dimarts, 13 de maig de 2008

Actituds, formes, fets i humilitat

Tot i no ser excessivament aficionat als esports mediàtics, no he pogut evitar que l'esfondrament i fi d'aquest cicle virtuós del Barça arribés a les meves converses de cafè i me'n fes treure algunes reflexions.

Laporta i Rijkard tenen, en un inici, trajectòries paral·leles. Les seves figures van prenent cada cop més rellevància arribant a la consideració de semi-Déus el maig de 2006 quan el club blaugrana es fa amb la Lliga de Campions. És en aquell instant quan la incapacitat de gestionar l'èxit els farà caure en picat, d'una forma irregular i amb salts atzarosos, però sempre cap avall. Aquells camins que anaven de la mà han divergit els darrers mesos. Un, a part de ser humil en els èxits, ha demostrat ser capaç d'acceptar responsabilitats i culpes, de consentir crítiques, i mantenir en tot moment les formes. L'altre, ha tret més pit quan majors eren les crítiques, i s'ha vist impotent alhora de reconèixer cap error. Els seus finals són tan diferents com diferents són aquestes dues actituds. No crec que Laporta sigui pitjor president que Rijkard entrenador. Van pujar junts i han baixat junts, tan una cosa com l'altra per mèrits i errors d'ambdós. Tot i així, l'afició ha estat tendre amb un i implacable amb l'altre.

La lliçó que d'aquí extrec és la de la importància de l'actitud. Davant dels mateixos encerts i errors, l'actitud et pot fer semblar humil o superb. La saviesa de reconèixer els propis desencerts i les virtuts dels altres ens fa millors encara que fem el mateix. Reconèixer els propis errors ens permet d'esmenar-los en el futur. Advertir les virtuts dels altres ens permet intenar imitar-los.

3 comentaris:

dimosthenis k ha dit...

Hey Arnau!!!
You write in catalan and I cant find any translator to understand what you are saying... :D
All of them are spanish-english!
Everything alright there?

RY ha dit...

Hey dimosthenis, try with this one:

http://traductor.gencat.net/jsp/go2url.jsp?locale=ca

Laia ha dit...

Estic força d'acord amb tu, però em sembla que oblides una cosa. Per mi, més enllà dels títols, la tasca de l'entrenador és engrandir un club, també econòmicament, socialment, culturalment... a banda d'esportivament. És veritat que pel que fa a la part esportiva Laporta ha suspès, però per totes les altres, em fa la impressió que és el primer president del Barça que em convenç. L'entrenador, en canvi, té menys fronts, per tant, potser s'ho juga tot a una carta. I en aquest cas, ha perdut. I em sap greu, però suposo que així és la vida.