dimarts, 30 de desembre de 2008

Darreres paraules de l'any

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Aquestes paraules de Joan Brossa són les que he escollit per afegir-me a l'homenatge que se li està fent a través de la xarxa. Paraules que alhora em serveixen per dir adéu al 2008 i donar la benvinguda a un 2009 que ja és aquí. Només cal canviar la paraula "vers" per la seqüència "any 2008" i rellegir el poema.


El 2008 que deixem enrere ha estat el primer any sencer en què he tingut el compromís de mantenir amb més o menys regularitat les portes d'aquest blog obertes. Voldria aprofitar aquest darrer post de l'any per donar gràcies a tots aquells qui hi heu entrat i especialment a aquells que, amb els vostres comentaris, heu fet d'aquest punt de la xarxa, a mig camí d'enlloc, un lloc millor. Aquest bloc, com tots, és un espai per compartir pensaments, reflexions i anècdotes, i sense vosaltres això no seria possible.

Tenim al 2009 molts reptes i coses per canviar. Alguns són particulars i d'altres col·lectius. És trist que mentre jo acabo aquest post en una confortable llar barcelonina, la fam i la guerra sacsegen molts punts del planeta, i en particular, la barbàrie més desproporcionada escombra les cases de civils palestins a la franja de Gaza. És trist que hi hagi gent que, des de llars tan confortables com la meva, tingui la sang freda de justificar-ho. Intento comprendre-ho, però no puc. Com es pot excusar la barbàrie?

6 comentaris:

Laia ha dit...

És el que comentàvem... quan ETA fa un atemptat a ningú se li acudeix de justificar-ho dient que es tracta d'una guerra o d'una "conseqüència" de les accions del govern central contra els bascos... En canvi els israelians, no entenc per què... tenen una immunitat davant de l'opinió pública internacional per fer el que vulguin, inclòs matances a gran escala... que si ho fes Iran o Veneçuela ja no hi quedaria ni una paret dreta. No sé per què serveix l'ONU si quan passa una cosa com aquesta només poden demanar que "s'aturi la violència per part dels dos bàndols". Un insult a la intel·ligència, trobo.

Noctas ha dit...

Eii Arnau no coneixia el teu Bloc i m'ha semblat una delícia.,a mi em passa amb la barbarie que em quedo mut, em paral.litzo i no dic res i aquesta es una postura perillosa perquè podria semblar que sóc indiferent....en fi que passis una molt bona entrada d'any i saludus....

joan ha dit...

hola arnau!

feliç any per a tu també. i felicitats pel bloc, de llegida obligatòria!

és molt difícil entendre què passa allà. és massa trist.
doncs, amb tristesa però amb esperança, comencem el 2009.

Dr. Flasche ha dit...

Doncs de cap de les maneres, Arnau. De cap.

Anna ha dit...

Bon any a tutti! He pensat... a veure si ha escrit alguna cosa? i... si!
No es pot justificar de cap manera... però arribar a entendre, a comprendre, potser sí.
Els implicats estan massa mullats en merda com per poder desentendre's de tot el que passa o actuar amb seny. A fora hi ha massa informació i desinformació a l'hora. Vaja, que és el resultat de un conflicte molt més complicat del que sembla recolzat per pensaments que ho intenten simplificar tot massa. Mmmm... complicat...
i amb això no queda res justificat, continua sent una barbàrie, però una barbàrie que es pot arribar a entendre...
I si es pot arribar a entendre, és que segurament hi ha una solució sàbia, però a la mà d'algú que no està a la ONU...
merda d'ONU

Lukyluke ha dit...

Bon any Arnau,
fins aviat