dilluns, 1 de març del 2010

28F: Llinars ja ha decidit

Ahir va ser un dia emotiu. Vam deixar enrera el fred berlinès per retrobar-nos amb el sol llinassenc. A les 9h del matí, després de mesos de preparació, s'obria el col·legi electoral que permetria a tots els ciutadans del meu poble pronunciar-se sobre si els agradaria o no una Catalunya federada, sense intermediaris, amb la resta de pobles i estats de la Unió Europea. Tot i que la participació no va ser tan alta com hauríem desitjat, 1262 vots corresponent a un 17.3% de participació, la consulta va ser per mi un èxit.


Crec que vam aconseguir demostrar-nos i reivindicar que en democràcia, des del respecte i la tolerància, es pot parlar de tot, absolutament de tot. Que no hi ha tabús, i que és precisament amb diàleg i debat com s'ha d'evitar la conflictivitat social i no a la inversa. Aquesta idea de democràcia es va posar en dubte quan una petita entitat d'un petit poble del Maresme, el setembre de 2009, volia preguntar als seus conciutadans què pensaven de la independència de Catalunya i tota la maquinària de l'estat va intentar aturar-ho. Aquelles institucions que se suposava que eren un instrument dels ciutadans van esdevenir censors sobre què es pot opinar i què no.

Un altre motiu de satisfacció és que hem estat capaços d'organitzar-nos per fer les coses ben fetes. La jornada electoral va transcórrer amb total normalitat sense parar ni un instant l'activitat dins del col·legi, i el rigor amb què es va dur a terme la consulta va ser igual o major que en qualsevol altra elecció. M'agradaria doncs felicitar a tots els companys i companyes de "Llinars decideix" pel seu esforç i entusiasme per tirar endavant la consulta.

Naturalment que algunes coses haurien pogut anar millor. Les notes negatives van ser la nostra incapacitat de mobilitzar el vot del no, només un 7% dels votants es va decantar per aquesta opció, i l'abstencionisme d'aquells que tenien l'oportunitat de votar en aquesta consulta i no ho poden fer en la resta d'eleccions, tant els joves de 16 i 17 anys com els immigrants amb papers o sense que no tenen dret a vot. En prenem nota i pensarem en les possibles causes.

Les consultes han estat objectivament el procés transversal de mobilització de la societat civil més important des de la transició i l'Assemblea de Catalunya. Ja fa anys que participo en diverses entitats i he intentat defensar més d'una malanomenada causa perduda. Mai com en aquesta ocasió he vist la complicitat i els ànims de tants ciutadans. Uns feien donatius, altres hi aportaven temps i esforç, diversos botiguers i professionals no cobraven el seus serveis.

Aquesta il.lusió i com es diu en la resta d'eleccions "festa de la democràcia", però, no ha estat compartida amb el mateix entusiasme per tots els llinassencs i llinassenques. Acabo de llegir amb perplexitat aquest post d'un company del PSC de Llinars on fa una dura crítica tan al fons com a la forma de la consulta. Desconcertat per la visceralitat de les seves paraules, intento a continuació replicar-li els arguments.

1) La consulta està malament en la forma (cartells en llocs no autoritzats i publicitat enganyosa a la sortida de les escoles).

Coincideixo amb l'opinió que no hem d'utilitzar mai els infants i els joves en qüestions polítiques. Des de "Llinars decideix" simplement vam intentar organitzar actes per a tots els públics per tal d'incentivar la participació sense cap intenció de condicionar el vot. Celebraré comprovar que en les properes eleccions municipals, a diferència de les darreres, els socialistes llinassencs no realitzaran cap acte adreçat a la mainada.

M'agradaria aclarir que no s'ha penjat cap pancarta ni enganxat cap cartell en llocs no permesos. Precisament, s'han penjat sempre en espais públics i de la manera menys embrutadissa possible: enganxats en cartrons que posteriorment seran retirats de la via pública.

2) La consulta ha estat un complet fracàs perquè només han votat 1262 llinassencs.

