Espesses fal·làcies

Quan partint d'unes premisses correctes, apliquem un raonament correcte (regles de la lògica), arribem a un resultat o conclusió vertaders. Això és sabut per tothom, i és com funcionen des de fa segles les ciències, la filosofia i les matemàtiques. Ara bé, si quan partim d'unes premisses correctes arribem a conclusions falses, és senyal que pel camí, volent o sense voler, hem comés alguna o algunes fal·làcies, és a dir, un error en el raonament que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid.

Les fal·làcies són molt freqüents en la política, els articles d'opinió i les tertúlies de cafè, i sovint ens passen desapercebudes, ja que amb sort només detectem alguns dels seus efectes, com per exemple, les contradiccions. La veritat és que tots, i també aquells que busquem el rigor i la precissió en els arguments, caiem en l'ús de fal·làcies per, partint d'unes premises vàlides, arribar a les conclusions dessitjades i guanyar així la discussió o convèncer l'acompanyant en la conversa.

No obstant, quan un passa del llenguatge de la lògica al llenguatge humà, apareixen elements difusos i súbtils que transmeten opinió sense contingut d'informació. Em refereixo a com les connotacions del llenguatge i frases certes, però buides de contingut, poden fer-te agafar una opinió en un sentit o un altre respecte qualsevol tema.

El que m'agradaria compartir amb vosaltre avui és el famós text "Bread is dangerous" que en Dani Arteaga a traduït de l' anglès i on mitjançant fal·làcies i un us intel·ligent del llenguatge ens demostren que el pa es altament perillós per a la nostra salut...

Després d'una recerca exhaustiva, investigadors de tot el món han descobert unes dades que ens haurien de fer pensar...

1. Més del 98 per cent dels criminals convictes mengen pa de forma habitual.
2. La MEITAT de tots els nens que viuen a cases on es menja pa de forma habitual tenen índexs de desenvolupament escolar inferiors a la mitjana.
3. En el segle XVIII, quan el pa es fonava a casa de forma habitual, l'esperança de vida era inferior a 50 anys; els índexs de mortalitat infantils eren alarmantment alts; moltes dones morien en donar a llum, i malalties com la peste, el tifus o la pneumònia delmaven la població europea.
4. Més del 90 % de crims es cometen en les 24 h posteriors a la consumició de pa.
5. El pa es fa d'una substància anomenada "farina". Experiments recents han demostrat que 100 grams de farina són suficients per obstruir mortalment les vies respiratòries d'un ratolí. Un ciutadà típic ingereix més de 300 grams de farina a la setmana a través del consum de pa.
6. Les societats primitives, en les que no es consumeix pa de forma habitual, no mostren casos de Alzheimer, Parkinson ni osteoporosis.
7. El pa és una substància altament adictiva. Experiments recents demostren que consumidors de pa habituals, alimentats només amb aigua durant tant sols dos dies, es mostren disposats a cometre actes delictius per aconseguir pa.
8. El consum de "pa" és un pas previ en el consum d'altres aliments "forts", actuant així com a substància-pont. El 76% dels consumidors habituals de butifarra, carn salada, pernil i xoriço havien estat consumidors de pa de forma prèvia.
9. El pa és una substància altament absorbent de l'aigua. Atès que el cos humà necessita un mínim del 76% d'aigua, una sobredosi de pa podria produir la mort immediata per absorció d'aigua.
10. El pa és una substància potencialment mortal per als nadons (risc d'ofegament).
11. El pa es cou a més de 200ºC. Una temperatura de 200º és suficient per matar una persona en menys de tres minuts.