dissabte, 31 de gener del 2009

Transgènics, el debat inexistent

Ahir al vespre, l'Adrià, un dels nois a qui vaig fer de monitor anys ençà i qui ha esdevingut un amic i monitor del Centre Excursionista, em va comentar que havia realitzat el seu treball de recerca de batxillerat sobre els transgènics. Vaig recordar aleshores que havia estat aquest un tema d'intens debat temps enrere i que, incomprensiblement, ha passat a estar actualment completament desapercebut.


El aliments transgènics són vegetals i cereals (sobretot blat de moro, soja, cotó, tomàquet i patata) que han estat modificats genèticament. Aquestes modificacions es duen terme amb l'objectiu principal d'augmentar la productivitat. Se'ls incorporen gens de resistència a herbicides de manera que se'n pot utilitzar una major quantitat i matar les plagues sense ferir la planta. També s'han desenvolupat gens autoinsecticides amb els que no és necessari l'us de productes externs, ja que el mateix cultiu duu l'insecticida.

Fins i tot hi ha científics que veurien viable modificar genèticament l'arròs, per tal de que engendrés proteïnes i disminuir així els problemes de malnutrició de molts països pobres on l'arròs és la base de la seva dieta.

Aparentment, doncs, els transgènics són una oportunitat per alimentar els més de 6 mil milions de persones que formem la humanitat. No obstant, els aliments modificats genèticament, tenen també alguns riscos.

Una difícil coexistència
El liberalisme diria que ha de ser tria de cada agricultor decidir quin tipus de cultiu vol plantar, si transgènic o tradicional. El problema és que no és gens fàcil, per no dir impossible, la convivència dels dos cultius en zones pròximes. Les raons en són:
  • La contaminació: quan es produeix la pol·linització, el pol·len de camps transgènics fertilitza els cultius tradicionals propers. Això podria fer desaparèixer les plantes tradicionals, de manera que finalment només sobrevisquessin les transgèniques.
  • La resistència dels cultius transgènics a les plagues augmenta moltíssim la pressió als cultius veïns.

Una incertesa en les conseqüències per a la salut
Tot i que, aparentment, els aliments transgènics no tenen cap efecte sobre la salut. No hi ha un acord unànime en la comunitat científica sobre les seves repercussions a llarg termini en el cos humà.

Dependència econòmica
Les empreses alimentàries que venen les llavors dels aliments transgèniques han desenvolupat llavors d'un sol us, és a dir, l'agricultor any rere any ha de comprar les llavors ja que la segona generació del cultiu deixa de ser fèrtil. Això crea una dependència completa de l'agricultor a l'empresa que li subministra les llavors. En un context de globalització com l'actual, en que el poder econòmic es va concentrant cada cop en més poques mans, a través de fusions i compres d'empreses, ens estem acostant a un escenari on unes poques multinacionals tindran un oligopoli sobre les llavors transgèniques i, en conseqüència, sobre l'alimentació mundial.

Donats aquests riscos, ens hauria de ser possible als consumidors tenir, al menys, la llibertat d'escollir quins productes volem consumir. És per això que fa uns anys la Unió Europea va fer la directiva d'obligar a especificar en l'etiqueta el contingut de transgènics dels productes alimentaris.

Aquest exercici de transparència però, no és elemental. Primer, perquè la mateixa legislació accepta una contaminació per transgènics fins al 0,9% en cada ingredient, sense que el consumidor hagi de ser informat. I segon, perquè és difícil seguir la pista de totes les matèries primeres dels productes que trobem al supermercat. Segons un estudi realitzat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària al llarg de 2004 i 2005, es va determinar que entre el 15 i el 17% dels aliments amb blat de moro i soja que estaven etiquetats com a lliures de transgènics contenien en realitat organismes modificats genèticament. Aquests productes incloïen aliments i llets infantils, iogurts, plats preparats o productes càrnics.

