M'adhereixo des d'aquí a la protesta que estan realitzant diferents blocs de tota la xarxa per denunciar la retallada de fons que sofrirà la ciència de l'estat espanyol en els pressupostos de l'estat del 2010.
Segurament, aquesta és la gota que fa vessar el vas de desconfiança cap a Zapatero. Primer va baixar la pressió fiscal a les rendes més altes. En els mesos anteriors a les eleccions, va donar els 2500€ del "cheque-bebé", va prometre la devolució dels 400€ de l'IRPF i va implementar l'ajuda d'emancipació de 210€/mes. Era un temps en què tot anava bé i l'estat tenia superàvit.
Aleshores va arribar la crisi, i amb ella a sobre no hi havia alternativa; s'havia de donar liquidesa al sistema financer espanyol i es van posar 50.000 milions d'euros a disposició de la banca, i perquè la construcció no frenés de cop es va inventar el Plan-E , és a dir, 33.000 milions d'euros perquè els ajuntaments fessin obra pública. Era un època de vaques flaques però l'estat, aplicant la més pura doctrina Keynes, no tenia por a endeutar-se. A més a més, mentre es duien a terme tota aquesta sèrie de polítiques, un discurs no parava de repetir-se: es volia aprofitar la crisi per modernitzar l'economia espanyola, fer-la més productiva i competitiva, i per això era indispensable la innovació, la recerca i la formació de personal qualificat.
Un dia al matí però, un es desperta i topa amb una trista realitat, incapaç de trobar coherència a les accions dels seus governants: la víctima número 1 dels pressupostos de l'estat per al 2010 és la ciència amb una retallada del 15%, molt per sobre de la retallada que pateix, per exemple, la cartera de defensa, que no arriba al 7%. Haurem d'esperar doncs a la propera crisi, a veure si és en la que realment ens creiem això del canvi de model.
Aleshores va arribar la crisi, i amb ella a sobre no hi havia alternativa; s'havia de donar liquidesa al sistema financer espanyol i es van posar 50.000 milions d'euros a disposició de la banca, i perquè la construcció no frenés de cop es va inventar el Plan-E , és a dir, 33.000 milions d'euros perquè els ajuntaments fessin obra pública. Era un època de vaques flaques però l'estat, aplicant la més pura doctrina Keynes, no tenia por a endeutar-se. A més a més, mentre es duien a terme tota aquesta sèrie de polítiques, un discurs no parava de repetir-se: es volia aprofitar la crisi per modernitzar l'economia espanyola, fer-la més productiva i competitiva, i per això era indispensable la innovació, la recerca i la formació de personal qualificat.
Un dia al matí però, un es desperta i topa amb una trista realitat, incapaç de trobar coherència a les accions dels seus governants: la víctima número 1 dels pressupostos de l'estat per al 2010 és la ciència amb una retallada del 15%, molt per sobre de la retallada que pateix, per exemple, la cartera de defensa, que no arriba al 7%. Haurem d'esperar doncs a la propera crisi, a veure si és en la que realment ens creiem això del canvi de model.
