Ahir els catalans vam decidir. Vam decidir que volíem caminar cap a la independència, però que no ho volíem fer de la mà d'un sol partit, ni d'un sol líder.
Ahir els catalans vam advertir. Vam advertir que el nou estat no serà
patrimoni de ningú sinó un projecte plural, i que encara que ser més ens obligui a parlar més entre nosaltres i caminar una mica més a poc a poc, ser més i diversos ens farà guanyar l'hegemonia.
Ahir els catalans ens vam contar. Vam saber que ja som majoria els més de dos milions de ciutadans que tenim la il·lusió de fer un nou estat i que només ens queda poc més d'un milió de catalans per engrescar.
Ahir els catalans vam sorprendre. Vam sorprendre tots els mitjans de Barcelona i de Madrid que tant s'havien entestat en pintar-nos una campanya en blanc i negre, on s'havia de triar entre la A d'Artur o la A d'Alícia. Vam mostrar-los que existien els colors i que no havíem de renunciar a res.
Ahir els catalans vam reflexionar. Ens vam adonar que érem diversos, i que això ens fa millors. Ens vam adonar que ens queda molta feina per fer, que haurem de saber guanyar, i que la supèrbia és una mala companyia.
Avui, amb calma, el món ens mira, reconeix la nostra majoria, i ens concedeix algun petit gest senyal que anem per bon camí.
I avui també, com sempre, el govern espanyol i els seus mitjans continuen negant la realitat, com si aquesta no existís quan s'ignora o es transformés a cop de titular de diari o de roda de premsa. Creuen que allà on escriuen fracàs de Mas, els (com a mínim) 80 diputats independentistes del parlament deixen de ser-ho. És la seva miopia una de les nostres millors aliades.
Ahir els catalans vam ser hàbils. Vam ser hàbils per dir, independència sí, però una independència de tots i per a tots.
3 comentaris:
Com sempre, mister Arnau, ha funcionado la política de miedo. Mucha gente no ha ido a votar o ha votado a PP por "no perder la pension" o no salir fuera de Euro, Europa, Eurocopa, Eurovision, etc...
Malgrat això (que diría Artur :P) es verdad que los partidos a favor de una consulta han subido de escaños. Y eso lo ven los medios de toda Europa (incluida Grecia por supuesto) menos los de Madrid... que no se si no pueden o no quieren verlo hazendo trampas como contar los verdes como anti-referendum... y quizás tendrán sorpresas en el futuro!
Tens tota la raó. De totes maneres, crec que aquesta ceguera i obstinació per negar la realitat ens beneficia. Ara fa falta que nosaltres en sapiguem prou.
Una abraçada i ens veiem aviat!
Completament d'acord! Però encara la primera força és la abstenció!
Si repartissim els ciutadans amb dret a vot al parlament, cada escó serien 39.000 vots i els vots en blanc, nuls o l'abstenció serien 44 escons! l'únic partit que tindria tants escons com ara seria les CUP, no per ser millors, sinó per ser petits.
Nosaltres tenim un problema, i aquest problema es diu 3%, circumscripcions i centralisme barceloní, tant o més pervers que el madrileny.
Ja tinc ganes, però, de participar en les milícies plurals informatives per la independència quan es convoqui el referèndum. Llavors, hi deixarem la pell.
Publica un comentari a l'entrada