temps i una certa manca d'inspiració. El desig d'intentar escriure alguna cosa optimista i una agenda sempre atapeïda m'han fet posposar aquesta periòdica cita fins al dia d'avui. Vinc però amb una bona notícia; aquest mes de gener ja se cel·lebra el vuitè aniversari de l'enciclopèdia lliure Wikipedia (o en català Viquipèdia).
Segurament, ningú no hauria pogut mai predir el seu èxit. Un èxit, que des del meu punt de vista, es troba tan en el resultat final (més de 8 milions d'articles de lliure accés en diferents llengües), com en la forma en què aquest resultat ha estat aconseguit, la cooperació de tota la humanitat per compartir el seu coneixement. És un projecte de la humanitat, on tots podem participar-hi. Wikipedia ens diu a cadascú de nosaltres que també sabem alguna cosa i ens anima a compartir-la, ens diu que les èpoques fosques on el coneixement estava tancat en poques mans ja s'han acabat. Ara el coneixement és lliure i tothom el pot editar.

És precisament aquesta llibertat la que inquieta a alguns dels seus detractors. Argumenten, amb raó, que si tothom hi pot escriure, el projecte esdevé molt susceptible al vandalisme i a la introducció d'informació errònia o poc fiable. La rèplica és per mi senzilla. Només cal mirar els resultats. El desembre del 2005 un estudi publicat a la revista Nature establia que el nivell de rigor i qualitat dels articles de Wikipedia era equivalent als de la enciclopèdia britànica, considerada en aquells temps la millor enciclopèdia del món. Wikipedia, però, no té límits ni fre i, dia rere dia, centenars de milers de persones la van millorant mitjançant les seves petites aportacions. Us atreviu a predir què passaria si es repetís l'estudi avui?

Sí, Wikipedia i, en un sentit més ampli, internet, han canviat al món. Ens han dut a la tercera revolució de la informació, com ja havien passat abans la invenció de l'escriptura i l'impremta. I no puc evitar somriure quan llegeixo que la segona wikipedia que es va crear, després de l'anglesa, va ser la catalana. Com a comunitat petita que som, sense estat, ni seleccions esportives, són coses com aquestes les que ens identifiquen com a cultura i em fan pensar que encara som un nosaltres.

Queda, però, molt per fer encara. Igual que les seves revolucions antecessores, l'accés a internet esdevé, en els seus inicis, encara un luxe. El mapa mundial de connexions coincideix amb el dels països rics, i ni tan sols en aquests mateixos països tothom hi té accés.


Les revolucions no passen envà i aquesta, juntament amb el procés de globalització iniciat durant la dècada dels 90, han reobert un debat que fa estralls a la xarxa i té conseqüències en la creació artística, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia i el futur de molts països pobres. M'estic referint als drets de propietat intel·lectual. D'això, però, permeteu-me que en parlem en la propera entrada.

1 comentari:

Dani ha dit...

Hola Arnau. Completament d'acord amb el què dius.

Una cosa que em preocupa és que em fa la impressió que la Viquipèdia en català i la Wikipedia en castellà no tenen la mateixa qualitat que la Wikipedia en anglès. Això fins a cert punt és normal, perquè són més petites, pero jo diria que tenen menys qualitat fins i tot en comparació amb la Wikipedia en anglès quan aquesta tenia la mateixa mida que les versions castellana i catalana.