El plaer de conversar

Poques coses són tan enriquidores i proporcionen tanta satisfacció com una conversa distesa i interessant.

Davant d'un diàleg, conversa o discusió, diguem-li com vulgueu, crec que un s'hi ha de plantar disposat a canviar d'opinió, amb ganes de sentir els arguments d'aquells que l'acompanyen i enriquir-se així dels seus punts de vista.

En física, per a resoldre un problema, moltes vegades és important plantejar-se'l de diferents perspectives, per tal d'atacar-lo per la vessant en que la solució esdevé el més simple possible. També en muntanya, conèixer diferents camins al cim ens permet triar el més òptim per a l'ascensió. Negar-nos a escoltar altres versions és renunciar a aquests nous punts de vista, i per tant renunciar a llibertat, ja que només podem escollir entre el que coneixem.

Quan, en canvi, un és capaç de posar-se al lloc de l'altre i comprendre la seva perspectiva, un món nou se li obre al davant. És en aquest instant on sempre podrà triar entre canviar d'opinió, mantenir la seva o posicionar-se en un punt intermig. Sigui com sigui, haurà acabat reforçant la seva posició.

M'agradaria fer, també, un petit homenatge al dubte. Sovint tan castigat per empenye'ns fins al precipici de la decisió, té una cosa que ningú no li pot negar, i és que sempre va acompanyat de la seva germana reflexió. És possible que aquesta no ens tregui del dilema, però el seu pas no és mai en va.

I finalment, no podia oblidar que en tota conversa hi ha també un cert punt de seducció. Podriem arribar a equiparar l'art de conversar amb l'art de seduir. A tots ens agrada ser escoltats i que es tingui en compte la nostra opinió, i per què això passi, no només hem de ser ordenats, clars, consisos i consistents en els nostres arguments, sinó que hi hem d'afegir un punt d'entusiasme i encant.

Bé, abans de dir qualsevol altra bestiesa, diuen que una retirada a temps val molt més que una victòria. Ja ho sabeu, si mai teniu ganes de conversar, conteu amb mi.