Sí, com ja he dit, és una xifra que no ens permet parlar d'un èxit de participació. No obstant això, m'he permès fer un petit exercici i comparar la consulta per la independència que hem celebrat el febrer de 2010 amb el referèndum no vinculant sobre la Constitució Europea que vam realitzar a Llinars el febrer de 2005. El resultat de 1533 vots a favor de la Constitució en aquella ocasió va ser analitzat per la formació socialista com un gran èxit del sí, mentre els 1155 vots que ha tret aquest cop el sí a la independència és vist com un gran fracàs. Tot això naturalment sense poder comparar l'impacte mediàtic i econòmic de les dues convocatòries: setmanes de publicitat institucional, reportatges a cada telenotícies, debats televisius, portades de tots els diaris. Tinc curiositat per saber on se situa la fina frontera entre èxit i fracàs estrepitós.

3) Està malament que es destinin 4000€ a aquesta consulta quan es podrien haver invertit en polítiques socials.

En la consulta de la Constitució Europea el govern espanyol de Zapatero va destinar uns 100 milions d'euros a la campanya (entre la propaganda institucional i el cost general d'organització). Això correspon a més de 2€ per habitant. Quantitat molt més elevada que els 42 cèntims per habitant que ha costat la consulta per la independència a Llinars. A més, aquests 4000€ ens han estat concedits en concepte de la sèrie de xerrades i activitats festives que hem anat organitzat i de què han pogut gaudir els llinassencs i llinassenques al llarg d'aquests mesos. Puc entendre que no es comparteixi el criteri d'assignació de la subvenció, però això no converteix la consulta en quelcom abominable.

4) La consulta està malament en el fons (és una activitat excloent i que divideix els ciutadans de Llinars).

Si preguntar a la ciutadania és dividir-la i exclure'n una part tenim un problema. Per mi la democràcia és més que la simple elecció per l'opció més votada, es tracta a més d'entendre que la discrepància política no implica una desqualificació. Hi ha temes tabú? Crec que si els fundadors del socialisme català i espanyol observessin la desqualificació que els seus hereus fan cap a un grup de voluntaris que han destinat el seu temps i esforç a donar la veu al poble no s'ho creurien.

A mi tampoc m'agrada la instrumentalització que alguns polítics estan intentant fer de les consultes. Ara bé, això no les fa condemnables en sí mateixes. El debat, la discussió, el diàleg i les preguntes només poden molestar a la intolerància i a la intransigència.

8 comentaris:

musicbcn ha dit...

Benvolgut Arnau,

M'he permès de contestar-te al meu bloc: http://www.qmenta.cat/qmenta/2010/02/28f-el-gran-frac%C3%A0s-de-lindependentisme-de-llinars.html

Només un parell (o 3) de qüestions: en cap cas he titllat d'abominable res, ni l'home de les neus... no veig la meva visceral·litat per enlloc (potser per allò de la "paja en ojo ajeno y la viga en el propio", és clar, però no la veig, mira...)... jo he parlat dels 4000 € en comparació amb la retallada de subvencions a les entitats del poble en la darrera Festa Major i he plantejat alternatives, però no he fet la consulta abominable ni qüestiono la legalitat de la subvenció, només la seva oportunitat...el teu punt 4 és, n'estic segur, fruit d'una lectura ràpida del meu article, amb algun error de comprensió segur que per culpa de la meva incapacitat per expressar-me correctament: jo no he dit enlloc que preguntar els ciutadans o fer la consulta sigui excloure o dividir ningú, que quedi clar... dius: "la discrepància política no implica una desqualificació. Hi ha temes tabú? Crec que si els fundadors del socialisme català i espanyol observessin la desqualificació que els seus hereus fan cap a un grup de voluntaris que han destinat el seu temps i esforç a donar la veu al poble no s'ho creurien."
Em dec haver explicat molt malament... o no... Qui ha desqualificat els voluntaris? On? No pas jo... No manipulis les meves paraules, sisplau...
I comparteixo al 100% el teu darrer paràgraf. A mi no m'ha molestat en absolut el vostre debat. Cadascú parla del que vol i pot, en sàpiga o no... I sempre és (o pot ser) enriquidor... Ara, la no participació voluntària també és participació, també és veu (en forma de silienci) i també és respectable.
Si un 82% de llinassencs i llinassenques no han volgut participar del vostre debat, no han volgut. I ja està. I no serà perquè no hagin estat informats, ja que la vostra campanya de mobilització ha estat perfecta. Però no ha motivat a un 82%. Perquè? Cadascú és del seu pare i de la seva mare, evidentment, però probablement una gran majoria d'aquest 82% simplement no estem interessats en aquest debat o decidim manifestar-nos sobre aquest tema en cada elecció oficial escollint els nostres representants tenint en compte el seu ideari, també sobre les dependències i independències...

