Ja fa unes setmanes que amb la Laia ens vam afegir al projecte de crear una cooperativa de consum al ja tan nostre barri de Gràcia (tot i que si algun gracienc llegís això s'estiraria dels cabells per haver escrit barri en comptes de vila).
El poder del consumidor
Tota societat es basa en gran part en l'intercanvi de béns i serveis, sigui mitjançant diners o per simple bescanvi. Tots nosaltres realitzem una tasca en la societat a canvi d'una remuneració que ens permet satisfer les nostres necessitats i desitjos comprant béns o serveis. Tots necessitem menjar, vestir-nos, transportar-nos, viure sota un sostre on escalfar-nos, etc. Tots som consumidors. Som consumidors abans que ciutadans. Tots consumim: els rics, els pobres, els immigrants sense papers, els d'esquerres, els de dretes, els alts, els baixos, els guapos, els lletjos, els homes, les dones, els joves, els grans, etc.
En un sistema de lliure mercat podem escollir allò que consumim. Comprar un producte d'una marca en comptes d'una altra, és, a part d'una tria limitada pel nostre nivell econòmic i motivada per les qualitats del producte en qüestió, una aposta per l'empresa que l'ha produït i el procés de com l'ha produït. Així, cada cop que fem aquesta elecció alhora de comprar, estem opinant sense voler-ho sobre quines empreses, quins productes, i quins processos són els que ens agraden més i els que, per tant, existiran en el futur. Els consumidor, doncs, com a artífexs d'aquest procés de sel·lecció artificial, que fa extingir i néixer empreses cada dia, hem de ser conscients del nostre poder. Un poder que, perquè no dir-ho, és limitat, ja que moltes vegades haurem d'escollir entre dolent i pitjor, i d'altres estarem simplement sense alternativa, però, en última instància, un poder.
Paraules com poder i llibertat sempre van associades a responsabilitat. La responsabilitat de saber que els nostres actes tenen conseqüències i que no ens en podem desentendre. Exercir aquesta responsabilitat, però, no és gens fàcil ni còmode. Jo mateix quan compro un producte, el compro per les seves característiques i el seu preu, ignorant massa sovint el seu passat abans d'arribar a les meves mans.
Les cooperatives de consum ecològiques
Sembla raonable que si volem tenir un consum més conscient i responsable, hauríem de començar a aplicar canvis en els nostres hàbits com a consumidors per aquells productes que més consumim, és a dir, aliments. I això és precisament el que fan les cooperatives de consum ecològiques.
Aquestes són grups de famílies i persones que s'organitzen assembleàriament per comprar aliments a petits productors ecològics i de proximitat. Això obeeix a bàsicament a 3 raons:
En un sistema de lliure mercat podem escollir allò que consumim. Comprar un producte d'una marca en comptes d'una altra, és, a part d'una tria limitada pel nostre nivell econòmic i motivada per les qualitats del producte en qüestió, una aposta per l'empresa que l'ha produït i el procés de com l'ha produït. Així, cada cop que fem aquesta elecció alhora de comprar, estem opinant sense voler-ho sobre quines empreses, quins productes, i quins processos són els que ens agraden més i els que, per tant, existiran en el futur. Els consumidor, doncs, com a artífexs d'aquest procés de sel·lecció artificial, que fa extingir i néixer empreses cada dia, hem de ser conscients del nostre poder. Un poder que, perquè no dir-ho, és limitat, ja que moltes vegades haurem d'escollir entre dolent i pitjor, i d'altres estarem simplement sense alternativa, però, en última instància, un poder.
Paraules com poder i llibertat sempre van associades a responsabilitat. La responsabilitat de saber que els nostres actes tenen conseqüències i que no ens en podem desentendre. Exercir aquesta responsabilitat, però, no és gens fàcil ni còmode. Jo mateix quan compro un producte, el compro per les seves característiques i el seu preu, ignorant massa sovint el seu passat abans d'arribar a les meves mans.
Les cooperatives de consum ecològiques
Sembla raonable que si volem tenir un consum més conscient i responsable, hauríem de començar a aplicar canvis en els nostres hàbits com a consumidors per aquells productes que més consumim, és a dir, aliments. I això és precisament el que fan les cooperatives de consum ecològiques.
Aquestes són grups de famílies i persones que s'organitzen assembleàriament per comprar aliments a petits productors ecològics i de proximitat. Això obeeix a bàsicament a 3 raons:
- Proximitat: En un context global on esperem la crisi energètica, sembla sensat produir els productes el més a prop possible d'on seran consumits, i estalviar així la despesa en energia del transport. En un context local on la pagesia renuncia a la terra, els camps de conreu esdevenen boscos i on les zones agrícoles es despoblen, sembla raonable buscar estratègies que evitin aquest èxode rural i un territori més equil·librat.
- Ecològics: Els productes que han estat realitzats amb agricultura ecològica són de més qualitat, més sans, i tenen un impacte positiu en el medi.
- Petits productors: Comprar directament a petits productors evita intermediaris i fa unes relacions comercials més justes.
