dimarts, 18 de novembre del 2008

Des de l'altre costat de l'atlàntic

Ja porto poc més de vint-i-quatre hores al país més ric del món. Després de 4 controls (BCN-Amsterdam-Boston 1-Boston 2) amb raigs X, tests de preguntes, rastreigs,... ahir a la tarda vaig arribar a la ciutat americana de Boston.


Boston és la més europea de totes les ciutats dels Estats Units (diuen), i si no fos per la mida dels vehicles (sobretot els camions), alguns senyals de transit característics, les banderes que un troba amb certa freqüència pels carrers, i (sobretot) el mític "school bus" que surt a totes les pel·lícules i sèries, res em faria pensar que sóc gaire lluny de casa.

Pels carrers es viu encara la ressaca de l'Obamamania. De fet, per la televisió anuncien xapes del futur president amb al lema "get a piece of the american history".

Una llegenda que no és urbana és el jet lag. Ara mateix són tres quarts de nou del vespre i em sento com si fossin les 3 de la matinada, més concretament, tres quarts de tres de la matinada, que és precissament la diferència horària que hi ha entre Boston i Barcelona.

Per esmorzar tothom menja uns donuts de pa que es poden tallar amb un instrument que no havia vist mai. Els endolls, els fulls de paper i el paper de water tenen mides diferents a les que estem acostumats. Com diferents també són els preus. El menjar val igual que a Europa o potser un pèl més barat, el dormir arriba a límits astronòmics.

Pel que fa a Harvard, és realment un temple del coneixement. Tot nou, impecable i amb els despatxos plens de les ments més brillants del planeta. El campus combina edificis nous amb històrics sobre una catifa de gespa i arbres on hi habiten uns esquirols que no tenen por a acostar-se als curiosos.

8 comentaris:

joan ha dit...

Noi, Harvard! Ni més ni menys!!
La millor Universitat del Món!
Gaudeix de l'ocasió merescuda, i aprofita tant com puguis!
Salutacions des de +7h, en un pais aliat.

Anònim ha dit...

que t'hi estàs molt de temps?Ho pregunto perque tinc planejat un viatge al mars cap a NY i una de les visites seria segurament Boston.
Que vagi molt bé per america, esperem que comparteixis amb nosaltres les teves impressions.

Penkamuska ha dit...

Moltes gràcies pel ànims Joan. Jo també et segueixo la pista per Terra Santa.

I, Judith, estic de visita ràpida i d'aquí a dues setmanes ja me'n torno cap a Barcelona. Llàstima que no coincidim.

Cuideu-vos molt i una forta abraçada,

RY ha dit...

Harvard, ara va de bo. El Jet-Lag fot més en l'altra direcció quan tornis cap a casa. Esperem el següent post amb delit.

Anònim ha dit...

Aix Arnau!!! m'encanta llegir el teu blog, sempre tant interessant i que et fa pensar!, bé noiet quan tornis a estar a terres catalanes, estàs convidat a totes les excursions de falcons eh!!!!
Un petonet!
Jèss

miquelet ha dit...

Sempre he tingut el dessig de viatjar a una d'aquestes ciutats "europees" dels Estats Units. Prenc bona nota del que dius per si prompte es donara l'ocasió i pegara el bot.

Salut.

Unknown ha dit...

Hola Arnau! Merci pel teu comentari.

No sabia que eres als Estats Units. No deixis d'explicar-nos les teves aventures per Nova Aglaterra.. Quina enveja!

Ànims amb el teu blog, poques entrades però sempre excel·lents!

Fins ben aviat,

Dani

Dimos El Grec ha dit...

Prospero Ano mi amigo Arnau!
You are right for the palestinians!
Let´s hope that it will end as soon and with the less blood possible...