Salut i una abraçada

vei-neta ha dit...

Em dol tenir que donar la raó a una persona del PSC, però en aquest cas concret coincideixo totalment amb tots es arguments exposats per ell. Cap a les 13,15h vaig anar a votar amb la meva parella a l’Enllaç, era ple de gent, a dintre i a fora, inclòs hi havia el Sr.alcalde amb gent d’ERC i el Sr. Puigcercós , també d’ERC . Jo vaig votar SI , i el meu xicot va votar NO. Tot molt normal, faltaria més. El problema es que al agafar la papereta del SI , un munt de mirades de gent que hi havia al voltant de la taula van mirar la papereta i automàticament van mirar-me la cara. Per a mi, cap problema, jo jugava en terreny amic. Però el meu xicot ho tenia més difícil , ell va votar No i les mateixes mirades amigables que vaig rebre jo, es van convertir en mirades de menyspreu i algun comentari a cau d’orella, que ves a saber que es deurien dir aquella gent que hi havia a peu dret, sense fer rés, a dintre el local.
I a l’hora d’identificar-me en va venir el dubte i la desconfiança. Aquella noia que m’agafava el carnet, que en faria de les meves dades personals? Puc tenir la certesa que no les farà servir per una altre cosa. I el pitjor de tot es que al sortir em trobo amb l’alcalde i tota la seva cort, el qual malauradament vaig votar l’ultima vegada, parlant amb el Sr. Puigcercós , un home que a fet més mal que bé , al meu país i només per els seus interessos partidistes. Bé aquesta va ser la meva experiència , i només espero que sí un dia el govern del meu país convoca el refendum amb caràcter vinculant, TOTS plegats ho sapiguem fer millor que no pas ara, i sobretot que sigui més LLIURE, per que el resultat final ha estat molt pobre, i per fer això, no val la pena gastar temps ni recursos públics

Anònim ha dit...

A musicbcn:

Si un 60%-70% dels europeus no volen participar en la tria dels seus representants ningú posa en dubta la legitimitat d'aquests.

Si la majoria dels òrgans de la UE no són elegits democràticament, ningú posa en dubte la seva legitimitat, malgrat aquests òrgans disposin d'àmplies competències que infringeixen les sobiranies estatals.

Si els sistemes electorals són elegits per pactes entre grans partits que treuen els seus ingressos de l'estat, que impedeixen la obertura de llistes i les reformes en qüestió de circumscripció, no hi ha cap problema.

Ho lamento musicbcn, però t'han enganyat. La participació ha estat molt baixa, si, però cal tenir en compte la diferència de mitjans disponibles respecte a eleccions tradicionals. A banda, si un % menor a 50 es il·legítim, ho és sempre, no quan us interessa.

EL PSOE ha il·legalitzat un partit polític per decret, un fet inèdit que mostra la seva falta de respecte per la democràcia, ja que ni tan sols RRUU en els pitjors temps del conflicte amb l'IRA es plantejava tal mesura (sinó que combatia el terrorisme amb institucions i deixava aquestes obertes a tot el poble).

Per primera vegada en dècades, la Societat Civil s'ha mobilitzat. Per molt que alguns polítics mirin d'aprofitar-se'n, la iniciativa no és partidista, supera a aquestes figures.

Conclusió.
1. Si es permetés fer referèndums* amb els mateixos recursos que les eleccions, i se'ls atorgués un caràcter vinculant fos quina fos la participació, adoptaríem el model típic d'autodeterminació que s'ha fet servira arreu del món, i que ha dut a resultats de SI i de NO.

2. Abans de donar lliçons de democràcia fes una mirada al teu partit, i compara el que FA, amb els fonaments en els que en teoria ES BASA.