El tema, doncs, és prou important i transcendent per les actuals i futures generacions de persones del planeta, com perquè el deixem únicament en mans de les multinacionals alimentàries. Un debat obert amb experts independents esdevé per mi imprescindible. Sobretot tenint en compte que l'estat espanyol és l'únic país de la Unió Europea que cultiva transgènics a gran escala, i el que s'està mostrant més reticent als estudis que vol impulsar aquesta administració per valorar l'impacte social, econòmic i ecològic de la posada al mercat dels aliments modificats genèticament. Des del nostre país ja han sortit iniciatives per tornar posar el debat sobre la taula (www.somloquesembrem.org)

7 comentaris:

Siento ha dit...

Tens tota la raó del món, amic Arnau, quan dius que la discussió sobre els transgènics ha desaparegut dels debats sobre agricultura i alimentació, i em sembla una dicotomia encertada, la de transgènics sí / transgènics no.

Sense ser un expert en el tema, els avantatges que tenen els productes modificats genèticament, que tu descrius, crec que justifiquen clarament el seu ús i difusió. Sens dubte, l'augment notalbe de la productivitat obriria la possibilitat de fer disminuir la malnutrició humana de manera dràstica. Per tant, per a mi és obvi que la resposta és transgènics sí.

També estàs molt encertat quan reconeixes que no tot són avantatges, sinó que el conreu de productes modificats genèticament comporten també alguns riscos. Deixam comentar els que tu enumeres:

[1] Una difícil coexistència. Si hem argumentat que els productes transgènics són millors, no sé quin mal hi ha en fer desaparéixer els conreus tradicionals (deixa'm afegir, potser, l'etiqueta "a poc a poc"). És com dir que l'ús d'energies renovables impedirà en un futur l'ús d'energies fòssils: no és això el que volem? Sempre que fem les coses sense carregar-nos la biodiversitat, veig un avantatge en el fet que el transgènic siga "més fort" que el tradicional.

[2] Incertesa en les conseqüències per a la salut. Mai un avenç científic s'ha fet sense incertesa. El que cal valorar és com d'incert és l'impacte per a la salut humana. Si a dia d'avui tenim una gran llacuna sobre aquests suposats efectes negatius (ho desconec), la solució és invertir recursos en avaluar millor com influeixen els aliments transgènics en l'organisme humà. Ara, això sí, quan estem "suficientment" segurs, aleshores endavant amb la substitució dels conreus tradicionals!

[3] Dependència econòmica. De nou, crec que això no és un argument contra "els transgènics" sinó contra el capitalisme globalitzador. També passa que les noves tecnologies que fan servir energies renovables estan en poquíssimes mans i les grans multinacionals han volgut crear, seguint la teua terminologia, un oligpoli energètic. Pot ser que no ens agrade el sistema econòmic en què vivim, però això no és cap argument contra un avenç tecnològic.

En definitiva, crec que hi ha moltes qüestions obertes, sobretot referents a la transparència amb que s'ha de portar el procés. Però, almenys a mi m'ho sembla, l'ús de productes millorats genèticament haurà de ser el pa nostre de cada dia en un futur (mai millor dit). Ara, fem les coses bé, avaluant bé els riscos, i deixant-nos de romanticismes econaturalistes.

Anònim ha dit...

Arnau, comparteixo l’opinió que has exposat sobre els transgènics, m’agradaria, però, contribuir una mica en aquest debat que has encetat.

Crec que hem d’intentar no tornar caure en el parany de pensar que els transgènics poden acabar amb la malnutrició humana, doncs, l’augment de productivitat que representa, avui per avui, el cultiu de OGMs no és, ni de bon tros, el més important dels últims anys (revolució verda, arribada dels híbrids simples) i malgrat que fa més de 17 anys de la comercialització del primer organisme modificat els problemes de fam al món no semblen cessar. No crec que aquest sigui un dels objectius de les grans empreses biotecnològiques i a més, crec que els OGMs no són el camí per aconseguir-ho. Aquest camí, penso que ve marcat per un repartiment més just de la riquesa que permeti que tots ens situem en un pla igual (decreixent perquè altres puguin crèixer)(però que em sembla que tardarem molt a arribari). Penso que el futur haurien de ser els cultius ecològics, els únics adaptats localment i que tenen cost 0 pel planteta.

