Les vacances ja s'han acabat i amb elles un torna a una normalitat encara per definir. Han estat vacances completes pel que fa al blog i intermitents respecte a la feina. És en aquests temps de calma quan un té temps per aturar-se i reflexionar. El Kàrting, la sentència del Tribunal Constitucional, el decreixement, la desobediència civil, la reforma sanitària dels EUA, com i quan aconseguirem la Catalunya independent, etc. han estat els temes recurrents a les converses de cafè. Converses a on no s'acaba arribant mai a cap conclusió, però d'on un en surt amb algunes conviccions més arrelades encara.
Amb el pas del temps, cada cop dono més importància a les formes i en resto al fons. Per prendre qualsevol decisió col·lectiva, buscar un acord entre persones que pensen diferent, o simplement debatre sobre qualsevol tema és més bonic, elegant i interessant si es fa des de posicions inicials diferents seguint unes formes de respecte i amabilitat que no pas des d'un pensament coincident previ. En aquest sentit, sovint em decep la política de partits que es practica a casa nostra. Poques vegades hi trobem l'elogi al contrari o el respecte i la comprensió del punt de vista oposat, i massa sovint la desqualificació, la caricaturització. Així, l'amabilitat, la tolerància i el respecte a les idees dels altres esdevenen per mi conviccions cada cop més fortes. Són aquestes regles de joc, per mi, imprescindibles en qualsevol societat que s'anomeni democràtica.
A part de conviccions, les vacances també t'ensenyen altres maneres de viure i et porten a replantejar-te l'estil que portaves fins ara. Fer menys coses, fer-les més lentament i gaudir més del moment, són propòsits per aquesta nova temporada que comença. Això potser farà que ens trobem menys freqüentment del poc que ja coincidíem per aquí a mig camí, però us asseguro que serà tan o més intensament com fins ara. Escriure està molt bé, però he d'admetre que enyoro alguns vespres i nits de lectura.