*Avançant-me a l'argument clàssic, pregunta't el valor real de la Constitució, pregunta't qui la va votar, en quines condicions va ser redactada, i, el darrer però no menys important, qui no va poder presentar-se a les eleccions a l'assemblea constituent. Perquè tot plegat pot semblar molt democràtic i molt maco, però, ho és?

Et crec, sincerament, suficientment obert com per trencar amb la línia del partit i pensar per tu mateix.

musicbcn ha dit...

A l'anònim...

Signa i debatrem... No tinc debats amb entelèquies, ho sento... Et fa por dir qui ets? No ho crec... O si?

Anònim ha dit...

Quan aneu a sopar amb els diners que han sobrat?
O us els vau repartir?

Penkamuska ha dit...

Disculpeu el meu retard en la resposta. Fins a aquestes hores del cap de setmana no he tingut el moment de respondre-us.

Benvolgut Joan Ramón,

Gràcies per contestar-me. M'encanta el debat, les rèpliques i jugar a prendre perspectives diferents a les pròpies. Cel·lebro que el meu post hagi servit per aclarir exactament a qui anaven dirigides les teves crítiques.

Tot i així, segueixo sense compartir aquestes crítiques a l'Ajuntament per donar suport a la consulta. El problema no és que s'anunciïn els actes de "Llinars Decideix" a l'agenda cultural o que se'ls cedeixi espais municipals per a dur-los a terme, sinó que aquest tracte no es tingui amb la resta d'entitats, encara que siguin polítiques.

He d'admetre, però, que tot i les teves explicacions hem costa entendre el teu darrer paràgraf. D'ell se n'extreu que donar suport a la consulta és un acte que divideix als llinassencs.

Finalment, no tinc cap inconvenient en reconèixer que repartir qualsevol documentació o publicitat sense signar és un error. Sí, des del meu punt de vista ens vam equivocar. Les persones i els col·lectius ens equivoquem i reconèixer-ho ens permetrà millorar.

Una abraçada,

Arnau

PD: Per cert, per mi el debat té poc d'identitari. Crec que com el 90% del parlament va consensuar al seu moment i apunta l'estatut vigent aprovat en referèndum: Catalunya és una nació. La identitat doncs és ben clara. No es tracta de nacionalismes irracionals i pàtries abstractes, sinó de quin camí ens permet construir una societat moderna amb igualtat d'oportunitats, drets i obligacions per a tothom: parlin la llengua que parlin, tinguin el color de pell que tinguin, i vinguin d'on vinguin. Totes les vies són legítimes. Personalment, els darrers esdeveniments m'han fet decidir-me'n per una concreta (http://amigcami.blogspot.com/2008/07/una-altra-espanya-era-possible.html).

Penkamuska ha dit...

Benvolguda Vei-neta,

Gràcies per participar a mig camí. Voldria desfer un seguit de malentesos que exposes en el teu comentari:

- Em sap greu que tan tu i el teu company us sentíssiu observats en el moment d'escollir la papereta. En el col·legi electoral hi havia un espai tancat per al vot secret a la vostra disposició.

- Pel que fa a les teves dades personals, només es va introduir el teu DNI a l'ordinador per comprovar que no haguessis votat anteriorment. Ningú no pot saber però la teva identitat gràcies a un sistema d'encriptació que codifica el DNI. Tot i que totes les dades estan xifrades seran destruïdes al final de la sèrie de consultes. Els documents en paper on s'escrivia també el DNI per si hi havia qualsevol problema amb el sistema informàtic ja han estat destruïts.

Tot el mecanisme que t'he explicat ha estat avalat per una junta electoral, per un observador internacional i, en el cas de l'organització global, per un notari.

A mi també m'hauria agradat que la gent del no hi participés. Però no ho atribuiria a haver fet les coses malament.

Salut!

Arnau

Penkamuska ha dit...

Hola segon anònim,

Em sap greu que ens acusis d'utilitzar recursos públics en benefici propi. Estaré encantat de trobar-nos amb el tresorer de l'entitat perquè t'expliqui en què s'ha destinat cada cèntim: tan els públics, com els donatius rebuts de mans privades.

Ja diràs,

Arnau