Discrepo amb en Vicent quan compara els aliments tradicionals (incloent, suposo els ecològics) amb les energies fòssils doncs, els problemes que comporten aquests últims no els tenen els organismes no modificats; sense que siguin portats a extrems (monocultius...) els cultius convencionals no són perjudicials pel medi ni suposen un risc pels éssers vius, en canvi, s’ha demostrat que les energies no renovables si que ho són. Crec que això és per una simple raó: no han estat alterats per satisfer les necessitats de ningú i han sobreviscut a milers d’anys de selecció natural. Jo personalment invertiria la comparació i parlaria d’energies fòssils i organismes modificats o d’energies renovables i agricultura ecològica, doncs, uns representen l’intent de la humanitat d’augmentar la productivitat a tota costa i els altres el respecte pel planeta (pensant més en el mitjà que en el fi) i l’anar, com en Vicent mateix diu, a poc a poc.

Estic d’acord amb tu en que el cultiu d’organismes modificats representa avui dia una amenaça per la biodiversitat del planeta, per la llibertat dels agricultors i els efectes sobre la salut humana i animal són, encara, poc clars. Personalment crec que els riscos no han estat avaluats degudament, els estudis són pocs, i d’aquests, els únics que no han mostrat riscos sobre la salut humana (més o menys la meitat) són els que han estat fets per empreses biotecnològiques. Crec que els consumidors hem de tenir el dret de conèixer el que consumim i tenir certeses que allò que ens venen és de qualitat.

Penso que el cultiu de organismes modificats no s’hauria dut a terme si no existís aquest sentiment de superioritat que els humans tenim i que ens fa sentir per sobre de la resta d’éssers vius.

vito ha dit...

Transgènics sí ( en principi)

Clarament els avantatges superen els inconvenients per les raons que enumera el Vicent.

Per altra banda, hem estat modificant genèticament la vida des de Mendel. L'única diferència és que ara ho fem en una proveta. Quan escollim la nostra parella estem fent enginyeria genètica, en el fons.

Unknown ha dit...

Caram, enhorabona a tots pels discursos! he après força sobre transgènics en poca estona! només volia dir una cosa, en què em sembla que el Vicent va errat. Si no m'equivoco, el cultiu de trangènics és agressiu respecte el cultiu tradicional. En tractar-se d'organismes fets per sobreviure, eliminen els models tradicionals i això sí que elimina la biodiversitat. Per mi una de les coses més perilloses és que en certa mesura es tracta d'un camí sense retorn. El dia que els OGMs no ens serveixin, no podrem recuperar el cultiu tradicional, i això ho veig massa arriscat.

Dr. Flasche ha dit...

A mi i hi ha dues coses que em preocupen enormemente del que diu l'Arnau.

D'una banda el tema de les llavors. És un joc molt perillós. Ja ho veiem ara amb les farmaceutiques...

I l'altre és el tema de la salut.

Com dic moltes vegades, la guerra preventiva només l'apliquem quan ens interessa...

Penkamuska ha dit...

Ostres amics, moltes gràcies per amanir així el debat d'A mig camí. És difícil afegir alguna cosa amb el tot el ja heu dit.
Permetue-me només dues puntualitzacions:

1) Actualment la producció mundial d'aliments ja és suficient pèr alimentar a tota la humanitat. El problema no és doncs, de quantitat sinó de distribució.

2) Els transgènics permeten un augment de la producció, però un augment de (només el) 10%. Valen la pena tants riscos per això?

Una abraçada a tots,

Mabuse ha dit...

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/transgenicos/parte/solucion/hambre/elpepusoc/20090209elpepisoc_7/Tes