Feia mesos que no trobava el temps i la calma necessaris per escriure a mig camí. No és que ara els hagi trobat, però els esdeveniments m'obliguen a tornar a arrancar aquesta petita finestra al món que és a mig camí.
No havia estat mai fent vida quotidiana en una ciutat que estigués completament nevada i on les temperatures màximes del dia no passessin dels cinc graus sota zero. Ens va costar un parell de dies adaptar-nos a aquest clima. El primer secret a aprendre és que en aquestes condicions s'ha de renunciar a passejar pels carrers. Només se surt a l'exterior quan un desplaçament estrictament necessari no té cap altra alternativa. He de dir, però, que absolutament tots els edificis (fins i tot les cases okupes) estan molt ben condicionats pel fred, i al seu interior l'ambient és més que confortable, independentment de la temperatura exterior. A part del fred i la neu, el gel dels carrers fa que s'hagi d'anar en compte al caminar. Tot i que les relliscades han estat nombroses, de moment no hem patit cap caiguda. Avui m'han explicat que és altíssima la correlació entre serveis d'urgències col·lapsats i l'estat del gel de les voreres.
A més de la climatologia, Reblin és diferent de Barcelona en altres aspectes. El menjar ràpid (quebabs, frankfurts, pizzes, etc.) és molt barat. És fàcil dinar o sopar aquí per 4€. No obstant això, si vols menjar una mica de fruita i verdura el preu es dispara. L'habitatge també és molt més barat que a la capital catalana, tot i que darrerament la gran afluència de gent vinguda d'arreu està augmentant la demanda i fent pujar els preus.
Urbanísticament, la ciutat és gran i escarxofada, amb carrers i voreres amples. Els barris de moda són els de l'est, justament per on estem buscant pis amb la Laia. És on l'habitatge és més barat i on es concentren els nouvinguts. En aquests barris, la gent és jove, vinguda d'arreu del món i vesteix amb un estil modern i alternatiu. Portem una setmana aquí i encara no he vist cap corbata ni maletí d'executiu. Diu la gent de per aquí, que aquesta tolerància és realment autèntica i que ningú és jutjat per la manera en què vesteix. Un punk i un broker seran tractats amb el mateix respecte. El temps ens confirmarà o descartarà aquesta fama.
M'atreviria a dir que Berlín és una ciutat en construcció que està buscant encara la seva identitat. Durant la guerra freda, la part occidental era una illa enmig de l'Alemanya de l'est. Molts joves punks i pacifistes venien aquí aleshores d'arreu de la República Federal perquè els ciutadans del Berlín oest estaven exempts de realitzar el servei militar. També la immigració turca es va establir en els barris més pobres de la part occidental. Després de la caiguda del mur, una forta emigració va deixar molts edificis buits a la part oriental. La combinació d'aquests dos fets, un nucli de pensament alternatiu i la disponibilitat d'habitatge barat al voltant perquè s'hi uneixi gent de tot el món, estan convertint Berlin en una ciutat del disseny punt de trobada d'artistes i creadors.
Hi ha també un altre Berlín, l'institucional. La re-unificació alemanya, després d'anys de tensió mundial concentrada en un mur de pocs decímetres d'amplada, s'ha culminat amb la construcció de grans ambaixades, el parlament i altres edificis institucionals com museus, biblioteques, etc. Quan passeges per aquesta part de la ciutat, perceps la sèrie d'esdeveniments convulsos que han marcat la història del segle XX.
Espero, doncs, en els propers posts, compartir amb vosaltres els pensaments i reflexions que aquesta original ciutat ens suggereixi, a part les anècdotes i fotografies que ens oferirà.