5 comentaris:
Bravo. És una iniciativa molt ben pensada i molt positiva. Interessant això que comentes del poder: una multi-nacional no tindria poder (o no tant) si ningú li comprés, el poder hi és, però potser de manera latent, potser encara no ens n'hem adonat.
A banda dels aliments havia sentit a parlar d'organitzacions que promovien la compra de mobles fabricats amb fusta no amazònica (de Lapònia per exemple).
Permete'm però fer-te una pregunta/crítica:
Si bé és cert que els productes provinents de la agricultura ecològica són més sans i de més qualitat, aquest tipus d'agricultura produeix una menor quantitat (que agricultures amb transgènics o simplement que utilitzi fumigadors) i això sovint provoca un encarimnt del preu, sumat a l'encariment que ja provoca la reducció de la oferta del producte enfront la mateixa demanda; així doncs, els consumidors de les classes més desafavorides queden perjudicats per la compra d'aquest tipus de productes, què en penses?
com apunta en Deyza, el repte es com renormalitzar la xarxa per fer-la mes gran??
Les cooperatives de consum són una de les grans revolucions contra el dogma econòmic: el més important dels dogmes que omplen la terra de misèria, fam i guerra. Això és perquè és aquest dogma econòmic, el que retroalimenta les indústries farmacèutiques i d'armament.
Per això, una cooperativa de consum, és positiva no només des d'un punt de vista ecològic, sinó també revolucionari, en contra de la globalització i la frivolització del consum.
Pel que fa al que diu Deyza, considero que sí que és cert que la producció agrícola ecològica és més costosa. Ara, l'eliminació d'intermediaris redueix molt el preu final de compra, com el comprar a temporada. Una bona relació amb el productor també redueix el preu final.
Finalment, si l'inciativa és bona i se'n fa ressò, llavors es fa més fàcil que l'administració ajudi aquestes iniciatives amb subvencions. La pressió social pot fer molt.
També s'ha de tenir en compte l'importància, en aquest cas de l'alimentació, del menjar bé, del consum responable i de qualitat. De segur que les classes més desfavorides s'ho poden permetre des del primer moment, el que passa, és que han de posar preferències, potser.
La il·lusió i la força, pot donar una petita empenta a tot plegat, travessar aquesta "energia d'activació", i llavors, espontaniament tot anirà funcionant.
lakk.
Salut i Independència!
Estic d'acord amb la idoneïtat de les cooperatives de consum. De fet, m'agradaria poder col·laborar amb una a prop del meu barri.
Només tinc un parell de queixes sobre el teu post :D
Primer, per a mi les cooperatives representen la producció i distribució racionals i sostenibles, luxes dels quals n'estic molt agraït i dels quals en penso gaudir tot el que pugui.
Parlo de luxe perquè no veig possible que petites explotacions multicultiu (essencials per a una cooperativa) puguin abastir una ciutat mitjana com Barcelona.
Per poder subministrar aliments a grans concentracions de persones calen grans explotacions monocultiu que no poden estar a prop de totes les ciutats. També calen pesticides , perquè si tens monocultiu, una sola plaga et pot destruir tota la producció.
Penso que aquest és un bon exemple de com la sostenibilitat i la racionalitat d'un sistema productiu escalen de manera no trivial amb el nombre de consumidors.
I segon, en la meva opinió l'objectiu principal de les coops és el de produir i transportar productes de qualitat d'una manera sostenible. El fet que sigui producció ecològica, per a mi, és secundari.
Bon any!
Estimats amics,
Estic completament d'acord amb que la productivitat de l'agricultura ecològica és menor que la de l'agricultura convencional. Una de les conseqüències d'això és aliments més cars, que poden deixar-ne fora la gent amb menys recursos (a la pràctica però, evitant els intermediaris, el preu esdevé pràcticament igual).
En aquest sentit, si em feu triar entre proper i convencional o llunyà i ecològic em decantaria, tal com ja diu l'Octavi, per proper i convencional.
Voldria fer èmfasi, però, en les grans ineficiències dels nostres hàbits alimentaris.
(a) Mengem massa carn. Això, a més de tenir conseqüències en la nostra salut, és poc eficient, ja que els camps que hem de conrear per alimentar les vaques que ens mengem són 10 vegades més dels que conrearíem si ens mengéssim directament els vegetals.
(b) Volem menjar de tot durant tot l'any. Això fa que a l'hivern hàgim d'importar fruites d'estiu de l'hemisferi sud, o que hàgim de fer guardar fruita i verdura durant mesos en càmares refrigerades que consumeixen electricitat.
Així, crec que canviant els nostres hàbits de consum i evitant les grans acumulacions de persones en grans ciutats (gran petjada ecològica), seria viable un model agrícola ecològic. Aquesta transició, òbviament, no s'ha de fer de la nit al dia. De fet, tal com ja l'estant duent a terme molts agricultors al nostre país, és un procés llarg i que requereix un aprenentatge constant.
Una abraçada a tots i bon any nou!
Publica un comentari a l'entrada