Som Estructura

S'estima que un ésser humà triga poc més de dos mesos en canviar totes les molècules que formen seu cos. El procés d'intercanvi té lloc a través dels aliments que ingerim i dels residus de què ens desprenem.

Aquest fet fa pensar. Si la major part de les partícules de què estem fets ja no hi seran d'aquí pocs mesos, aleshores, serem una altra persona? què o qui serem? què som?

Som estructura. Mentre les molècules que ens formen van essent substituïdes amb el pas del temps, el nostre cos manté la seva estructura, és a dir, la disposició de com les cèl·lules estan distribuïdes en l'espai. Som estructura. No som allò que ens forma, sinó la pròpia forma.

És temptador intentar generalitzar aquesta idea a altres estructures. Els governs, les institucions polítiques, la família, l'església, etc. són estructures que aguanten el pas del temps tot i que els seus constituents, en aquest cas persones, es van renovant.

Si volem fer canvis socials profunds, per tant, no n'hi ha prou en canviar les persones (que és el que acostuma a passar amb un canvi de govern), s'han de canviar les estructures. S'han de buscar noves estructures i organitzacions que aconsegueixin resoldre els problemes de les antigues i siguin robustes al recanvi dels seus constituents.

Reflexions nuclears

Aquests darrers mesos a Alemanya hi ha una certa polèmica amb la reactivació del programa de producció d'energia nuclear. Amb l'entrada dels Verds al govern l'any 1998, Alemanya va esdevenir un dels països pioners en la reducció de l'ús de l'energia nuclear sense augmentar les emissions de CO2. Ara però, l'actual govern de conservadors i liberals ha modificat aquell programa prorrogant l'apagada nuclear que havia de tenir lloc el 2022 fins al 2040.

Els principals avantatges de l'energia nuclear són que no emet gasos d'efecte hivernacle i que permet una producció continuada d'energia. Les energies renovables com la solar i l'eòlica tenen el defecte de generar una producció intermitent: no podem produir energia solar quan està nuvol o és de nit, ni eòlica un dia sense vent.

L'energia nuclear, però, també té desavantatges. Les mesures de seguretat que s'han de prendre són extremes, generen residus nuclears que han d'estar sota control durant centenars d'anys i és una font d'energia de producció centralitzada cosa que fa el sistema elèctric poc robust a les aturades. També cal dir que les centrals nuclears necessiten combustible nuclear. No ens donen doncs una independència energètica completa.

Davant d'aquests avantatges i inconvenients, i per tal de decidir-nos entre l'abandó definitiu d'aquest tipus d'energia o el retorn al seu ús, hem de fer un exercici de racionalitat i buscar paràmetres el màxim d'objectius possibles per avaluar-ne les conseqüències.

Preu

A primera vista pot semblar que l'energia nuclear és barata i té un preu molt més competitiu que les energies renovables. No obstant això, és molt difícil determinar quin és el preu real d'aquesta font una vegada internalitzats tots els costos de producció. Ens referim als costos de:

• Construcció de la central.
• Desmantellament de la central.
• Gestió dels residus radioactius.
• Assegurança en cas d'accident.
  

No hi ha cap país del món, per exemple, on l'assegurança de la central nuclear vagi a càrrec de l'empresa que l'explota. Només els governs es poden fer càrrec d'aquest risc. En la majoria de casos, les elèctriques tampoc es fan càrrec de l'emmagatzematge dels residus o del desmantellament de la central.

Per tal de comparar diferents fonts d'energia amb objectivitat és imprescindible tenir els preus reals d'aquestes després d'incloure-hi les externalitats.

Independència energètica

Una altra variable molt tinguda en compte en matèria energètica és la necessitat d'importar combustible d'altres països. En el cas de les centrals tèrmiques, aquestes no poden funcionar sense que importem petroli o el gas ja que a no en tenim a Europa. Aquesta dependència ens fa més fràgils a pujades de preus. Un exemple il·lustratiu és l'episodi entre Rússia i Ucraïna el gener de 2006. L'empresa russa Gazprop va tallar el subministrament de gas a Ucraïna enmig de l'hivern i va renegociar el preu de 50$ a 230$ els 1000 m3 de gas.

En aquest sentit, les centrals nuclears també requereixen combustible (urani o plutoni) que s'ha d'importar. Ara mateix el combustible significa només al voltant d'un terç del preu de l'energia. No obstant, en un context de demanda creixent (si tots els països es posessin a produir energia nuclear) el preu del combustible augmentaria.

