dijous, 8 de maig del 2008

Ponts i excursions

El cap de setmana passat va ser un cap de setmana d'excursions. Dissabte a les 4h40 de la matinada sortíem en cotxe des de Llinars cap a Andorra, amb la intenció de pujar esquiant fins al cim del Montmalús. Va ser un plaer tornar a compartir cotxe amb els que durant tants anys van ser els meus monitors de muntanya. Tantes coses vaig aprendre d'ells i tants moments de diversió vam viure junts, que suposo que per això em vaig fer monitor, per intentar donar a altres allò que jo ja havia rebut. L'ascensió va ser tranquil·la i amb un parell d'hores i escatx ens vam plantar al punt més alt de la muntanya. El descens, en canvi, va ser més controvertit. La barreja dels negres pendents amb neu pastosa i uns esquís desconeguts, em van fer tornar al nivell d'esquiador principiant i anar per terra uns quants cops. No oblidaré però, la magnífica sensació de llibertat i aventura de que gaudeixes quan estàs sol enmig de totes les muntanyes nevades sense cap indici de civilització a la vista.


Diumenge vaig canviar de superfície i de grup, de la neu a la roca i dels meus ex-monitors a alguns "Deixebles". Així vam anar a fer la via ferrada de Centelles. És una via senzilla amb tots els trams difícils optatius, el que la fa una bona opció per als que s'inicien en aquest món. La part més espectacular i de més impressió és un pont de mico que amb més de 40m té la fama de ser el més llarg d'Europa. Jo aquesta vegada me'l vaig estalviar, ja que recordava perfectament la impressió d'estar caminant per sobre aquell cable que oscil·la amb el vent enmig del buit i et recorda la insignificança humana. Bromes, històries i anècdotes ens van fer allargar el temps previst de l'excursió i arribar als cotxes amb els estómacs buits a les 5 de la tarda.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Sí que ens ho vam passar bé a la muntanya, diumenge... això ho hem de repetir... a vegades oblidem que tenim la sort de viure a tocar de paisatges magnífics que ens ofereixen el seu aixopluc per desconnectar de la rutina diària. Per cert, algú em pot fer arribar el coi de fotos de la sortida, si us plaaaaauuuuu?

Marta!! ha dit...

Laia guapa! primer dir q jo també m'ho vaig passar molt bé, sovint perdia la força del riure dels comentaris de la gent i va estar bé fer quelcom diferent!

Em va encantar el temps, 1r dia de l'any amb tirants i pantalons curts!! llàstima que molt morenes, per més q ho vam intentar (eee Laia...) no ens hi vam posar...

Ara mateix envio mail amb fotos

Anònim ha dit...

Una via molt interessant, sempre per principiants. De fet el pitjor del pont -que és espectacular- és també la aproximació a aquest. S'ha de fet un xoc de mans una mica complicat, si més no ho sembla des de sota, he d'admetre que no l'he fet mai.

Des de sota també és tot molt maco.

nota: si es va a fer vies ferrades s'hi ha d'anar ben equipat i s'ha de tenir una mínima experiència. Ho dic perquè l'últim cop que hi vaig anar em vaig trobar amb uns nois que estàven fent unes pràctiques que utilitzàven el material molt malament (deltes oberts...). Ah, en absolut ho dic pel grup que hi va anar, que n'estic segur que va actuar amb responsabilitat i seny.

lakk.