dilluns, 15 d’octubre del 2007

Conscient del privilegi

Decideixo prendre perspectiva, allunyar-me i veure'ns com a humanitat. Una humanitat de 6.454 milions de persones que compartim els recursos d'aquest planeta que anomenem Terra. Som 6.454 milions d'individus únics, que parlem més de 6000 llengües i formem part de diferents cultures. Som 6.454 milions d'històries entrellaçades que lluitem i avancem amb la mirada a l'horitzó, on esperem trobar-hi la felicitat.

El preu d'allunar-se és alt i dur. Com més perspectiva prenc, més grans es visualitzen paraules com injustícia i desigualtat, guerra o fam. Paraules que semblen fora dels diccionaris del primer món, esdevenen les primeres a ser pronunciades pels nens dels altres punts del planeta.

Fam
  • 25 mil persones moren de gana cada dia. Sí comparem això amb el nombre de persones que van morir en els atemptats de l'11 de Setembre de 2001 als EUA (2.973 persones) obtindríem que cada dia passen més de 8 11S.
  • Els més afectats són els infants. 6 milions de nens i nenes menors de 5 anys es moren de gana cada any. Això es correspondria amb una població lleugerament inferior a la del Principat de Catalunya.
  • La desnutrició, amb totes les seves conseqüències va afectar 840 milions de persones en el període 1998-2000. Això és aproximadament una de cada 7 persones de la població mundial.
Font: Article BBC de l'Informe de la Fao sobre la gana al món.


Guerra
Hi ha de l'ordre d'unes 25 guerres al món.
  • Àsia: Afganistan, Catxemira, Corea, Filipines, Indonèsia, Iraq, Illes Salomó, Laos, Nepal, Pròxim Orient, Sri Lanka, Turquia, Iemen.
  • Àfrica: Angola, Argèlia, Egipte, Etiòpia, Guinea Conakri, Namíbia, República Centreafricana, R.D. Congo, Sàhara, Senegal, Sierra Leona, Somàlia, Sudan.
  • Europa i caucas: Azerbaiyan/Armènia, Macedònia, Txetxènia, Tayiquistan /Kirguizistan /Usbekistan.
  • Amèrica: Colòmbia i Mèxic.
Font: Resum informe Unicef

Tot són conflictes bèl·lics, d'uns, però, no en parem de rebre informació, mentre els altres es troben en l'oblit absolut.

Analfabetisme
La desigualtat en educació, l'origen del principi de la desigualtat.
  • Al món hi ha gairebé 875 milions d'analfabets, xifra que equival a dos de cada deu habitants del planeta.
  • Dues terceres parts d'aquests analfabets són dones.
  • Els països més afectats per aquest problema són Bangla Desh, el Brasil, la Xina, Egipte, l'Índia, Indonèsia, Mèxic, Nigèria i el Pakistan. En aquests països es concentra el 70% de l'analfabetisme mundial.
Font: Telenotícies Catalunya Informació.

Contaminació
El mapa de la contaminació coincideix amb el de la pobresa.
Font: Canal solidari i Institut Blacksmith.

Democràcia
Hi ha més de 30 països governats per un dictador, un tirà, un monarca absolut o un partit únic.
Els que pertanyen a l'eix del mal:
  • Cuba, Corea del Nord, Síria i, a voltes, Bielorússia i Birmània.
Els que no fan nosa a ningú:
  • Les pseudodemocràcies: Marroc, Kazakhstan, l'Uzbekistan, Turkmenistan, Tadjikistan.
  • Dictadures explícites: Aràbia Saudita, Kuwait, Iemen, EAU, Oman, Pakistan, Swazilàndia, Líbia, Zimbabwe, Guinea Equatorial, Eritrea, Fiji, Tailàndia, Butan, Brunei, Laos, Vietnam, Cambotja, Xina...
Font: Wikipedia i bloc La lluita continua.

Riquesa
El PIB mundial és d'uns 25 bilions de dol·lars. D'aquests,
  • 18 són generats/posseïts pels països del G7 (EUA, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya i Japó).
  • Els 7 bilions restants han de ser repartits entre la resta, més de 180 d'estats.
Mai no havíem generat tanta riquesa, ni mai aquesta havia estat tan mal repartida.

Font: James Petras, El Grito de los Excluídos (2000)


Una pregunta obstinada se'm planta al davant. Com és possible que la suma de 6.454 milions de bones persones sigui igual un monstre com aquest?

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Suposo que una de les raons per les quals no fem prou sovint aquesta reflexió és justament el resultat que ens mostra... i és que mirar "més enllà de l'horitzó" fa mal...
Ja ho diuen que en la ignorància s'és molt feliç... però també molt irresponsable... prendre consciència de la nostra responsabilitat en tot aquest muntatge és un primer pas per canviar-lo. Gràcies per obligar-nos a prendre consciència de la magnitud de la tragèdia!

joan ha dit...

Tens tota la raó, Arnau.

A la vegada, ens hem de preguntar fins a quin punt estem disposats a redreçar la balança.

És molt difícil renunciar a l'status que se'ns ha regalat. Molt pocs estan disposats a canviar realment les coses; molts hem pogut trobar l'equilibri entre el privilegi i la mala consciència...

Penkamuska ha dit...

Segurament com dieu, ser-ne conscient és un primer pas.

Jo també em plantejo fins on estic disposat a renunciar, si no és millor tancar els ulls i disfrutar, sense dilemes ètics ni preguntes.

Què podem fer com ha humanitat per canviar-ho, i què puc fer jo com a individu?