Model socio-econòmic

Pel que fa als aspectes socio-econòmics, la nuclear és la font d'energia que menys treball genera per unitat d'energia produïda. Es tracta, a més, d'un tipus d'energia que es genera de forma centralitzada i que només és possible produir amb l'empara de l'estat. En aquest sentit, és un punt paradoxal que els grans partits liberals (i conservadors) europeus siguin pro-nuclears, quan és aquest tipus d'energia el que més necessita un pare estat.

Les renovables, en canvi, permeten una producció descentralitzada. Això permet consumir l'energia més a prop dels consumidors, tenir un sistema més flexible i adaptable, i donar lloc a un mercat més competitiu (mercats on un proveïdor/consumidor no afecta l'oferta/demanda global).

Tot i aquests inconvenients de l'energia nuclear, no podem descartar-la en absolut com a font d'energia en un futur. Hem de fer un diagnòstic rigorós de quines necessitats energètiques tenim, preveure les que tindrem, i definir una política energètica cap a un model sostenible i respectuós amb el medi ambient. Si és possible aconseguir aquesta suficiència energètica només amb estalvi, eficiència i renovables, fantàstic. Sinó, la nuclear pot ser una altra porta on trucar. Naturalment, però, sense que cap lobby empresarial particular ens dicti quin model energètic hem de tenir.

Reines de conte i valors culturals

Hi havia una vegada un poderós rei que vivia amb la seva esposa, la reina, en un gran castell ben protegit per una muralla i un fossar. El rei va haver de marxar de viatge i li va demanar a la reina que per la seva seguretat no sortís en cap cas del castell. Al marxar, el rei va dir-li al guàrdia de l'entrada que no deixés sortir a la reina, i si aquesta s'escapava la matés.

L'endemà, però, la reina va fugir del castell utilitzant un túnel secret. Es va trobar amb el seu amant, a qui li va proposar de marxar plegats i començar una nova vida. L'amant, espantant pel poder del rei, va refusar l'oferiment argumentant que tard o d'hora el rei els trobaria i els mataria. Decebuda, la reina va anar a veure la seva millor amiga per explicar-li l'ocorregut i fer-li la mateixa proposta que a l'amant. Aquesta va al·legar que no podia deixar els seus fills sols i tampoc va acceptar l'oferiment. La reina, doncs, es va veure obligada a tornar.

De camí al castell, la reina es va trobar un barquer que navegava per l'aigua del fossar. Li va demanar que la portés a la part posterior del castell on podria entrar per la porta secreta que ja havia utilitzat per sortir. El barquer li va demanar diners a canvi. La reina, però, no portava ni un cèntim, així que el barquer no va acceptar el tracte. Pocs minuts després, la reina era assassinada per el guàrdia de l'entrada principal del Castell que l'havia sorprès intentant entrar.

Aquest conte el va llegir fa pocs dies el professor d'alemany de la Laia com a exercici per generar debat. Després de la lectura, el professor va preguntar als estudiants: De tots els personatges que surten en el conte, quin és el responsable de l'assassinat de la reina?

Pot semblar aquesta pregunta completament òbvia a primer cop d'ull. Segurament, en una classe catalana seria fàcil arribar al consens de que hi ha dos responsables: el rei i el guàrdia. Un com ideòleg i persona que ha donat l'ordre i l'altre com a autor material dels fets.

La classe d'alemany de la Laia, però, no és plena de catalans sinó de gent d'arreu del món, gent amb un alt nivell d'educació que venen de cultures i maneres de veure el món diferents. Així, un metge del Iemen donava una alta responsabilitat a l'amant, personatge que segons ell va enganyar a la reina seduint-la i deixant-la posteriorment abandonada. Una doctora en biotecnologia de Malàsia, en canvi, argumentava que la culpa era de la mateixa reina; primer per desobeir les ordres del rei i després per presentar-se a l'entrada sabent el futur que li esperava.

Aquella pregunta que semblava trivial als nostres ulls, rebia respostes completament diferents segons el background cultural de cadascú. És doncs interessant veure com els nostres conceptes de justícia, responsabilitat, llibertat i igualtat no són en absolut obvis i que ,tot i que tenim tant en comú, no podem encara donar per fet que la humanitat compartim els mateixos valors morals. La qüestió de com ens podem organitzar els 6 mil milions de persones que compartim aquest planeta esdevé tot un repte. Un repte que hem d'afrontar amb diàleg i coneixement mutu, i no amb cultures tancades impermeables plenes de prejudicis i superioritat moral.