dilluns, 1 de juny de 2009

Jo votaré en Raül Romeva

Una societat moderna i oberta és aquella on els seus membres no tenen por d'expressar i compartir les seves idees, d'establir debats i buscar els punts de coincidència i divergència en les seves opinions. Una societat oberta és aquella on la tolerància i el respecte constitueixen els fonaments de la llibertat i en la que el dubte i la discrepància no tenen connotacions negatives. I és per fer de la nostra, una societat una mica més oberta que he decidit despullar-me i expressar la meva aposta a les properes eleccions europees.


No és casualitat, però, que sigui aquesta la primera vegada que expresso públicament, mitjançant la finestra al món que és aquest bloc, el meu vot. Mai fins ara havia votat tan convençut ni tan identificat amb un candidat. Convençut perquè he seguit la seva feina els darrers anys i és, per mi, impecable. Identificat perquè hi comparteixo molts valors, formes i prioritats polítiques.

Pot sorprendre la contundència de les meves paraules. Intentaré explicar-me. Vaig descobrir el bloc del Raül ara ja fa més de 2 anys i des d'aleshores he anat seguint la seva activitat parlamentària. A través seu he pogut conèixer la situació dels drets humans a molts llocs del món, he vist com ha treballat per regular i limitar les exportacions d'armes de la Unió Europea, com s'ha preocupat per l'estat dels nostres mars i, en particular, de la greu situació per la que està passant la tonyina, com ha denunciat les injustícies de l'actual sistema agroalimentari i la difícil situació de la dona en molts països,... Gràcies a ell he m'he sensibilitzat de temes que ni tan sols coneixia i he après una mica de com es passa dels valors polítics abstractes a les lleis i als fets.

A part de coincidir plenament en el fons, és a dir, compartir els valors de la pau, el respecte al medi ambient, la justícia i cohesió socials, la catalanitat,... també m'agraden les seves formes: l'exercici de transparència d'escriure un post diari amb el que rendeix comptes davant dels ciutadans és singular. Posts argumentats en els que explica els pros i els contres de cada llei i proposta, així com reflexions obertes, comentaris sobre l'actualitat o recomanacions personals. Resumint, diria que Romeva ha fet: molta feina, en la bona direcció i ben feta.

Tot i així, després de seguir durant tot aquest temps la seva activitat, admeto tenir un retret a fer-li. El d'haver plantejat una campanya excessivament simplista i, des del meu punt de vista, no haver sabut explicar prou bé tota la feina feta durant aquests anys.

Pot ser, aquest post, un crit a la desesperada per intentar salvar un diputat que ara mateix, segons les enquestes, està contra les cordes. Em semblaria molt injust, però, que el considerat, segons un comité de periodistes independents, el segon eurodiputat més treballador de la legislatura (dels més de 900 que han passat pel parlament) es quedés sense seient. Injust per ell i, sobretot, per tots aquells moviment socials que trobaven en ell un altaveu.

5 comentaris:

lakk ha dit...

Ostres, no sé què dir-te... He d'admetre que no em transmet especial confiança, aquest home. Potser és perquè és d'inciativa, una partit que no ha cobert cap de les espectatives d'un partit que es fa dir d'esquerres i ecologista.

A més, aquests polítics que busquen tant i tant pertànyer als poders establerts, controlats per tota la mentida actual... No ho sé, crec que el que hauria de fer el senyor Raül Romeva, o qualsevol altre, no és demanar el vot perquè ell faci, sinó inspirar a la població a fer, a demanar responabilitats al seu partit i a deixar de fer demagògia barata.

Votar algú perquè se'n vagi a Europa, algú pagat amb els meus impostos, i que vagi allà, lluny, a un parlament del que no en sabem res i que està tant controlat econòmicament i políticament com ho estan els altres governs estatals no em fascina.

El que voldria també és que ell mateix deixés de dir que és d'esquerres. ICV no és d'esquerres, funciona en un sistema capitalista que és de dretes, no ho denuncia, no fa res per canviar-ho, i més aviat s'hi sent bé. N'estic fart que diguin que són d'esquerres, ho detesto bastant.

Em sap greu Arnau, però aquest noi no m'ha convençut, una mica com l'Obama, potser, que penses que, bé, millor que guanyi aquest que l'altre, però que tampoc n'esperes grans canvis, més que alguns d'estètics i res més.

Apa, salut i Independència!

lakk.

Deyza ha dit...

Els dos candidats que més m'agraden són en Romeva i en Tremosa, tot i que en Tremosa em queda, ara per ara, més lluny ideològicament, tot i que em sembla un candidat seriós i el valoro bastant.

He fet una ullada al blog d'en Raül i et dono la raó: fa molt més del que diu que fa, o al menys, del que arriba a la gent que fa, no em sorprèn que estigui entre els diputats més treballadors.

Lakk, una persona pot ser d'esquerres i estar a favor d'un sistema capitalista, és més, és força comú (i consti que no estic considerant al psoe esquerra).
De tota manera a IU i EUiA hi ha sectors no capitalistes importants segons tinc entès.

ideesicontraidees ha dit...

Hola Arnau,

Relacionada la entrada que acabod d'escriure.

joan ha dit...

entre tanta tristesa electoral, com a mínim el raül s'ha salvat! ;)

Penkamuska ha dit...

Primer de tot, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Sense vosaltres aquest bloc no seria el mateix.

Joan, Dani i Dani, completament d'acord amb vosaltres. Òbviament, amb en Lakk no compartim opinió, cosa que també està bé. És precisament la discrepància el que fa madurar i evolucionar les idees.

En el post, jo em limitava a jutjar la tasca de'n Romeva com a europarlamentari, no el paper d'Iniciativa al govern de la Generalitat. Ja que en Lakk m'hi empeny... Naturalment que ICV no ho ha fet tot perfecte i ha comès errors, però en moltes coses s'ha canviat completament l'estil que hi havia fins aleshores: política de l'aigua, diàleg amb el territori, energies renovables, limitació contaminació de l'aire,...

Si estenem la idea que qualsevol persona que es fica en política ho fa per "pertànyer als poders establerts" i no té cap voluntat de transformar en positiu la nostra societat, només acabaran en la política aquells que hi tenen interessos particulars. Dels diferents poders que hi ha en una societat: polític, econòmic, judicial, etc., el polític és un des pocs que encara podem controlar la ciutadania, deixar-lo exclusivament en mans dels poderosos és per mi un error.

Finalment, crec que els grans canvis de la nit al dia no es produeixen. És tracta de construir entre tots un nou imaginari col·lectiu, i això es fa amb petites coses del dia a dia. I una d'elles pot ser que els moviments socials tinguin un altaveu al parlament europeu.